informació

Escola d’estiu DECriS

Mel Garcia i Berta Ollé
Alumnes del grau d'Informació i Documentació

Davinia Pérez
Alumna del grau d'Informació i Documentació + Comunicació Audiovisual

Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA)
Universitat de Barcelona (UB)


L’escola era una de les activitats del Projecte DECriS, finançat pel programa Erasmus+ (Project: 2020-1-HR01-KA226-HE-094685) i en què participen professorat i alumnat de la FIMA. Aquesta escola d’estiu està adreçada a estudiants de grau i a titulats recents interessats a continuar els seus estudis de màster en l’àmbit de la Informació i la Documentació. Enguany era el segon any que s’organitzava i cada any es fa en una ciutat europea diferent.

El projecte va dotar la Universitat de Barcelona d’un total de deu beques que cobrien el cost del desplaçament, la inscripció, l’allotjament i la manutenció durant la setmana que durava l’Escola. Van participar-hi estudiants de Zagreb, Osijek, Sarajevo i Salònica, mentre que de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals hi vam assistir deu estudiants.

La desinformació com a repte de futur per a professionals de la informació: aprenentatges de la COVID-19 per a properes pandèmies i infodèmies

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Salaverría, Ramón (2021). Entender y combatir la desinformación sobre ciencia y salud. [Madrid]: Ministerio de Ciencia e Innovación. 25 p. Disponible a: <https://hdl.handle.net/10171/60223>. [Consulta: 14/07/2021].


Com és sabut, la pandèmia de la COVID-19 ha vingut acompanyada, ja des dels inicis, del que la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) anomenava infodèmia, és a dir una excessiva quantitat d’informació, molta de la qual és falsa. Aquest fet ha preocupat des del primer moment els governs i les organitzacions internacionals, atès que en un moment d’incertesa com han estat les diferents onades, la gran quantitat de desinformació podia afectar la gestió sanitària de la crisis, a l’allunyar la ciutadania de les mesures i recomanacions que s’estaven donant, a voltes amb més certeses i a voltes per comparació amb altres crisis sanitàries.

L’impacte de la intel·ligència artificial sobre els professionals de la informació i documentació

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Cox, Andrew (2021). The impact of AI, machine learning, automation and robotics on the information professions. London: CILIP. 52 p. Disponible a: <https://www.cilip.org.uk/page/researchreport>. [Consulta: 30/05/2021].  


La intel·ligència artificial ha esta assenyalada com l’element central de la denominada Quarta Revolució Industrial, caracteritzada per l’acumulació de grans quantitats de dades, l’ús d’algoritmes per processar-les i la interconnexió massiva de sistemes i dispositius digitals. Els rellotges intel·ligents, els assistentes virtuals o els cotxes sense conductor són exemples de productes d’aquesta etapa.

L’informe que ressenyem és un encàrrec del CILIP —l’associació professional de bibliotecaris i documentalistes del Regne Unit— per entendre com les tecnologies associades a aquesta revolució —intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic i robòtica— estan afectant les professions de la informació i documentació o és previsible que ho facin en un futur proper. El treball es basa en una revisió bibliogràfica i en entrevistes a una vintena d’experts. S’estructura en sis parts.

Algoritmes i alfabetització informacional: sabem el que saben de nosaltres?

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública de Salamanca


Head, Alison J.; Fister, Barbara; MacMillan, Margy (2020). Information literacy in the age of algorithms: student experiences with news and information, and the need for change. [San Francisco]: Project Information Research Institute. 53 p. Disponible a: <https://www.projectinfolit.org/uploads/2/7/5/4/27541717/algoreport.pdf>. [Consulta: 24/05/2020]. 


El passat 15 de gener de 2020 (no fa pas tant i malgrat això tot sembla tan llunyà…) es va publicar un nou informe sobre alfabetització informacional titulat Information literacy in the age of algorithms: student experiences with news and information, and the need for change. Aquest nou informe va comptar amb el suport de la Knight Foundation, la Harvard Graduate School of Education, el ER&L (Electronic Resources & Libraries, un important congrés sobre biblioteques) i l’School of Library and Information Science de la University of South Carolina.

El valor anual de les dades obertes s'estima en 3 bilions de dòlars. El sector de l'educació, al capdavant

Luis Fernando Ramos-Simón
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid
 

The McKinsey&Company (2013). Open data: Unlocking innovation and performance with liquid information. (http://www.mckinsey.com/insights/business_technology/open_data_unlocking_innovation_and_performance_with_liquid_information)
Luis Fernando Ramos Simón. Facultad de Documentación. Universidad Complutense de Madrid

La consultora McKinsey va publicar a finals de 2013 un informe en què aborda el valor de les dades obertes i la seva capacitat per generar informació digital "líquida" i fàcilment distribuïble. L'informe analitza com les dades obertes poden crear valor econòmic, tant en termes d'ingressos com de disminució de la despesa, així com estalvi de temps. Enfront de la visió més tradicional orientada cap a les dades públiques obertes, l'informe se centra en la posada a disposició de dades obertes tant pels governs com per les institucions privades, proporcionant la base per gestionar aplicacions que necessiten grans volums de dades o crear aplicacions innovadores per a ús directe dels ciutadans. D'altra banda, aquesta anàlisi de McKinsey valora el potencial en set sectors d'activitat: educació, transport, productes de consum, energia elèctrica, petroli i gas, salut i, finalment, economia familiar (consumer finance). És destacable el valor que atribueix l'informe les dades obertes en l'educació que xifra entre 890.000 milions i 1,2 bilions de dòlars anuals.

Pàgines

Subscriure a RSS - informació