innovació

Més enllà de l’impacte científic

Llorenç Arguimbau
Consultor en informació i comunicació científica


Besselaar, Peter van den; Flecha, Ramon; Radauer, Alfred (2018). Monitoring the impact of EU framework programmes: expert report. Luxembourg: Publications Office of the European Union. Disponible a: <https://doi.org/10.2777/518781>. [Consulta: 23/05/2019].


Una nova realitat comporta noves mesures per tractar de comprendre-la. En els darrers anys, les transformacions profundes en el cicle de la comunicació científica han propiciat la necessitat d’anar més enllà de l’impacte científic mesurat a partir d’indicadors bibliomètrics de producció i repercussió. Així, elements disruptius com les noves tecnologies de la informació, la ciència oberta, o la recerca i innovació responsable (Responsible Research and Innovation, RRI) han de rebre una resposta adequada. Els investigadors, els gestors i els responsables polítics necessiten una perspectiva més àmplia per prendre decisions en l’execució, avaluació, gestió i disseny estratègic de les activitats de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I).

Les tecnologies educatives emergents

Dídac Martínez
Bibliotecari 
Universitat Politècnica de Catalunya
 

New Media Consortium; EDUCAUSE Learning Initiative (2011). The Horizon Report: 2011 edition. Austin, TX : The New Media Consortium. ISBN 978-0-9828290-5-9. <http://net.educause.edu/ir/library/pdf/HR2011.pdf>. [Consulta: 20/06/2011].
 

Nova edició de l'informe Horizon Internacional elaborat per The New Media Consortium, EDUCAUSE i Consortium for School Networking. Aquestes associacions estan formades per experts en educació. Son acadèmics de diverses àrees que es preocupen pel desenvolupament de les TIC aplicades a l'ensenyament. També inclouen membres institucionals com a universitats, associacions educatives, museus etc. Les seves activitats són principalment observar, analitzar i promoure a nivell mundial les tendències pedagògiques davant la irrupció de les TIC i la xarxa d'Internet. EDUCAUSE a més organitza infinitat de congressos, cursos, reunions, publiquen revistes i informes, confeccionen recursos i lideren xarxes d'intercanvi d'experiències en vers el canvi pedagògic. Agrupa i orienta a mes de 2.000 organitzacions i més 17.000 professionals.

Es pot innovar en TIC des d'un garatge?

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


United States. President's Council of Advisors on Science and Technology (2010). Designing a digital future: federally funded research and development in networking and information technology: report to the President and Congress. December 2010. (http://www.whitehouse.gov/sites/default/files/microsites/ostp/pcast-nitr...)

Si algú ens demana exemples d'innovadors en TIC és probable que ens vinguin a la memòria el noms de Paul Allen i Bill Gates (Microsoft), Steve Jobs i Stephen Wozniak (Apple) o Larry Page i Sergey Brin (Google). És també probable que els tinguem associats amb la imatge romàntica d'uns nois brillants que van construir els fonaments de tres grans empreses en el garatge de casa seva.

Si analitzem amb una mica de detall aquestes evocacions, podem constatar dues coses. En primer lloc, tots ells són nord-americans. En segon lloc, tots ells van partir d'unes bases de recerca prèvies, com ens ho mostra l'anàlisi del cas de Google que es fa en l'informe analitzat (p. 133). Dues de les peces fonamentals per a l'èxit d'aquest cercador van ser el sistema d'ordenació dels resultats i, per altra banda, l'escalabilitat de la seva infraestructura informàtica. El PageRank va ser un producte de recerca de l'època en què Page i Brin treballaven a la Digital Library Initiative (un dels grans programes d'investigació en TIC dels EUA) i l'escalabilitat, es basa en l'algorisme de Paxos, desenvolupat durant la década de 1990. La clau, com es veu, és disposar d'unes bases en recerca sobre les quals bastir productes i serveis d'èxit.

Subscriure a RSS - innovació