legislació

La universalització dels serveis bibliotecaris: un informe que evidencia la força de l’associacionisme

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Arroyo Ortega, Óscar (2021). Universalizar los servicios bibliotecarios públicos en España. Madrid: FESABID. (Informe FESABID). 80 p. ISBN 978-84-939694-4-8. Disponible a: <https://www.fesabid.org/wp-content/uploads/2022/01/informe-fesabid-2021-Universalizar-servicios-bibliotecarios-Espana-Oscar-Arroyo.pdf>. [Consulta: 13/05/22]. 


El dia 7 d’abril, les xarxes socials del nostre entorn bibliotecari es feien ressò de la presentació d’aquest informe al Senat amb una alta assistència de representants de col·lectius i associacions professionals. El vídeo de la presentació es pot veure a la Presentación del «Informe FESABID: Universalizar los servicios bibliotecarios públicos en España». 

És una bona notícia que un document d’aquestes característiques tingui una audiència com aquesta perquè algunes de les seves conclusions, resultat d’una anàlisi aprofundida, posen en evidència un desequilibri territorial en l’accés als serveis bibliotecaris que és urgent corregir.

Seminari sobre publicació en accés obert

Berta Ollé
Alumna del Grau d'Informació i Documentació
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Suthersanen, Uma; Esteve Pardo, Asunción; Day, Matthew (2022). QMIPRI Open Seminar on Open Access to Scientific Publishing. [London]: Queen Mary University of London. Vídeo d’1 h 03 min 14 s . Disponible a: <QMIPRI Open Seminar on Open Access to Scientific Publishing (26/01/22) - YouTube>. [Consulta: 07/03/2022].


El passat 26 de gener, es va dur a terme el webinar QMIPRI Open Seminar on Open Access to Scientific Publishing, moderat per la professora Uma Suthersanen, directora del Queen Mary Intellectual Property Research Institute, University of London (QMIPRI) amb la participació de Matthew Day (Cambridge University Publishing) i de la professora Asunción Esteve Pardo (UB), que ha finalitzat una estada de recerca al QMIPRI. 

L’accés obert i el moviment en favor de la ciència oberta que l’acompanya donen suport a la necessitat que la producció científica sigui de lliure accés i lliure de drets de copyright. Davant d’aquesta situació, es planteja la qüestió sobre si la protecció de copyright és necessària a les publicacions científiques. 

Les CONTU Guidelines i el préstec interbibliotecari als Estats Units: una mirada legal

Silvia Losa Vidal
Tècnica en propietat intel·lectual - Biblioteca
Tècnica en protecció de dades - Gerència
Universitat Pompeu Fabra (UPF)


Oakley, Meg; Quilter, Laura; Benson, Sara (2020). Modern interlibrary loan practices: moving beyond the CONTU guidelines: an ARL white paper. Washington, DC: Association of Research Libraries. 42 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.contu2020>. [Consulta: 14/02/2021].


L’Association of Research Libraries dels Estats Units (ARL, en endavant) va publicar, l’estiu del 2020, un informe per animar a les biblioteques d’aquell país a deixar d’aplicar les CONTU Guidelines, és a dir, les directrius que segueixen moltes de les biblioteques americanes per a l’enviament i sol·licitud de còpies de documents (no d’originals) a través del servei de préstec interbibliotecari.

La legislació dels Estats Units sobre drets d’autor, a través de la Copyright Act, autoritza el préstec interbibliotecari de documents físics. Això és així perquè el considera dins l’anomenada «doctrina de la primera venda» (és a dir, d’una manera simplificada, un cop l’autor ha autoritzat la primera comercialització de la seva obra, perd el dret de continuar autoritzant les subsegüents vendes, préstecs o altres actes de distribució); pel que fa a l’enviament de còpies, la Copyright Act preveu una excepció específica per realitzar reproduccions de les obres per ser facilitades a través del servei de préstec interbibliotecari, sempre i quan l’enviament agregat d’aquestes no pugui substituir la subscripció o adquisició d’una obra per part de la biblioteca peticionària; i també, inclou una excepció més genèrica, l’excepció probablement més popularment coneguda dels drets d’autor d’aquell país, l’anomenada excepció del fair use que permet legitimar igualment, en molts casos, la realització de còpies per al préstec interbibliotecari.1 

La propietat intel·lectual i les noves tecnologies

Mª Asunción Esteve Pardo
Professora agregada
Departament de Dret Civil
Universitat de Barcelona


Carbajo Cascón, Fernando (2017). La propiedad intelectual en la sociedad de la información: leer para descansar tranquilo. Peñaranda de Bracamonte: Bracamonte. 72 p. Disponible a: http://bibliotecadigital.jcyl.es/fr/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=101.... Consulta: [23/10/2017].


Aquest informe elaborat per Fernando Carbajo Cascón, professor titular de Dret Mercantil de la Universidad de Salamanca, és una síntesi en clau divulgativa de les nombroses publicacions que aquest autor ha realitzat en matèria de propietat intel·lectual. Conté una anàlisi del dret de propietat intel·lectual en l’àmbit de les noves tecnologies digitals i aborda els nombrosos interrogants que Internet planteja per aconseguir mantenir un equilibri entre els drets que la llei reconeix als autors i productors i l’accés a la cultura, l’educació i el coneixement.

L’informe conté una breu introducció on s’exposa a grans trets el contingut de la propietat intel·lectual: l’autor explica la diferència entre els drets que la Llei de Propietat Intel·lectual reconeix als creadors per incentivar el desenvolupament de les indústries culturals, com també els límits legals que la Llei mateixa imposa als titulars d’aquests drets per garantir l’accés a la cultura, l’educació i la informació.

Comença a obrir-se pas a una excepció legal per impulsar la mineria de dades

Luis Fernando Ramos-Simón
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid
 

Study on the legal framework of text and data mining (TDM) (2014). Jeal Paul Triaille et alii. Estudio de la Consultora De Wolf & Partners para la Comisión Europea http://ec.europa.eu/internal_market/copyright/docs/studies/1403_study2_en.pdf. [Consulta: 12/07/2014]

Un estudi encarregat per la Comissió Europea aborda el tractament legal de la mineria automatitzada de textos i dades i si és possible l'aprovació generalitzada d'una excepció legal en l'àmbit de la propietat intel·lectual en les activitats d'anàlisi de dades assegurant un equilibri dels diferents interessos implicats, tal excepció ja existeix en alguns països com el Japó. L'estudi resulta interessant per l'exhaustivitat amb la que analitza les dades i la seva vinculació amb els drets d'autor, les bases de dades sui generis i altres aspectes legals, com la protecció de dades, la seguretat o les mesures tècniques de protecció. Fins a concloure amb la presentació detallada dels elements que justifiquen aquesta nova excepció.

Els autors prefereixen l'expressió anàlisi de dades, en lloc de mineria de textos i dades, que es defineix com "el processament automàtic de materials digitals, els quals poden incloure textos, dades, sons, imatges o altres elements o una combinació d'aquests, amb la finalitat de descobrir nou coneixement o idees estratègiques". Un aspecte interessant d'aquest procés, previ al tractament, és com accedir a les dades. Aquí els autors distingeixen quatre tipus: dades en lliure accés (dades per a tots), dades de les xarxes socials (de molts per a molts), dades accessibles a través de contracte (d'un per a molts) i dades confidencials (d'un a un altre). També s'analitzen en aquest apartat els models d'Accés Obert i Creative Commons com a rellevants per a l'anàlisi de dades, així com les directives europees de reutilització d'informació del sector públic que afecten les dades originades per organisme públics.

Pàgines

Subscriure a RSS - legislació