llibreries

Convertir les llibreries en la baula més forta de l’ecosistema del llibre

Isabel-Cristina Arenas
6a promoció de l'Escola de Llibreria
Universitat de Barcelona


Rodríguez, Joaquín (2019). En defensa de las librerías: recomendaciones en materia de políticas públicas, gremiales e individuales para el fortalecimiento de las librerías en Iberoamérica. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 68 p. (Documentos Cerlalc. Libros). Disponible a: <https://cerlalc.org/wp-content/uploads/2019/04/En-defensa-de-las-libreri%CC%81as.pdf>. [Consulta: 10/07/2019].


Entre les mil ocupacions que existeixen a l’obrir una llibreria, sortejar el dia a dia i arribar a fer-la econòmicament sostenible és possible que els informes especialitzats no siguin una prioritat quant a lectures en el molt poc temps lliure dels propietaris. No obstant, haurien de ser part de les seves ocupacions. Entendre què succeeix més enllà de les portes del propi negocio, quines són les lleis vigents en els països que conformen la regió, en aquest cas Iberoamèrica, i de quina forma és possible unir-se per ser més forts, podria ser la solució per al tema que a qualsevol llibreter, per més proactiu que sigui, no deixa de preocupar-lo, i és que el seu negoci no sigui rendible a llarg termini, que l’optimisme no aconsegueixi vèncer la realitat. 

Treballs com el que el Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc) ens presenta: En defensa de las librerías: recomendaciones en materia de políticas públicas, gremiales e individuales para el fortalecimiento de las librerías en Iberoamérica brinden al llibreter un panorama de la seva regió i l’oportunitat de trobar formes de col·laboració dins del seu sector per tal que les llibreries deixin de ser «el eslabón más débil del ecosistema del libro». En aquest document s’analitzen en forma comparativa les lleis relacionades amb el foment del llibre, la lectura i les biblioteques en els diferents països que conformen Iberoamèrica i, a més, es consulta experts en el tema, tant llibreters com diversos agents que conformen la cadena de valor del llibre amb l’objectiu de proposar les recomanacions amb les quals acaba l’informe.

«El conjunto de medidas propuestas, resultado tanto de las consultas realizadas como del criterio del consultor, debería servir como punto de partida para la implementación de acciones concretas en cada uno de los países», escriu Marianne Ponsford, directora del Cerlalc. També aclareix que les recomanacions no tan sols busquen propiciar accions en els qui fan les polítiques públiques, sinó promoure iniciatives tant dels llibreters en forma individual com de les agremiacions.

La competència dels llibres no són altres llibres, siguin impresos o digitals, sinó les milers de distraccions a les quals ens veiem exposats cada dia, i és clar que el temps dedicat a la lectura s’ha vist amenaçat des que existeix la possibilitat d’estar connectat en temps real amb el que succeeix al món, ja siguin notícies o xarxes socials. El planeta és digital i la solució és adaptar-se de la millor manera possible. L’informe del Cerlalc aclareix que no pretén aprovar o desaprovar aquestes tendències tecnològiques sinó cridar l’atenció sobre la importància del temps dedicat a la lectura com a fonament de l’atenció i la seva rellevància en la formació de valors ètics, com també en les llibreries com a centre cultural i comercial de trobada entre lectors i llibres.

S’inclou l’anàlisi de les legislacions iberoamericanes per a la promoció de la llibreria, dades rellevants per a llibreters i d’altres integrants de la cadena productiva del llibre, des de la creació literària fins a la distribució i venda del producte. Com es defineix una llibreria, un llibreter? Quin lloc ocupen a la societat i quins estímuls o beneficis tenen a cada país? En quins països existeix el preu fix, el cobrament d’IVA (impost sobre el valor afegit), tipus de descomptes, aranzels, els crèdits per obertura o ampliació de locals? L’objectiu de l’anàlisi és definir mesures estratègiques que creuin fronteres i arribin a acords globals que permetin l’enfortiment de les llibreries en tots els seus àmbits: administratiu, legislatiu, financer, fiscal, gremial, comunitari, formatiu, digital, logístic i comercial.

Per al Cerlalc també va ser important, en la redacció de les conclusions d’aquest document, tenir en compte l’opinió de llibreters i experts iberoamericans en el tema. És per això que es va dur a terme una enquesta amb preguntes específiques sobre les polítiques relacionades amb les llibreries, les accions urgents necessàries per al seu enfortiment, les iniciatives de cooperació internacional, la creació de mesures en l’àmbit gremial i individual i el desenvolupament d’alternatives a la venda de llibres de les grans plataformes multinacionals. 

Entre els resultats es destaquen les mencions a l’exempció de l’IVA o que aquest impost disminueixi considerablement quan es tracti de venda de llibres; l’obligatorietat de comprar llibres en llibreries per als col·legis, biblioteques i d’altres entitats estatals; la desaparició d’aranzels relacionats amb transport, exportació i importació de llibres a Iberoamèrica; la lluita contra la pirateria; la formació contínua per als llibreters amb èmfasi en temes digitals; la promoció de gremis que representin els interessos dels llibreters; els crèdits favorables que promoguin l’obertura de nous negocis, o la creació de xarxes de llibreries independents com alternativa a les plataformes multinacionals, entre d’altres.

Les recomanacions donades pel Cerlalc s’agrupen en públiques i privades i, al seu torn, estan categoritzades en administratives i/o legals, gremials, comunitàries, financeres i fiscals, logístiques, formatives, comercials i digitals. Com s’ha assenyalat al principi, és important dedicar temps a la lectura i anàlisi d’aquest tipus d’informes, especialment a les recomanacions que s’hi plantegen per, d’aquest manera, conèixer de quina forma, individual i col·lectivament, es pot treballar per convertir les llibreries en la baula més forta de l’ecosistema del llibre.

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.

Biblioteques i llibreries: els espais de la paraula viscuda

Carme Galve Montore
Directora de la Biblioteca Jaume Fuster
Biblioteques de Barcelona


Chartier, Roger (2018). Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 48 p. (Breves). ISBN 978-958-671-217-0. Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/bibliotecas-y-librerias-entre-herencias-y-futuro/>. [Consulta: 09/02/2019]. 


Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro és un breu assaig sobre els desafiaments que els llibreters i els bibliotecaris afronten en la transformació digital de la societat. Tot i el profund canvi, aquests professionals han estat agents clau en la construcció del mercat i el consum editorial i, per tant, les conseqüències de la irrupció dels suports digitals no suposen la primera gran mutació que experimenten. 

Per donar suport a aquesta afirmació, l’autor comença el discurs referint-se a l’etimologia moderna dels termes «llibreter» i «bibliotecari» i relata com han anat variant els seus perfils i les seves funcions professionals des de l’Època Moderna (segle XVI) fins a l’actualitat. En definitiva, una diacronia marcada per dues paradoxes: mentre que els llibreters han de superar el binomi capitalisme-proteccionisme, els bibliotecaris aborden l’equilibri entre la preservació, la selecció i la difusió. 

El futur de les llibreries

Antoni Daura i Jorba
President del Gremi de Llibreters de Catalunya


Rodríguez, Joaquín (2017). El futuro de las librerías. [Las Rozas, Madrid: J. Rodríguez]. [70] p. (Los futuros del libro; 1). Disponible a: https://lektu.com/l/futuros-del-libro/el-futuro-de-las-librerias/7013. [Consulta: 14/05/2017].


Joaquín Rodríguez és un reconegut i actiu estudiós del món del llibre, que porta una dècada aportant informació i opinant sobre el passat, el present i, sobretot, l’esdevenidor del nostre sector cultural. Ara, ha agrupat en un volum –disponible i, doncs, consultable a través de la xarxa– un conjunt d’articles publicats inicialment al seu blog Los futuros del libro, degudament agrupats i actualitzats. Val la pena seguir-lo perquè ens fa una anàlisi detallada de l’estat de salut de la cadena de valor del llibre, amb una especial atenció a veure com l’àmbit comercial, representat per les llibreries, ha de trobar el seu paper en un món que ha canviat en gran manera. La irrupció, més o menys sobtada, de les tecnologies de la informació ha canviat clarament les regles del joc. Sense cap planificació prèvia per part de les empreses del nostre sector i sense haver-ho demanat explícitament, les innovacions aportades pel món de la telecomunicació hi han entrat amb força, la qual cosa fa que la manera tradicional d’encarar la relació entre autor i lector, enmig dels quals hi ha l’editor, el distribuïdor i el llibreter, s’han modificat a marxes forçades. I no sempre amb el punt de pausa necessari per pair-ho bé. Tot plegat dins d’un nou context socioeconòmic d’àmbit global del qual el món de les lletres no n’ha quedat pas al marge. I, per acabar-ho de complicar, diverses empreses multinacionals, alienes d’entrada al nostre àmbit, hi han vist possibilitats de negoci, modificant per la força dels fets els usos, pràctiques i costums de sempre.

Subscriure a RSS - llibreries