monografies

L’alliberament de les monografies en accés obert

Sílvia Redondo
Cap de la Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)


Snijder, Ronald (2019). The deliverance of open access books: examining usage and dissemination. [Amsterdam: Amsterdam University Press]. 234 p. Disponible a: <https://www.doabooks.org/doab?func=fulltext&uiLanguage=en&rid=32891>. ISBN 978-90-8555-120-1. [Consulta: 05/01/2020].


El model de publicació de revistes va canviar radicalment amb l’aparició d’Internet. Anys més tard, amb el moviment open access (OA o accés obert), les llicències creative commons i la ràpida evolució dels processos de digitalització, el canvi es va accelerar. Ara bé, per què aquesta ràpida evolució no ha estat la mateixa en el cas de les monografies, tot i que el moviment open acces les té en compte? Quins són els factors que intervenen en l’ús i la difusió de les monografies en accés obert? L’accés obert influeix positivament en la venda de monografies?

Ronald Snijder, a partir de la seva experiència amb els projectes OAPEN library i el Directory of open access books (DOAB) intenta respondre a aquestes i altres preguntes fent una anàlisi detallada sobre l’ús i la difusió de les monografies en accés obert (AO), entenent-les com una publicació acadèmica en format llibre i difosa en línia per tal que els seus continguts es puguin llegir i descarregar sense cap mena de barrera. 

L’estudi analitza, amb profunditat, tres aspectes: 

  • La sostenibilitat econòmica, és a dir, la viabilitat econòmica.
     
  • L’optimització de la infraestructura que permet la publicació i la difusió de les monografies en AO. 
     
  • L’avaluació dels resultats, incloent l’impacte acadèmic i la influència social. 

Aquesta publicació és un recull d’articles publicats entre el 2013 i 2016 en revistes científiques, algunes d’accés obert, com The journal of electronic publishing, Scientometrics o The journal of librarianship and scholarly communication. Exceptuant el capítol 6, la resta de capítols han estat publicats exactament com els mateixos articles, sense cap modificació. En cadascun dels capítols es tracten diferents aspectes relacionats amb el procés de publicació i difusió de les monografies en accés obert. 

La influència de l’accés obert en la venda de monografies

Snijder, Ronald. (2014). «The influence of open access on monograph sales: the experience at Amsterdam University Press». Logos: the journal of the world book community, vol. 25, issue 3), p. 13-23. 

Les monografies són una via de difusió de la recerca molt utilitzada en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials. En els darrers anys, s’ha detectat una disminució en la seva venda i, per tant, en la seva edició. Els editors, conscients de la necessitat de publicar-les, busquen nous models i es pregunten si l’AO els pot o no ajudar a enfrontar-se a «la crisi de les monografies».

Davant del nou context de publicació, l’autor estudia si l’AO influeix en la venda de monografies, considerant altres factors que també hi intervenen, com poden ser la potencialitat de venda, si han estat publicades l’any en curs o anteriorment o l’idioma de publicació. Per fer-ho, analitza les vendes, durant un període de tres anys, de 513 llibres disponibles a OAPEN library, que és un repositori de monografies en accés obert, sobretot de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials. 

Després de presentar les dades, Snijder conclou que cada un dels factors que influeixen a la venda de monografies és prou significatiu com per afirmar que l’accés obert pot o no influir directament en la venda de monografies. A més, destaca que no hi ha gaire diferència en el volum de vendes pel fet d’utilitzar un model de venda híbrid o només de pagament.

La difusió de les monografies en accés obert

Snijder, Ronald (2014). «Modes of access: the influence of dissemination channels on the use of open access monographs». Information research, vol. 19, no 3 (Sept.), p. 166-183.

En aquest capítol, Ronald Snijder estudia com pot influir el canal d’accés utilitzat per difondre les monografies en accés obert. L’estudi està fet a partir de les descàrregues de l’OAPEN library de 979 monografies en diverses llengües i de 35 proveïdors diferents. Amb les dades recollides, s’observa que tres quartes parts de les descàrregues són d’usuaris que no arriben a través de la pàgina de l’OAPEN library, sinó d’altres llocs, i això és possible a través del correcte ús de les metadades.

La influència de les llicències creative commons en l’ús de les monografies en accés obert

Snijder, Ronald (2015). «Better sharing through licenses?: measuring the influence of creative commons licenses on the usage of open access monographs». Journal of librarianship and scholarly communication, vol. 3, issue 1, eP1187. 

Una anàlisi detinguda de les descàrregues a OAPEN library i a DOAB permet a l’autor concloure que les llicències d’ús no són l’únic factor que influeix en l’ús de les monografies en accés obert, sinó que aspectes com la presència a l’agregador DOAB, la llengua o la matèria també hi juguen un paper important. Tot i així, s’observa que les llicències obertes afecten positivament el nombre de descàrregues, encara que sigui mínimament.

Els lectors i les biblioteques d’accés obert

Pel que fa al manteniment i creixement d’usuaris o lectors, la fidelització és un factor important que cal contemplar. En qualsevol biblioteca, ja sigui en línia o presencial, les recomanacions són un servei de valor afegit que qualsevol usuari agraeix. Per exemple, en el cas d’Amazon, gràcies a les dades recollides, la plataforma pot oferir als seus compradors potencials recomanacions basades en les seves dades d’ús. Les biblioteques de llibres en AO, basades en la web, tenen en compte la privacitat dels usuaris que les utilitzen i això dificulta l’anàlisi de dades i, per tant, les recomanacions que poden fer. En aquest capítol, l’autor estudia com les plataformes que distribueixen llibres en AO podrien fer recomanacions a partir de les dades d’ús que recullen.

L’impacte en la societat de les monografies de l’àmbit de les humanitats i ciències socials 

Snijder, Ronald (2013). «Measuring monographs: a quantitative method to assess scientific impact and societal relevance». First Monday, vol. 18, no 5 (6 May). 

Els mètodes quantitatius utilitzats en els estudis bibliomètrics de l’àmbit de les ciències, la tecnologia o la medicina, no funcionen en els àmbits de les humanitats i les ciències socials, on les monografies hi predominen. L’autor proposa un mètode quantitatiu per analitzar aquest impacte a través de l’anàlisi de les descàrregues de monografies, de l’entitat que hi dona accés i del tipus de lector. A través de l’estudi de la llengua de les monografies, la matèria i el tipus d’usuari, l’autor sosté que les monografies en accés obert sí que tenen un impacte en la societat perquè arriben a usuaris que no pertanyen al món acadèmic. En conjunt, més del 68 % de l’ús es pot categoritzar, i gairebé el 45 % de tot l’ús prové del món no acadèmic. 

Els països en desenvolupament es beneficien dels llibres en accés obert?

Snijder, Ronald (2013). «Do developing countries profit from free books?: discovery and online usage in developed and developing countries compared». The journal of electronic publishing, vol. 16, issue 1 (summer), p. 1-14. 

En aquest apartat, l’autor intenta esbrinar, mitjançant un experiment, si la publicació en accés obert ajuda a reduir la bretxa digital entre els països desenvolupats i els que estan en vies de desenvolupament. Els resultats no sorprenen i reafirmen que, tant en uns com en els altres, l’accés obert és positiu perquè, per una banda, elimina les barreres d’accés a les monografies i millora la seva visibilitat i, per l’altra, facilita la difusió del coneixement.

Quin impacte té l’accés obert en el nombre de citacions i tuits que rep una monografia?

Snijder, Ronald (2016). «Revisiting an open access monograph experiment: measuring citations and tweets 5 years later». Scientometrics, 109, p. 1855-1875. 

En aquest capítol, Snidjer analitza si l’accés obert té un impacte positiu en el nombre de citacions i tuits que rep una monografia, tenint en compte també factors com l’àmbit temàtic o la llengua. Els resultats mostren que l’efecte de l’accés obert és més fort en les publicacions periòdiques que en les monografies i veu necessari ampliar la recerca per tal d’estudiar quins altres factors poden influir-hi.

Conclusions

El procés d’alliberament de les monografies en AO és força complex. Hi participen diferents agents que inverteixen temps, diners i altres recursos per aconseguir que els llibres acadèmics estiguin en AO. L’ús d’aquestes monografies s’utilitza com un indicador d’èxit, tot i així, les accions dels agents que hi intervenen poden incidir-hi directament.

Amb aquesta publicació, l’autor aconsegueix tractar des de diferents àmbits la difusió de monografies en accés obert, aconseguint deixar sobre la taula aspectes que hi poden influir i que cal estudiar amb més profunditat. Alguns dels aspectes que cal considerar a l’hora d’avaluar l’ús de les monografies en accés obert són la llengua, l’àmbit temàtic, la qualitat de la recerca o la plataforma on es distribueix. Segons Snijder, és important centrar-se en la plataforma de distribució, sobretot en l’opinió que tenen els usuaris i la seva fidelització. Per tant, és important treballar per aconseguir que hi confiïn i la utilitzin. 

Els resultats dels diferents estudis duts a terme per Ronald Snijder deixen clar que l’accés obert no afecta negativament la venda de les monografies i, de fet, fins i tot millora les vendes en els països desenvolupats. Tot i així, recomana continuar amb la recerca i dur a terme estudis similars a altres plataformes que distribueixin monografies en accés obert perquè encara queda molt per fer.

 

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.

Construïm col·leccions plegats? Viabilitat de la gestió conjunta de monografies al Regne Unit

Santi Balagué
Cap de l'Equipament GEPA
Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació - CBUC
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
Twitter: @clascamoll


Stubbs, Theo (2018). An extension of UKRR into low-use monographs: does appetite exist? [London]: UK Research Reserve. 75 p. Disponible a: 
<https://www.ukrr.ac.uk/resources/fullmonographsreport.pdf>. [Consulta: 12/03/2019].


Ja sigui com a frase o com a metodologia, la gestió cooperativa de les col·leccions està ben establerta al lèxic bibliotecari. Hi ha molts projectes i iniciatives que han investigat i implementat models de cooperació, en el nostre entorn geogràficament més proper i a la resta del món. Dins l’àmbit de l’educació superior una de les darreres i més reeixides iniciatives és la UKRR (UK Research Reserve), el projecte de col·laboració entre les biblioteques universitàries i de recerca britàniques i la British Library, que coordina de manera sistemàtica la gestió de les revistes de recerca impreses de baix ús. Amb el pas dels anys, tant els membres de la UKRR com d’altres de l’àmplia comunitat de l’ensenyament superior es van anar plantejant la UK Research Reserve com un esquema visible i reeixit per a d’altres tipus de material i, en particular, les monografies. Tot i això, cal tenir en compte que la UKRR no tenia ni el mandat, ni els recursos ni la capacitat per encarregar-se de la gestió de les monografies. 

Val la pena portar a col·lació un botó, com a mostra de l’establiment de les metodologies per a la gestió cooperativa de les monografies. A final de 2017, en aquest mateix blok ressenyàvem l’informe Strength feasibility study on monographs, de la consultoria Information Power que plantejava si el model de la UKRR es podria utilitzar per gestionar els fons de monografies del Regne Unit, a mode d’un UKRR-Monographs. Aquest nou estudi que us presentem es va portar a terme, doncs, tot just un any després, tenint en compte la conclusió a la qual arribava Information Power, respecte de la importància de l’estalvi d’espai a les biblioteques, i situant-lo en un context en el qual sembla que el nombre de títols duplicats al consorci RLUK (Research Libraries UK) és relativament baix. En aquesta direcció val la pena llegir l’estudi fet a White Rose Libraries (WRL –Universitats de Leeds, Sheffield i York–) el 2017, que va concloure que la duplicació de fons entre les col·leccions de les seves biblioteques era molt inferior a allò que inicialment s’hauria suposat. 

Monografies en accés obert a l’Amèrica Llatina. L’inici d’un camí gens fàcil, però necessari (també aquí...)

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
@JordiPrats 


Giménez Toledo, Elea; Córdoba Restrepo, Juan Felipe (eds.) (2018). Edición académica y difusión: libro abierto en Iberoamérica. Bogotá: Editorial Universidad del Rosario, Editorial Comares. 254 p. ISBN: 978-958-784-168-8. Disponible a: <https://doi.org/10.12804/th9789587841671>. [Consulta: 11/03/2019]


Els canvis que s’estan produint en els models de comunicació acadèmica són, actualment, un dels temes centrals quant al futur de la transmissió del coneixement en l’àmbit científic. En són bona mostra l’abundant nombre de ressenyes que n’apareixen en aquest Blok, en el qual l’edició i publicació de llibres en accés obert no n’és estrany. 

La publicació de monografies en accés obert (principalment en els àmbits de les ciències socials i les humanitats) és, a dia d’avui, un aspecte rellevant en aquest context. Parlem d’un model de publicació no tan elaborat com poden ser d’altres formes de publicació (revistes i articles científics en accés obert) i que requereix superar reptes que li són propis, com poden ser els del trànsit a l’edició digital en l’edició de llibres (no encara del tot madur), l’establiment de canals de difusió propis o el finançament dels costos d’edició, superiors a d’altres formes de publicació. 

La publicació de monografies en accés obert en vuit països europeus

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ferwerda, Eelco; Pinter, Frances; Stern, Niels (2017). A landscape study on open access and monographs: policies, funding and publishing in eight European countries. Knowledge Exchange. Disponible a: <https://zenodo.org/record/815932#.Wul6eG6FOM8>. [Consulta: 20/04/2018].


Afortunadament, comencen a ser cada vegada més freqüents els estudis sobre com es pot afrontar la transició cap a la publicació de monografies acadèmiques en accés obert. La llista d’organitzacions que han promogut informes en aquesta línia també es va ampliant. Tots els hem anat ressenyant al Blok. Vam començar amb Knowledge unlatched (Montgomery, 2014), el projecte OAPEN (Collins, Milloy, 2016) i també Springer-Nature (Emery et al., 2017). Ara n’afegirem un altre a la llista, ja que l’informe que ens ocupa està patrocinat per Knowledge Exchange (KE), un consorci que agrupa sis organismes estatals de suport a la recerca i l’educació superior: CSC (Finlàndia), CNRS (França), DEFF (Dinamarca), DFG (Alemanya), Jisc (Regne Unit) i SURF (Països Baixos) i que té per objectiu desenvolupar una infraestructura que faciliti la comunicació científica en accés obert.

Els editors importants analitzen la publicació de monografies en accés obert

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Emery, Christina; Lucraft, Mithu; Morka, Agata; Pyne, Ros (2017). The OA effect: how does open access affect the usage of scholarly books? Disponible a: <https://www.springernature.com/gp/open-research/journals-books/books/the.... [Consulta: 13/01/2018].


Els estudis sobre l’accés obert porten uns quants anys prestant una atenció quasi exclusiva a la situació de les revistes. Darrerament, però, el focus s’ha dirigit també als llibres i celebrem la publicació de diversos estudis al respecte, alguns dels quals han estat comentats amb anterioritat en aquest mateix Blok (Montgomery, 2014; HEFCE, 2015; Collins, Milloy, 2016).

L’informe que ressenyem se centra específicament en les monografies d’accés obert i ha estat publicat per Springer Nature, una companyia que va crear-se el 2015 a partir de la fusió de Springer Science amb Macmillan Science and Education (que incloïa l’editor de Nature). Aquest conglomerat acadèmic disposa d’uns antecedents en la publicació de monografies que es remunta a fa més de 175 anys i també les té en accés obert des de 2011 (han publicat uns 400 títols entre SpringerOpen i Palgrave Macmillan).

Pàgines

Subscriure a RSS - monografies