monografies

La publicació de monografies en accés obert en vuit països europeus

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ferwerda, Eelco; Pinter, Frances; Stern, Niels (2017). A landscape study on open access and monographs: policies, funding and publishing in eight European countries. Knowledge Exchange. Disponible a: <https://zenodo.org/record/815932#.Wul6eG6FOM8>. [Consulta: 20/04/2018].


Afortunadament, comencen a ser cada vegada més freqüents els estudis sobre com es pot afrontar la transició cap a la publicació de monografies acadèmiques en accés obert. La llista d’organitzacions que han promogut informes en aquesta línia també es va ampliant. Tots els hem anat ressenyant al Blok. Vam començar amb Knowledge unlatched (Montgomery, 2014), el projecte OAPEN (Collins, Milloy, 2016) i també Springer-Nature (Emery et al., 2017). Ara n’afegirem un altre a la llista, ja que l’informe que ens ocupa està patrocinat per Knowledge Exchange (KE), un consorci que agrupa sis organismes estatals de suport a la recerca i l’educació superior: CSC (Finlàndia), CNRS (França), DEFF (Dinamarca), DFG (Alemanya), Jisc (Regne Unit) i SURF (Països Baixos) i que té per objectiu desenvolupar una infraestructura que faciliti la comunicació científica en accés obert.

Els editors importants analitzen la publicació de monografies en accés obert

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Emery, Christina; Lucraft, Mithu; Morka, Agata; Pyne, Ros (2017). The OA effect: how does open access affect the usage of scholarly books? Disponible a: <https://www.springernature.com/gp/open-research/journals-books/books/the.... [Consulta: 13/01/2018].


Els estudis sobre l’accés obert porten uns quants anys prestant una atenció quasi exclusiva a la situació de les revistes. Darrerament, però, el focus s’ha dirigit també als llibres i celebrem la publicació de diversos estudis al respecte, alguns dels quals han estat comentats amb anterioritat en aquest mateix Blok (Montgomery, 2014; HEFCE, 2015; Collins, Milloy, 2016).

L’informe que ressenyem se centra específicament en les monografies d’accés obert i ha estat publicat per Springer Nature, una companyia que va crear-se el 2015 a partir de la fusió de Springer Science amb Macmillan Science and Education (que incloïa l’editor de Nature). Aquest conglomerat acadèmic disposa d’uns antecedents en la publicació de monografies que es remunta a fa més de 175 anys i també les té en accés obert des de 2011 (han publicat uns 400 títols entre SpringerOpen i Palgrave Macmillan).

Construïm col·leccions plegats (i 2)? Viabilitat de la gestió conjunta de monografies al Regne Unit

Santi Balagué
Cap de l'Equipament GEPA
Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació - CBUC
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Feasibility study on monographs: final report (2017). [Kirkcudbright]:  Information Power. June. 46 p. Disponible a: http://www.ukrr.ac.uk/resources/NMSG%20Feasibility%20Study%20final%20Jun.... [Consulta: 27/11/2017]


El sector bibliotecari fa anys que experimenta i desenvolupa programes de col·laboració per assolir una àmplia gamma d'objectius: des de maximitzar economies d'escala i estalvis a la formació del personal, entre molts d’altres. I més en concret, i com s’apuntava fa uns anys en aquest Blok ressenyant el treball d’OCLC Cloud-sourcing research collections: managing print in the mass-digitized library environment, en l’àmbit de les biblioteques universitàries i de recerca fa temps que s’exploren les possibilitats de donar respostes de manera conjunta als desafiaments que suposa la gestió de les col·leccions impreses, la seva conservació i la limitació i reconversió dels espais disponibles a les biblioteques.

N’és un bon exemple la UKRR (UK Research Reserve), un programa col·laboratiu coordinat entre les biblioteques universitàries i de recerca britàniques i la British Library, per gestionar de manera eficient i sostenible a llarg termini la conservació de publicacions periòdiques impreses amb baixos nivells d’ús. Les grans col·leccions de revistes representen una valuosa font de coneixement, i per tant les biblioteques han de proporcionar-ne l'accés als investigadors perquè en puguin utilitzar el seu contingut. Tanmateix, els baixos nivells d'ús d'alguns d'aquests títols fa que les col·leccions es puguin emmagatzemar off-site, més enllà dels preuats espais de les biblioteques de campus o centrals, cosa que ha de permetre alliberar espai per a d’altres usos. Mitjançant la deduplicació coordinada de títols de revistes a tot el Regne Unit des de 2007, la UKRR ha processat més de 104 km de fons oferts pels membres participants i ha facilitat a les biblioteques la presa de decisions estratègiques sobre les seves col·leccions i espais. També ha contribuït a canviar trets de cultura organitzativa dins i fora del sector de l'educació superior.

Les editorials acadèmiques i la producció de monografies científiques

Llorenç Arguimbau
Observatori de la Recerca
Institut d’Estudis Catalans


Giménez Toledo, Elea (2017). La edición académica española: indicadores y características. [Madrid]: Federación de Gremios de Editores de España. 190 p. Disponible a: http://ilia.cchs.csic.es/SPI/spi-fgee/docs/EAEV1.pdf. [Consulta: 10/11/2017].


Quin és el panorama de les editorials acadèmiques espanyoles? Quin és el reconeixement dels llibres científics en el sistema d’avaluació? Des de l’any 2008, el Grupo de Investigación sobre el Libro Académico (ILIA) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha impulsat una línia de recerca per respondre aquestes qüestions. A més de nombroses publicacions científiques i diversos projectes competitius, la investigació del grup ha permès la creació del sistema d’informació Scholarly Publishers Indicators (SPI).

Els objectius del sistema SPI són, en primer lloc, millorar el coneixement del sector editorial de llibres en ciències socials i humanitats i, en segon lloc, obtenir informació objectiva mitjançant metodologies científiques. D’aquesta manera, també s’afavoreix el reconeixement científic dels llibres publicats a l’Estat espanyol. De fet, l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) ja utilitza el sistema SPI com a font d’informació de suport en els processos d’avaluació científica.

L’accés digital a les monografies acadèmiques: una tasca encara plena de dificultats

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ward, Vivien; Colbron, Karen (2016). Digital access solutions: report on investigations for possible pilot studies. Bristol: Jisc. Disponible a: https://monographs.jiscinvolve.org/wp/files/2017/01/DIGITAL_ACCESS_SOLUT.... [Consulta: 16/07/2017].


L’any 2014, Jisc, Research Libraries UK (RLUK) i Society for Colleges, National and University Libraries (SCONUL) van dur a terme un projecte que, sota el títol National monograph strategy, analitzava els principals reptes que plantejava l’accés a monografies acadèmiques a biblioteques universitàries i de recerca. Les conclusions d’aquell projecte incloïen set recomanacions. Dues d’elles feien referència a la necessitat d’una estratègia de digitalització i un model de llicència nacional per a l’accés a les monografies que, actualment, no estan disponibles en format digital.

L’informe que ara ressenyem presenta les conclusions d’un estudi pilot que ha treballat en el desenvolupament d’aquelles dues recomanacions. L’aproximació emprada va consistir a demanar a una desena de biblioteques universitàries britàniques que recopilessin una llista de títols –se’n van identificar més d’un miler de monografies excloent-hi, expressament, els manuals– indicant els problemes que impossibilitaven posar-los a disposició dels seus usuaris en format digital.

Pàgines

Subscriure a RSS - monografies