preservació digital

La preservació del patrimoni cultural digital europeu: estat de la qüestió

Laura Moré
Biblioteca de la Universitat de Girona


European Commission. Directorate-General for Communications Networks, Content and Technology (2019). Implementation of Commission Recommendation on the digitisation and online accessibility of cultural material and digital preservation: consolidated progress report 2015-2017. Luxembourg: European Commission. 69 p. Disponible a: <https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/european-commission-report-cultural-heritage-digitisation-online-accessibility-and-digital>. [Consulta: 29/09/2019].


La Recomanació de la Comissió Europea sobre digitalització i accessibilitat en línia i preservació digital de material cultural (2011/711/EU) és l’únic instrument europeu que aborda tot el cicle de vida digital del patrimoni cultural des de la planificació, monitoratge i finançament de la digitalització fins a l’accés en línia i la reutilització i la preservació digital. Aquesta recomanació és una invitació als estats membres perquè incrementin els seus esforços, busquin recursos i impliquin el sector privat en la digitalització del patrimoni amb l’objectiu d’augmentar l’accessibilitat en línia del patrimoni cultural europeu, aconseguir la implicació dels ciutadans i el creixement de les indústries creatives. A més, els materials digitalitzats haurien de ser accessibles a través d’Europeana, la plataforma cultural europea que dona accés a continguts digitals provinents de biblioteques, arxius i museus.

Preservació, fiabilitat i accés continu a les revistes digitals

Ciro Llueca
Cap de Documentació
Filmoteca de Catalunya

Beagrie, Neil (2013). Preservation, trust and continuig access for e-Journals. Herlington (York): Digital Preservation Coalition. Disponible en: http://dx.doi.org/10.7207/twr13-04 [Consulta: 06/05/2014]

La Digital Preservation Coalition és la institució europea més influent en matèria de preservació digital. I no només perquè sigui una excepció en un entorn desèrtic --que també--, sinó perquè la seva acció (publicacions, cursos, serveis) constitueix un referent mundial. Formada essencialment per institucions britàniques i irlandeses, compta amb aliats de luxe com NESTOR (Alemanya), NCDD (Països Baixos) i la Digital Stewardship Alliance (EUA).

Com a envejable i productiva organització sense ànim de lucre, es dedica a canalitzar esforços en preservació digital, ajudant als seus membres a abordar el repte a llarg termini. Una de les eines més recomanables són els DPC Techonology Watch Reports (http://www.dpconline.org/advice/technology-watch-reports), uns imperdibles informes periòdics que tracten monogràficament assumptes relacionats amb el seu àmbit d'actuació, alguns dels quals es publiquen en obert després d'un temps prudencial de segrest. Entre els suggerents títols, la famosa guia introductòria a OAIS (Lavoie, 2004); una consensuada recomanació sobre formats de preservació (Todd, 2009); un magnífic informe sobre la preservació de correus electrònics (Prom, 2011); un compendi de les tècniques forenses digitals (Leighton-John, 2012), o el que avui ressenyem, dedicat a l'accés a les publicacions digitals en sèrie, obra de Neil Beagrie, editor de la col·lecció de Reports des de 2011, i una eminència en preservació digital.

Nascudes digitals

Isabel Bordes Cabrera
Jefe de Servicio en el Área de Biblioteca Digital de la Biblioteca Nacional de España

 

Redwine, Gabriella et al. (2013) Born Digital: Guidance for Donors, Dealers, and Archival Repositories.
http://www.clir.org/pubs/reports/pub159/pub159.pdf [Consulta: 16/04/2014]

Aquest informe fa una repàs d'aspectes claus a l'hora d'establir tant una política d'adquisició de col·leccions nascudes digitals, com pautes bàsiques a tenir en compte per començar amb la gestió d'aquestes col·leccions.

En la seva redacció s'hi ha implicat un grup de professionals de biblioteques anglosaxones tan emblemàtiques com la Beinecke de la Universitat de Yale, la Bodleian de la Universitat d'Oxford, i fins i tot la British Library. Per tal de poder cumplir amb els objectius de l'informe tot el personal implicat té experiència, simultània o no, en la gestió de col·leccions digitals i/o en el desenvolupament de polítiques d'adquisició.

Tot i la manca de pressupost dedicat al projecte, i la varietat del públic objectiu, tant en interessos, com en formació1, estem davant d'una eina que, encara que preliminar, pot ser d'utilitat per començar a plantejar-se el repte dela gestió de col·leccions ja nascudes digitals. Fa temps que les col·leccions digitales han deixat de limitar-se a projectes de digitalització i/o conversions de suports analògics, avui més que mai engloben materials que només coneixen la dimensió digital ex: arxius personals digitals, publicacions editades directa i únicament en format e-pub, projectes de recol·lecció de material web...

La conservació de dades: l'estat actual i el futur més proper

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació [professor]
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 

National Information Standards Srganisation (NISO) (2013). Information Standards Quarterly. EEUU, MA: NISO. Vol. 25. Núm. 3. 44 p. [Consulta: 2/12/2013]. Disponible a: <http://www.niso.org/apps/group_public/download.php/11593/isqv25no3.pdf>. ISSN 1041-0031.

El darrer número que la National Information Standards Organization (NISO)  ha publicat està centrat en la Data Curation, que podem traduir com a Conservació de dades1 i que pren una actualitat molt gran atesa la tendència i el debat obert en la comunitat científica per tal de poder preservar, enllaçat a ser possible amb els articles científics, les dades de la investigació per a la seva posterior reutilització. Per a abordar la temàtica, a banda de l'editorial hi ha quatre articles que fan una aproximació a la temàtica en diversos àmbits (Química, Arqueologia, Ciències de la Terra) i l'experiència i el coneixement generat a OpenAIRE.

El document comença amb una editorial escrita per Sarah Callaghan, on a la vegada que presenta el número tot resumint cada una de les aportacions, fa una defensa de la necessitat d'estàndards que permetin adequadament la conservació digital. Així, considerant les dades de projectes de recerca, publicacions i literatura gris, metodologies i resultats de laboratori. Tantes dades, defensa Callaghan tan sols poden ser conservades si el procés s'automatitza, i això només s'aconsegueix si hi ha estructures i ontologies estandarditzades.

Tècniques d’anàlisi forense per preservar, per catalogar i per consultar

Miquel Térmens
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


John, Jeremy Leighton (2012). Digital Forensics and Preservation. Digital Preservation Coalition. Technology Watch Report, 12-03. Hesligton: Digital Preservation Coalition, 2012. Disponible a: <http://www.dpconline.org/component/docman/doc_download/810-dpctw12-03pdf>. [Consulta: 12 març 2013].

Floppy vs. Memorystick

Fa uns dos anys Alice Keefer va publicar en aquest mateix Blok de BID la ressenya d'un informe nord-americà que explicava per primer cop l'aplicació de les tècniques d'anàlisi forense als arxius i biblioteques digitals.

Aquell primer informe va tenir un important impacte a nivell internacional però les innovacions que després s'han produït han provocat que el seu contingut ara s'hagi quedat curt. L'informe que ara presentem ha estat encarregat per l'associació Digital Preservation Coalition, que agrupa les principals institucions britàniques interessades en promoure la preservació digital. Per dir-ho ràpidament, ens trobem davant d'un informe que és deficient a nivell formal, però que a nivell de continguts marca tendències que poden ser demolidores per a la pràctica professional dels arxius digitals.

J. L. John vol presentar una visió ample de com s'estan utilitzant actualment les tècniques d'anàlisi forense en arxius i biblioteques i quines són les línies futures que estan explorant diferents recerques en aquesta àrea. Malauradament, al meu entendre, ha volgut tocar massa temes en només 60 pàgines, de forma que aquests es presenten un al darrera de l'altre, sense una estructuració clara. Això fa que la lectura sigui difícil i que sigui fàcil perdre's. Hom a vegades té la sensació que es troba davant d'un esborrany d'informe o que aquest ha estat publicat abans d'haver polit el seu redactat. Aquestes deficiències formals no ens han de distreure que la lectura de l'informe ens porta grans novetats.

Pàgines

Subscriure a RSS - preservació digital