preservació digital

Un impuls de REBIUN a l’aplicació de la preservació digital als repositoris de recerca

Jesús Robledano Arillo
Universidad Carlos III de Madrid 
Departamento de Biblioteconomía y Documentación


Acción 5 del Grupo de Repositorios de REBIUN (2020). Guía para la evaluación de los procesos de preservación en repositorios institucionales de investigación: REBIUN Línea 3 (3er. P.E.) Grupo de Repositorios. [Madrid]: CRUE; REBIUN. 28 p. (Colección Estudios e informes; 2020) (Manuales y guías; 2020). Disponible a: <https://rebiun.xercode.es/xmlui/handle/20.500.11967/634>. [Consulta: 04/01/2021].


La preservació digital de fons documentals té com a objectiu mantenir en el temps la seva capacitat d’ús. Cosa que no es tan fàcil como a priori pugui semblar, donat que ja ho va dir Heràclit d’Efes: tot en l’Univers està sotmès inexorablement al pas del temps, que és el mateix que dir al canvi, a la transformació. I les tecnologies de la informació no en són alienes, ja que evolucionen sense descans; i aquest canvi continu va deixant obsoleta la informació que utilitzem i acumulem dia a dia. Nous formats, mètodes de compressió i de codificació de la informació van succeint-se en el temps, i s’ajusten a aquests nous paradigmes informàtics que es van encadenant en interès de la major potència de processament, prestacions i facilitat d’ús. I, en pocs anys, els antics van caient, si no en l’oblit, sí en l’obsolescència, i no són reconeguts per les noves versions de les aplicacions programari o els nous productes informàtics que anem tenint a la nostra disposició. 

Però, a més, el pas del temps té el mal costum de provocar l’envelliment. Els suports i unitats d’emmagatzematge on anem dipositant els nostres fitxes i dades també estan subjectes a aquest destí: envelleixen i van deixant de funcionar o patint la pèrdua de la integritat de les seves dades, fins i tot abans que actuï la tan temuda obsolescència. No sé si fou Parmènides qui va afirmar que «l’ésser deixa de ser el que és, per ser un altre ésser», però sí que sé que aquesta frase defineix molt bé el que li succeeix a la informació digital sense l’aplicació d’estratègies efectives de preservació digital que evitin o minorin els estralls del temps: la informació deixa de ser el que és per convertir-se en una altra cosa molt diferent, en alguna cosa que no té cap utilitat, al no poder ser reproduïda o accedida o només amb errors que li resten tota utilitat.

Situació de la preservació digital a biblioteques i arxius del Canadà

Juanjo Boté
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Hurley, Grant; Shearer, Kathleen (2019). Final report of the survey on digital preservation capacity and needs at Canadian memory institutions, 2017-18. [Ottawa]: Canadian Association of Research Libraries. 68 p. Disponible a: <http://www.carl-abrc.ca/wp-content/uploads/2019/11/Digital_preservation_capacity_finalreport_EN-1.pdf>. [Consulta: 14/04/2020].


El Digital Preservation Working Group de les institucions de memòria històrica del Canadà ha realitzat un estudi sobre les necessitats i la capacitat de preservació digital d’aquestes institucions, entre les quals destaquen institucions governamentals, arxius, biblioteques i museus. 

En aquest estudi van participar 52 institucions i es va realitzar en dues fases, incloent institucions associades a la CARL (Canadian Association of Research Libraries) en la primera fase. En la segona, es va invitar a participar institucions similars no associades a la CARL. De l’informe, publicat el novembre de 2019, es desprèn que el 94 % d’aquestes institucions estan recol·lectant material digital d’origen o nascut digital, tant publicacions com objectes digitals de donants privats.

Un element per destacar són les polítiques de preservació digital. Un 17 % de totes les institucions participants tenen actives polítiques de preservació digital i un 19 % les estan revisant.

La preservació del patrimoni cultural digital europeu: estat de la qüestió

Laura Moré
Biblioteca de la Universitat de Girona


European Commission. Directorate-General for Communications Networks, Content and Technology (2019). Implementation of Commission Recommendation on the digitisation and online accessibility of cultural material and digital preservation: consolidated progress report 2015-2017. Luxembourg: European Commission. 69 p. Disponible a: <https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/european-commission-report-cultural-heritage-digitisation-online-accessibility-and-digital>. [Consulta: 29/09/2019].


La Recomanació de la Comissió Europea sobre digitalització i accessibilitat en línia i preservació digital de material cultural (2011/711/EU) és l’únic instrument europeu que aborda tot el cicle de vida digital del patrimoni cultural des de la planificació, monitoratge i finançament de la digitalització fins a l’accés en línia i la reutilització i la preservació digital. Aquesta recomanació és una invitació als estats membres perquè incrementin els seus esforços, busquin recursos i impliquin el sector privat en la digitalització del patrimoni amb l’objectiu d’augmentar l’accessibilitat en línia del patrimoni cultural europeu, aconseguir la implicació dels ciutadans i el creixement de les indústries creatives. A més, els materials digitalitzats haurien de ser accessibles a través d’Europeana, la plataforma cultural europea que dona accés a continguts digitals provinents de biblioteques, arxius i museus.

Preservació, fiabilitat i accés continu a les revistes digitals

Ciro Llueca
Cap de Documentació
Filmoteca de Catalunya

Beagrie, Neil (2013). Preservation, trust and continuig access for e-Journals. Herlington (York): Digital Preservation Coalition. Disponible en: http://dx.doi.org/10.7207/twr13-04 [Consulta: 06/05/2014]

La Digital Preservation Coalition és la institució europea més influent en matèria de preservació digital. I no només perquè sigui una excepció en un entorn desèrtic --que també--, sinó perquè la seva acció (publicacions, cursos, serveis) constitueix un referent mundial. Formada essencialment per institucions britàniques i irlandeses, compta amb aliats de luxe com NESTOR (Alemanya), NCDD (Països Baixos) i la Digital Stewardship Alliance (EUA).

Com a envejable i productiva organització sense ànim de lucre, es dedica a canalitzar esforços en preservació digital, ajudant als seus membres a abordar el repte a llarg termini. Una de les eines més recomanables són els DPC Techonology Watch Reports (http://www.dpconline.org/advice/technology-watch-reports), uns imperdibles informes periòdics que tracten monogràficament assumptes relacionats amb el seu àmbit d'actuació, alguns dels quals es publiquen en obert després d'un temps prudencial de segrest. Entre els suggerents títols, la famosa guia introductòria a OAIS (Lavoie, 2004); una consensuada recomanació sobre formats de preservació (Todd, 2009); un magnífic informe sobre la preservació de correus electrònics (Prom, 2011); un compendi de les tècniques forenses digitals (Leighton-John, 2012), o el que avui ressenyem, dedicat a l'accés a les publicacions digitals en sèrie, obra de Neil Beagrie, editor de la col·lecció de Reports des de 2011, i una eminència en preservació digital.

Nascudes digitals

Isabel Bordes Cabrera
Jefe de Servicio en el Área de Biblioteca Digital de la Biblioteca Nacional de España

 

Redwine, Gabriella et al. (2013) Born Digital: Guidance for Donors, Dealers, and Archival Repositories.
http://www.clir.org/pubs/reports/pub159/pub159.pdf [Consulta: 16/04/2014]

Aquest informe fa una repàs d'aspectes claus a l'hora d'establir tant una política d'adquisició de col·leccions nascudes digitals, com pautes bàsiques a tenir en compte per començar amb la gestió d'aquestes col·leccions.

En la seva redacció s'hi ha implicat un grup de professionals de biblioteques anglosaxones tan emblemàtiques com la Beinecke de la Universitat de Yale, la Bodleian de la Universitat d'Oxford, i fins i tot la British Library. Per tal de poder cumplir amb els objectius de l'informe tot el personal implicat té experiència, simultània o no, en la gestió de col·leccions digitals i/o en el desenvolupament de polítiques d'adquisició.

Tot i la manca de pressupost dedicat al projecte, i la varietat del públic objectiu, tant en interessos, com en formació1, estem davant d'una eina que, encara que preliminar, pot ser d'utilitat per començar a plantejar-se el repte dela gestió de col·leccions ja nascudes digitals. Fa temps que les col·leccions digitales han deixat de limitar-se a projectes de digitalització i/o conversions de suports analògics, avui més que mai engloben materials que només coneixen la dimensió digital ex: arxius personals digitals, publicacions editades directa i únicament en format e-pub, projectes de recol·lecció de material web...

Pàgines

Subscriure a RSS - preservació digital