préstec

L’embranzida dels jocs de taula contemporanis: mou fitxa!

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Comas Coma, Oriol (2022). Els jocs de taula a les biblioteques. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament Cultura: Biblioteques públiques de Catalunya. 55 p. Disponible a: <https://biblioteques.gencat.cat/web/.content/tematic/professionals/bibliografies/bibliografies_tematiques/documents/jocsdetaula.pdf>. [Consulta: 12/01/2023].
Twitter: @oriolcomasicoma 


Presentada el passat novembre, la guia és una meravellosa oportunitat per triar i remenar entre més d’un centenar dels jocs de taula anomenats «contemporanis» (mot per contraposar-los amb els jocs tradicionals o més antics com els escacs, el parxís i l’oca, per exemple). Per a tots aquells que no hi esteu familiaritzats també és l’ocasió per buscar en quines biblioteques properes es poden obtenir en préstec i jugar-hi. De la mateixa manera que passa amb la cultura, o la lectura, hi ha varietat per a tots els públics i gustos així és que... moveu fitxa!

 

El fenomen no consolidat del préstec digital en biblioteques

Julio Alonso-Arévalo
Grupo E-Lectra. Facultad de Traducción y Documentación
Universidad de Salamanca


Hábitos de lectura y compra de libros de 2012. Madrid: Ministerio de Cultura, 2013. <http://www.mcu.es/libro/docs/MC/Observatorio/pdf/Habitos_lectura_2012.pdf>. [Consulta: 4 julio 2013].


ebook

Probablement el llibre, com la representació més genuïna i visible de la cultura occidental, ha centralitzat, més que cap altre document, el fenomen del llibre electrònic, tot i que en realitat estem parlant d'un ecosistema nou, molt més ampli, el de la lectura digital. En aquest sentit, l'informe "Hábitos de lectura y compra de libros en España" (2013), publicat pel Ministeri de Cultura, quan proporciona dades sobre l'assumpte, diu que a Espanya hi ha més persones que llegeixen en format digital (58 %) que aquells altres que ho fan en imprès (42%). En aquestes xifres s'inclouen els que llegeixen llibres, premsa, blog, o qualsevol altre document sobre una pantalla d'un ordinador. No obstant això només un 9,7% dels espanyols disposa d'un dispositiu de lectura dedicat -una tauleta o lector de tinta electrònica-. Quant a la lectura de llibres, el 100% dels que ho fan en un lector de tinta electrònica llegeix llibres, com lògicament correspon a un dispositiu dedicat, i només un 53% dels que disposen de tablets llegeixen llibres o premsa en aquest dispositiu, que a més utilitzen per a altres tasques com navegar per Internet, consultar el correu, o jugar.

Polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques: el cas d’Anglaterra

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni
William Sieghart. An Independent Review of E-Lending in Public Libraries in England (2013). London: Department for Culture, Media & Sport. Disponible a: <https://www.gov.uk/government/publications/an-independent-review-of-e-lending-in-public-libraries-in-england?utm_source=WhatCountsEmail&utm_medium=OCLC%20Abstracts%20Test%20Group%203&utm_campaign=OCLC%20Abstracts>. [Consulta: 29 abril 2013].

"Perfect."

Com actuen els països del nostre entorn davant del repte de dissenyar polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques? En aquest document hi tenim un bon exemple aplicat a Anglaterra.

Es tracta d'un document molt ben pautat on s'expliquen les conclusions d'un grup de treball intersectorial per redactar consells a l'hora d'endegar un servei de préstec digital a les biblioteques públiques.

Es parteix del problema que els editors no acaben de donar llum verda al préstec de llibres electrònics a les biblioteques públiques perquè creuen que aquest desequilibraria el sector i repercutiria disminuint les seves vendes.

Principalment, s'exposa la por per part d'aquest sector de que la facilitat d'accedir al llibre digital faci la compra innecessària (la "manca de fricció" comparant-lo al préstec físic). El desconcert per part dels sectors és evident i Cristóbal Urbano ho explica perfectament al seu post al Blok de BiD1.

Qui es recorda dels llibres en paper?

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Report of the Collection Development Executive Committee Task Force on Print Collection Usage Cornell University Library. http://staffweb.library.cornell.edu/system/files/CollectionUsageTF_ReportFinal11-22-10.pdf

En un moment en què l'interès per les monografies a les biblioteques universitàries es centra en la incorporació dels llibres electrònics a la col·lecció, ningú sembla recordar-se dels llibres en paper. No obstant això, la Cornell University ha encarregat recentment a un grup de treball que estudiés l'ús de les monografies impreses a la biblioteca. L'objectiu era saber com circulen els llibres per millorar la gestió de la col·lecció, intentant respondre a preguntes com les següents: fins a quin punt és justificable l'existència d'un percentatge de llibres en la col·lecció que mai surten en préstec?, S'ha de considerar l'adquisició, gestió i conservació d'aquests llibres una despesa supèrflua o una inversió en un recull de reserva estratègica?

L'informe resultant d'aquell encàrrec analitza l'ús dels llibres utilitzant tres mesures: el préstec entre 1990 i 2010 dels llibres publicats durant aquest mateix període, el préstec dels llibres adquirits el 2001, i el préstec en un dia qualsevol d'abril de 2010.

Subscriure a RSS - préstec