propietat intel·lectual

De pirates i predadors editorials

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Morriello, Rossana (2022). Dalla pirateria dei libri all’editoria predatoria: un percorso tra storia della stampa ed etica della comunicazione scientifica. Milano: Ledizioni. 158 p. (Editoria: passato, presente e futuro). Disponible a: <https://www.ledizioni.it/checkout/order-received/55043/?key=wc_order_c2rGKG5HeyWlF>. ISBN 978-88-5526-804-2. [Consulta: 29/08/2023].


Els darrers mesos, diversos mitjans de comunicació han publicat notícies sobre comportaments deshonestos d’investigadors en publicar resultats científics (vegeu, per exemple, les publicades a El País o elDiario.es). Malgrat tractar-se d’un tema d’actualitat, el plagi o la falsificació de dades no són conductes noves i se’n poden documentar casos des dels inicis de la ciència moderna tot i que, probablement, s’han exacerbat com a conseqüència d’uns criteris d’avaluació científica centrats de manera gairebé exclusiva en el mesurament quantitatiu de la producció dels investigadors.

L’ètica de la comunicació científica constitueix el nucli de la monografia de Rossana Morriello. A aquest tema dedica l’autora el segon apartat de la seva obra. Aquest capítol central ve precedit d’un altre sobre la pirateria i té com a continuació un tercer sobre les editorials predadores. Tots tres capítols conformen una obra amb una orientació eminentment històrica, amb profusió d’exemples que il·lustren les explicacions de l’autora.

Morriello situa l’origen de la pirateria editorial a l’Anglaterra del segle XVII, justament el lloc i el moment on es regulen per primera vegada els drets patrimonials emanats de la propietat intel·lectual, és a dir, el copyright. El gremi d’editors i impressors anglesos, la Stationers’ Company, gaudia del monopoli en la producció de llibres que assegurava al membre que registrava la propietat d’un text que ningú més pogués publicar-lo. Aquesta protecció es percebia en ocasions com una limitació a la difusió de les idees polítiques, la qual cosa atorgava a la pirateria editorial una certa aura de defensa de la llibertat d’impremta que no ha perdut completament. L’autora fa un repàs de l’evolució legislativa al Regne Unit, França, Itàlia i els Estats Units que il·lustra l’augment de la pirateria a mesura que s’incrementa la industrialització de la impremta. El capítol finalitza mostrant com aquest debat ha arribat a l’edició de revistes científiques, on l’interès dels investigadors per difondre els resultats de la recerca ha portat a la proliferació de repositoris com Sci-Hub que tenen per objectiu la difusió il·legal d’articles científics.

El segon capítol de la monografia se centra, també des d’una perspectiva històrica, en l’ètica de la comunicació científica. L’autora comença traçant una línia divisòria entre l’error i la mala praxi científica en funció de la intencionalitat de l’investigador. Morriello fa un repàs d’exemples de fabricació i falsificació de dades en economia, medicina o química, mostrant que cap disciplina està exempta d’aquest tipus de males pràctiques. Un apartat del capítol tracta de comportaments deshonestos relacionats amb l’autoria, com ara els «autors fantasma» (que han participat en el desenvolupament d’un estudi però no figuren entre els seus responsables) o l’autoria honorífica (la inclusió d’autors que no han fet cap aportació al treball). A continuació, s’analitzen les tres principals causes de la retractació d’articles d’autors italians: la manipulació de dades, la manipulació d’imatges i el plagi. El capítol finalitza amb la discussió dels efectes d’aquestes males pràctiques sobre l’element essencial de la ciència: la reproductibilitat dels estudis científics.

El tercer i últim capítol de l’obra aborda el problema de les revistes científiques predadores, aquelles que cobren als autors taxes d’edició per la publicació d’articles sense comprovar-ne la seva qualitat i sense proporcionar cap tipus de servei editorial. Al text, s’ofereixen consells per a la identificació d’aquestes revistes. Altres apartats del capítol es dediquen a fenòmens com els paper mills (organitzacions dedicades a la producció d’articles falsos per vendre’n l’autoria) i els articles zombies (articles retractats però que es continuen citant com a legítims). L’últim apartat fa algunes reflexions sobre possibles intervencions per esmenar aquestes males pràctiques científiques.

En conclusió, es tracta d’una obra atractiva que resultarà especialment útil a lectors interessats a tenir una perspectiva històrica de la propietat intel·lectual i l’ètica en el món acadèmic. Es tracta d’un treball molt documentat, amb múltiples exemples que fan amena la lectura. Potser es troba a faltar una millor categorització de les conductes descrites i una reflexió més profunda sobre les seves causes i possibles solucions.

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament amb el Blog de l’Escola de Llibreria

 

© Imatge inicial de Dimitris Vetsikas a Pixabay

Obres òrfenes, en punt mort

Ariadna Matas Casadevall
Fundació Europeana 
Twitter: @ariamatas o @EuropeanaIPR


McGuinn, Jennifer; Sproģe, Jūlija; Omersa, Ela; Borrett, Camille; Borghi, Maurizio; Guibault, Lucie (2021). Study on the application of the Orphan Works Directive (2012/28/EU): final report. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 203 p. ISBN 978-92-76-34244-1. Disponible a: <https://digital-strategy.ec.europa.eu/en/library/report-application-orphan-works-directive>. [Consulta: 05/03/2022]. 


1. L’adopció de la Directiva sobre Obres Òrfenes

Fa anys que biblioteques, arxius i museus s’enfronten a grans dificultats per gestionar drets de propietat intel·lectual en col·leccions i fons patrimonials. La Unió Europea, entenent que el «forat negre del segle XX» representa una pèrdua cultural massa important per a Europa, va adoptar mesures que havien de simplificar la gestió dels drets de propietat intel·lectual per facilitar la difusió en línia d’aquest patrimoni.

Seminari sobre publicació en accés obert

Berta Ollé
Alumna del Grau d'Informació i Documentació
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Suthersanen, Uma; Esteve Pardo, Asunción; Day, Matthew (2022). QMIPRI Open Seminar on Open Access to Scientific Publishing. [London]: Queen Mary University of London. Vídeo d’1 h 03 min 14 s . Disponible a: <QMIPRI Open Seminar on Open Access to Scientific Publishing (26/01/22) - YouTube>. [Consulta: 07/03/2022].


El passat 26 de gener, es va dur a terme el webinar QMIPRI Open Seminar on Open Access to Scientific Publishing, moderat per la professora Uma Suthersanen, directora del Queen Mary Intellectual Property Research Institute, University of London (QMIPRI) amb la participació de Matthew Day (Cambridge University Publishing) i de la professora Asunción Esteve Pardo (UB), que ha finalitzat una estada de recerca al QMIPRI. 

L’accés obert i el moviment en favor de la ciència oberta que l’acompanya donen suport a la necessitat que la producció científica sigui de lliure accés i lliure de drets de copyright. Davant d’aquesta situació, es planteja la qüestió sobre si la protecció de copyright és necessària a les publicacions científiques. 

La propietat intel·lectual i les noves tecnologies

Mª Asunción Esteve Pardo
Professora agregada
Departament de Dret Civil
Universitat de Barcelona


Carbajo Cascón, Fernando (2017). La propiedad intelectual en la sociedad de la información: leer para descansar tranquilo. Peñaranda de Bracamonte: Bracamonte. 72 p. Disponible a: http://bibliotecadigital.jcyl.es/fr/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=101.... Consulta: [23/10/2017].


Aquest informe elaborat per Fernando Carbajo Cascón, professor titular de Dret Mercantil de la Universidad de Salamanca, és una síntesi en clau divulgativa de les nombroses publicacions que aquest autor ha realitzat en matèria de propietat intel·lectual. Conté una anàlisi del dret de propietat intel·lectual en l’àmbit de les noves tecnologies digitals i aborda els nombrosos interrogants que Internet planteja per aconseguir mantenir un equilibri entre els drets que la llei reconeix als autors i productors i l’accés a la cultura, l’educació i el coneixement.

L’informe conté una breu introducció on s’exposa a grans trets el contingut de la propietat intel·lectual: l’autor explica la diferència entre els drets que la Llei de Propietat Intel·lectual reconeix als creadors per incentivar el desenvolupament de les indústries culturals, com també els límits legals que la Llei mateixa imposa als titulars d’aquests drets per garantir l’accés a la cultura, l’educació i la informació.

Núvols que planen sobre la biblioteca universitària: quins són els perills i com afrontar-los

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona

OCLC ens té acostumats a un degoteig constant d'estudis prospectius generalment interessants per la seva actualitat, abast i enfocament.  En aquesta ocasió Jim Michalko, vicepresident d'OCLC per a programes de desenvolupament del Research Libraries Group (RLG) encapçala un estudi sobre els riscos que planen sobre les biblioteques de recerca als Estats Units.

En el context d'aquest treball risc es defineix com "la possibilitat que un esdeveniment succeeixi i afecti negativament l'assoliment dels objectius de la biblioteca".

OCLC va emprar l'experiència d'una consultoria especialitzada en la realització d'avaluacions de riscos que, a partir de 15 entrevistes efectuades l'any 2008 a una selecció de directors de biblioteques de recerca membres de la ARL, va identificar un total de 26 riscos potencials que amenacen les biblioteques universitàries. Aquests riscos van ser agrupats en 5 clústers temàtics i categoritzats com a alt, mitjà o baix risc en funció de les respostes rebudes.

Subscriure a RSS - propietat intel·lectual