publicacions acadèmiques

L'ecosistema de la publicació acadèmica, tot allò que voldries saber i no goses preguntar

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del Grau d'Informació i Documentació. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Johnson, Rob; Watkinson, Anthony; Mabe, Michael (2018). The STM report: an overview of scientific and scholarly publishing. 5th ed. The Hague: International Association of Scientific, Technical and Medical Publishers. 212 p. Disponible a: <https://www.stm-assoc.org/2018_10_04_STM_Report_2018.pdf>. [Consulta: 07/02/2019].


El treball que ressenyem és una revisió molt exhaustiva de tot allò que està esdevenint en la publicació acadèmica. Per fer-ho, dibuixen un estat de la qüestió, així com les principals tendències. Donem-hi un parell de voltes. El primer que hom ha de tenir present és qui ha encarregat i publicat l’estudi. Com a context, STM tal com es defineixen, The International Association of Scientific, Technical and Medical Publishers és «la principal associació comercial global per a editors acadèmics i professionals. Té més de 150 membres de 21 països, que cada any col·lectivament publiquen més del 66 % de tots els articles en revistes i desenes de milers de monografies i obres de referència. Els membres de STM inclouen societats científiques, editorials universitàries, empreses privades, nous actors i actors plenament consolidats». Tot i que correm el risc de considerar l’informe com la visió d’una part, cal ressaltar que des del nostre punt de vista esdevé un document neutre, que s’allunya de certes visions més activistes i que planteja uns fets. A partir d’ells, el lector pot seguir posicionant-se cap a una determinada visió de la comunicació científica. Aquest fet no desmereix per a res la qualitat del treball que s’ha dut a terme, i és per això que en recomanem una lectura o consulta puntual, atesa l’extensió de l’informe.

Aquesta associació ha publicat l’informe el 2018, la cinquena edició en 12 anys, que esdevé un fantàstic estat de la qüestió sobre tendències i l’estat de la comunicació científica a través de revistes acadèmiques. Anteriorment en aquest mateix blog fou ressenyada la tercera versió del 2012 per part d’Ernest Abadal. Respecte a la tercera i a la quarta edició es manté una estructura més o menys fixa, corresponent als capítols, i es van canviant i incrementant els punts dins de cada un d’ells. El creixement en continguts, novetats i tendències es pot comprovar, per exemple, en què respecte l’edició del 2012 s’ha quasi doblat el nombre de pàgines.

Previ a l’informe, hi ha un extens resum executiu que permet fer una llambregada ràpida a l’ecosistema de revistes (quantes n’hi ha), la dimensió econòmica del món de les revistes científiques, així com presentar algun dels elements de debat i futur, com ara l’accés obert, la geopolítica dels articles i les revistes o bé els efectes dels social media i la ciència oberta a mig i llarg termini.

L’informe en si es divideix en cinc capítols:

El primer capítol, el dedicat a descriure la comunicació científica, és asimètricament el més breu, però permet descriure de forma inicial alguns dels conceptes i els canvis que estan tenint lloc al sistema de comunicació científica. Alguns dels canvis descrits, tot i que des del nostre punt de vista són centrals, deixen de banda alguns aspectes paral·lels, com ara l’ecosistema actual de forta competitivitat entre universitats, grups de recerca i investigadors que té efectes clau en la pressió creixent no només per a publicar, sinó també per a divulgar, ser presents a les xarxes socials i als continguts audiovisuals.

Les revistes científiques són el nucli del segon capítol i, tot i que per als professionals de la informació i la documentació que treballen amb elles alguns aspectes poden no ser nous, el fet de tenir dades i actors posats tots en el mateix context, presenta prou valor afegit per a justificar la seva lectura, ja sigui profunda i continuada, o bé puntual i en diagonal. És el capítol més llarg, i el que més continguts i visions enfrontades dins del sector podria tenir. Cal dir que totes són presentades de forma objectiva i contextualitzada en la recerca duta a terme per múltiples autors, els quals són adequadament citats i referenciats. Alguns dels aspectes que creiem més rellevants d’aquest capítol són:

  • L’interessant debat sobre la no resolta nomenclatura de les diferents versions dels articles, tema encara no prou estandarditzat que, volgudament o no, genera tants problemes d’interpretació per a repositoris i xarxes socials acadèmiques.
     
  • Una acurada descripció sobre els diversos canals i models de subscripció de revistes, pensant sobretot en biblioteques i altres possibles compradors.
     
  • La constatació en xifres econòmiques que la recerca i la publicació acadèmica són vectors econòmics molt importants, tant pel nombre de revistes, d’articles com d’investigadors.
     
  • El creixement continu al voltant del 3 % de tots els indicadors, correlacionant articles, investigadors i pressupostos dedicats a la recerca. També inclou, i cal tenir-ho en compte, el creixement del 3,5 % de revistes. Encara avui, doncs, es continuen creant múltiples revistes.
     
  • Les noves tendències pel que fa al peer review, tant des d’una visió de millora del mètode com des de la visió que el temps de la revisió i els seus costos són importants, però que continua essent central i rellevant per a parlar de comunicació acadèmica o no.
     
  • Com, a poc a poc, tot i que hi ha diferències significatives entre disciplines, s’entreveu una lleugera tendència a la baixa pel que fa a la lectura (i escriure i citar) de llibres respecte dels articles de revista.
     
  • La importància creixent dels aspectes ètics de la publicació científica, i com organismes (COPE), eines (Similarity Check) i grups d’interès (Retraction Watch) malden per resoldre-ho, amb èmfasi especial a les revistes depredadores.

Significativament, el capítol 3 es titula «Open Access», i tot i ser menys extens que l’anterior, planteja, creiem, el moll de l’os de les revistes científiques, la seva viabilitat i les tendències de futur en les polítiques científiques. Però aquest punt no recull, per dates, el bàsic debat de futur generat al voltant del pla S, que pot canviar significativament l’ecosistema actual, però sí la importància crucial de les polítiques europees i el finançament públic per fer canviar els models de publicació de les revistes.

Aquest tercer capítol descriu de forma molt enraonada els diversos models de negoci (les vies), les diferents visions per països, així com dades de la literatura sobre l’impacte en l’ús, la famosa Open Access Citation Advantage (l’avantatge en citacions pel fet de publicar en accés obert) i d’altres dades actuals sobre els seus efectes. En aquest repàs exhaustiu sobre l’accés obert cal ressaltar de nou la visió neutra i objectiva sobre el fet, sense optar per defensar un o altre model, tot i donar dades econòmiques al voltant de les despeses per publicació dels articles i esmentar actors com Sci-Hub en la descripció d’allò que es cou en el sistema.

Finalment, el quart capítol mostra les tendències tecnològiques i de futur de les revistes científiques. De forma clara, les iniciatives en relació a la Ciència Oberta ocupa un espai destacat, tot descrivint polítiques, però també actors (Force 11, Center for Open Science, etc.). Així mateix, altres temes destacats són les dades de recerca en relació a com interaccionen amb les revistes científiques, i els efectes que tenen en format (noves revistes de dades), noves formes de difondre coneixement científic (datasets) i els possibles efectes en la citació i les polítiques científiques (FAIR data). Són també interessants les descripcions sobre els estàndards i identificadors, com a mostra que la col·laboració entre editorials de revistes i bases de dades ha donat lloc a recursos i eines centrals per a l’accés a la informació, com ara Crossref, ORCID i altres clàssics com l’ISSN.

Innovador en el debat de la comunicació científica, cal destacar com dins de les tendències tecnològiques plantegen de quina manera la intel·ligència artificial, la web semàntica o el blockchain són presents i caldrà veure quina relació s’estableix, en relació a possibles eines de text i data mining i altres canvis en la gestió de la informació científica. S’inclou també un breu apunt sobre nous formats d’articles, eines a incorporar a futur més enllà de l’html 5, com els resums visuals i els continguts multimèdia. Possiblement, el punt que des de la nostra visió podria ser més extens, i no ho és, seria tota la part centrada en les xarxes socials que creiem que hauria de ser més aprofundida i contemplar aspectes relatius també a les mètriques alternatives.  

Finalment, i, opinem, no per això menys important, el cinquè capítol conté les referències bibliogràfiques emprades per elaborar l’informe. Per la quantitat, exhaustivitat i actualitat, és un llistat òptim per a fer un aprofundiment a la temàtica i els reptes actuals i de futur. Més extens, doncs, que un article de revisió, es converteix en el primer lloc on cercar articles actuals sobre la comunicació científica i cada un dels aspectes tractats a l’informe.

És sens dubte recomanable, tot i la seva extensió, a:

  • Professionals de la informació i la documentació que breguen amb la comunicació acadèmica des de diversos àmbits, ja sigui com a gestors a les biblioteques universitàries, en àmbits universitaris o d’altres, que necessiten estar al dia dels molts petits canvis que estan tenint lloc i que situen un escenari a futur força canviant, per a les biblioteques i per als seus usuaris.
     
  • Científics en general que tenen rols relacionats amb les revistes científiques, ja sigui com a editors, autors, membres de consells editorials, revisors o simplement lectors d’un sistema compacte i continu des de fa molts anys.
     
  • Docents de disciplines d’informació i comunicació científica que volen explicar què és i com funciona la comunicació científica. Esdevé quasi un manual de text tot incloent conceptes, dades estadístiques, així com tendències de futur.
     
  • Estudiants de doctorat de qualsevol disciplina, que volen entendre com funciona la comunicació científica, el món de les revistes en accés obert i d’altres temes tot pensant, per exemple, en la publicació de la tesi doctoral en forma de compilació d’articles.

Nous models d’edició i publicació acadèmica. Definint camins de llarg recorregut

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
jordi.prats@upc.edu
@JordiPrats


Adema, Janneke; Stone, Graham (2018). Changing publishing ecologies: a landscape study of new university presses and academic-led publishing. JISC. 102 p. Disponible a: <http://repository.jisc.ac.uk/6666/1/Changing-publishing-ecologies-report.pdf>. [Consulta: 29/06/2018].


Els darrers anys han aparegut en el context de la publicació científica nous models d’editorials acadèmiques. Es tracta majoritàriament de projectes joves, que sorgeixen impulsats pels canvis que s’estan produint en l’ecosistema de la comunicació acadèmica, com a contrapartida dels grans grups editorials, que actuen sovint amb models monopolístics.

«Cuando se jodió lo nuestro», o, de la devolució dels continguts acadèmics als acadèmics

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Fyfe, Aileen; Coate, Kelly; Curry, Stephen; Lawson, Stuart; Moxham, Noah; Røstvik, Camilla Mørk (2017). Untangling academic publishing: a history of the relationship between commercial interests, academic prestige and the circulation of research. [S.l.]: Zenodo. 23 p. Disponible a: http://doi.org/10.5281/zenodo.546100 . [Consulta: 17/09/17].


La novel·la de Mario Vargas Llosa, Conversación en La Catedral, comença amb el protagonista preguntant-se: «¿En qué momento se jodió el Perú?»1. L’informe que ressenyem podia haver començar de forma similar2, preguntant-se quan ‘se jodió’ lo nuestro, les revistes científiques i acadèmiques, en aquest cas.

El pas al digital ha impactat de forma disruptiva en el mercat dels continguts (llibres, revistes, pel·lícules) on les empreses comercials líders en el mercat de l’analògic han hagut de deixar pas a noves alternatives per al consum, iniciatives aquestes conduïdes o per noves formes d’accés o per noves empreses. No ha passat el mateix en el mercat de la comunicació científica on, després d’algunes compres i fusions, cinc editorials comercials (les big five), a les que cal sumar-hi no més de 30 societats científiques, publiquen la majoria de les revistes que ‘compten’ (és a dir, les incloses als índexs de Web of Science o d’SCOPUS).

Digue'm com busques i et diré qui ets

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 


Gardner, Tracy; Inger, Simon (2016). How readers discover content in scholarly publications: trends in reader behaviour from 2005 to 2015. Abingdon: Renew Training. ISBN 978-0-9573920-4-5. Disponible a: http://www.simoningerconsulting.com/papers/How%20Readers%20Discover%20Co... [Consulta: 24/05/2016]


Les dades i estadístiques que tenen els editors i bibliotecaris només són una part del complex mapa de navegació que dibuixen els usuaris a l’hora de buscar informació –moltes vegades aquests dades romanen ocultes i no es comparteixen. A més, cal sumar-hi la caixa negra de dades dels grans motors de cerca (Google i Google Acadèmic). Així que, per tal de conèixer amb més detall i exactitud com els lectors cerquen i localitzen continguts i consegüentment orientacions dels models de serveis per als usuaris, una bona opció és preguntar-los directament.

La quarta edició de l’enquesta, corresponent al 2015, (prèviament se’n van fer el 2005, 2008 i 2012), ens permet veure l'evolució i tenir una comparativa al llarg d'una dècada. En aquesta darrera onada, s’han incorporat algunes preguntes relatives als llibres electrònics per tal d’ampliar el coneixement del comportament informacional en aquest àmbit.

Em sembla interessant proposar-vos una inversió de l’ordre de lectura de l’informe, que tot i superar les 60 pàgines, bàsicament l’integren diagrames de barres i, per tant, vosaltres mateixos n’extraureu les conclusions. Crec que entendreu ràpidament per què us proposo el canvi i anar directament a conèixer quina és la metodologia utilitzada i com s’ha obtingut la mostra. Per tant, llegiu primerament el bloc 8. No vull treure importància ni rellevància a l’estudi però crec que és qüestionable –i és el punt feble– emprar una mostra no representativa basada en llistes de contactes facilitades per les plataformes editorials que s’analitzen en l'informe mateix, des del meu punt de vista una mostra de conveniència. Caldria ser més rigorosos quan l’estudi és d’abast internacional i amb resultats extrapolables; remarco aquest aspecte ja que implica una interpretació amb cautela dels resultats.

Subscriure a RSS - publicacions acadèmiques