recerca

La cocreació, pilar de la recerca i la innovació

Bego Aguilera
Directora de Ciència Oberta
Universitat Oberta de Catalunya


De Silva, Muthu; Lavelle, Orlagh; Schmidt, Nikolas; Paunov, Caroline (2022). Co-creation during COVID-19: 30 comparative international case studies. Paris: OECD Publishing. (OECD science, technology and industry policy papers, no. 135). 116 p. Disponible a: <https://doi.org/10.1787/08f79edd-en>. [Consulta: 28/11/2022].


Encara que a vegades ho oblidem, els éssers humans ens caracteritzem, com la resta dels primats, en el fet que som una espècie que col·labora. Ho tenim als gens. El que se’ns dona millor és col·laborar amb els altres. Alfons Cornella, innovador de capçalera, explica en els seus llibres i conferències que la millor manera d’innovar és mitjançant la col·laboració, resoldre la complexitat a través del treball conjunt amb els altres, amb activitats que comparteixen el prefix «co»: col·laborar, cooperar, coordinar, també cocrear.  

Trobada a Santander, l’avaluació de la qualitat de les universitats a Espanya: una finestra oberta a noves possibilitats

Olga Elizabeth Moreno-Fleitas
Estudiant de doctorat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


La evaluación de la investigación: retos y oportunidades para el sistema universitario español. [Curso de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo, 6-8 julio 2022]. Dir., Jaume Blasco. Santander: UIMP, 2022. Disponible a: <http://www.uimp.es/agenda-link.html?id_actividad=655l&anyaca=2022-23>. [Consulta: 14/11/2022].


Del 6 al 8 del passat juliol es va celebrar al Palacio de la Magdalena (Santander) el curs denominat «La evaluación de la investigación: retos y oportunidades para el sistema universitario español» organitzat per la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), en el marc dels Cursos de Verano 2022, que es realitzava per primer cop després de les restriccions de la pandèmia i en per celebrar el 90 aniversari de creació de la UIMP.

El curs va ser organitzat pel Ministerio de Universidades i sota la direcció de l’assessor del seu Gabinet, Jaume Blasco Juliá i va comptar amb la participació d’importants figures de l’àrea.

L’objectiu central va ser presentar, davant dels principals actors del sector i interessats, la iniciativa de la Comissió Europea per a la reforma de l’avaluació de la recerca en l’àmbit europeu i, a partir d’això, reflexionar i debatre amb els assistents sobre els diversos aspectes que envolten la temàtica, tals com la forma com s’avalua el personal docent investigador a Espanya, les dificultats que travessen els investigadors joves per ingressar en un sistema nacional rigorós, els inconvenients que es generen a les institucions quan intenten establir canvis en el sistema d’avaluació d’investigadors, els models d’avaluació més recents implantats amb èxit a universitats europees i les oportunitats d’aprendre de l’experiència estrangera per millorar el sistema universitari i de recerca espanyol, entre d’altres. D’aquesta manera, poder establir un nord al qual apuntar per al desenvolupament de l’avaluació a Espanya en concordança amb els processos internacionals que estan sent impulsats actualment.

Furgant en el costat fosc de les mètriques i la ciència

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Biagioli, Mario; Lippman, Alexandra (eds.) (2020). Gaming the metrics: misconduct and manipulation in academic research. London; Cambridge; The MIT Press. VII, 297 p. Disponible a: <https://mitpress.mit.edu/9780262537933/gaming-the-metrics/>. [Consulta: 20/10/2022]. 


Tots hem llegit novel·les incòmodes que, per un motiu o altre, sacsegen. En aquest cas, la lectura d’aquesta monografia neguiteja perquè esdevé l’elefant a l’habitació que, de vegades, no es vol veure a la ciència. A voltes, quan ens movem a la trinxera de la desinformació i les teories negacionistes que afecten la bona feina i el prestigi de científics, cal mirar enrere per adonar-nos que no és or tot el que lluu, i ara no em refereixo a la via daurada de l’accés obert. La ciència és una més de les activitats humanes i, per tant, cal entomar el que aquí esmento com a costat fosc.

La difícil coexistència entre els drets de propietat intel·lectual i la ciència oberta

Asunción Esteve Pardo 
Professora agregada
Departament de Dret Privat
Universitat de Barcelona (UB)


Cueva, Javier de la; Méndez, Eva (2022). Open science and intellectual property rights: how can they better interact?: state of art and reflections: report of study. [Luxembourg]: Publications Office of the European Union. 139 p. Disponible a: <https://ec.europa.eu/info/publications/open-science-and-intellectual-property-rights_lt>. [Consulta: 05/10/2022].


Aquest informe, presentat l’abril de 2022 a la Direcció General per a la Recerca i Innovació de la Comissió Europea, és un estudi sobre el valor dels drets exclusius de propietat intel·lectual sobre els resultats de la recerca (les patents, el copyright, les marques i els secrets industrials) i el seu efecte sobre el desenvolupament de la ciència oberta. Els seus autors són Javier de la Cueva, advocat especialitzat en propietat intel·lectual i Eva Méndez, professora del Departamento de Biblioteconomía i Documentación de la Universidad Carlos III i, actualment, vicerectora adjunta de Política Científica d’aquesta universitat en l’àmbit de la ciència oberta.

Quo vadis scholar publishing?

Maria Boixadera
Coordinadora de Publicació Acadèmica
Biblioteca per a la Recerca
Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Opening the record of science: making scholarly publishing work for science in the digital era (2021). International Science Council. Paris: International Science Council. Disponible a: <http://doi.org/10.24948/2021.01>. [Consulta: 11/07/2022].


L’informe ressenyat presenta els resultats de la primera fase del projecte sorgit d’una consulta entre els membres de l’International Science Council (ISC) sobre el futur de la publicació científica, aspecte inclòs dins del seu pla d’acció 2019-2021.

Inicialment preparat com a document de discussió on hi han participat grups de treball internacionals, ha passat per tres fases de revisió: una d’inicial duta a terme per un grup d’experts, una segona duta a terme per tres fòrums virtuals amb membres de l’ISC i una tercera per un grup d’experts més ampli i provinent de l’Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units. Fetes aquestes revisions ha estat lliurat i sotmès a acord al Comitè de Direcció de l’ISC.

L’informe s’adreça a la comunitat i institucions científiques i té l’objectiu estratègic de proposar una visió compartida dels principis i prioritats del sistema de difusió dels resultats de la ciència i proporcionar les bases per iniciar un canvi de paradigma que aporti beneficis a tots els agents implicats.

Pàgines

Subscriure a RSS - recerca