regne unit

Recollint la realitat dels principis FAIR a les institucions britàniques

Fernanda Peset
Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada, Universitat Politècnica de València
 
Christian Vidal Cabo
Col·laborador de la Càtedra de Transparència i Gestió de Dades, Universitat Politècnica de València
 
Fernanda Garzón-Farinós
Directora Máster Universitario en Cuidados de Enfermería en Diálisis y Trasplante Renal, Universidad Católica de Valencia «San Vicente Mártir»
 
Pablo Lara Navarra
Professor Agregat dels Estudis d’Informació i Comunicació, Universitat Oberta de Catalunya
 
Antonia Ferrer-Sapena
Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada, Universitat Politècnica de València


Allen, Robert; Hartland, David (2018). FAIR in practice: Jisc report on the Findable Accessible Interoperable and Reuseable Data Principles. Bristol: Jisc. 79 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/1245568#.XIo7daBCfcs>. [Consulta: 13/03/2019].


Comencem pel començament. S’ha parlat molt darrerament dels principis FAIR (findable, accessible, interoperable and reusable). Des que F1000 els va llançar formalment el 2016 es volen impulsar com una capa que travessi qualsevol tipus de dades. Se suposa que poden ser aplicats a tots, però especialment als de recerca, on l'heterogeneïtat imposa una necessària estandardització. Però els principis FAIR no indicaven exactament de quina manera implantar-los. I com s’acostuma a dir, el paper ho aguanta tot, però què succeeix a la pràctica, en la realitat de les institucions? En aquest informe veurem què ha esbrinat el JISC (Joint Information Systems Committee) al respecte: com s’han implantat aquests principis en l’ambient acadèmic del Regne Unit. 

El poder transformador de la lectura: llegir per canviar la societat

Aurora Vall
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Hilhorst, Sacha; Lockey, Alan; Speight, Tom (2018). A society of readers: “It’s no exaggeration to say that reading can transform British society...”. London: Demos. October. 50 p. Disponible a: <https://demosuk.wpengine.com/wp-content/uploads/2018/12/A-Society-of-Readers-Formatted.pdf>. [Consulta: 10/01/2019].


Existeix al Regne Unit una preocupació social relacionada amb els valors democràtics que els nous temps estan posant en perill per raó dels canvis tecnològics, polítics, econòmics i demogràfics, entre d’altres. Per tornar a posar en valor els serveis públics i el sistema del benestar que ha caracteritzat la societat britànica, cal que el Govern actuï. En aquest context es proposa la lectura com a poder transformador de la societat.

Durant l’estiu del 2018 es va realitzar, al Regne Unit, un estudi per tal d’avaluar l’impacte potencial de la lectura en relació amb una sèrie de problemes (la solitud, la salut mental, la demència i la mobilitat social), que afecten actualment la societat britànica, i que en una projecció fins al 2030 es preveu que esdevindran un llast que condicionarà (i impossibilitarà!) el seu desenvolupament com a país si no s’hi actua de manera urgent i amb els recursos necessaris. 

Seguint l’evolució de l’accés obert

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Monitoring the transition to open access (2017). London: Universities UK. Disponible a: <http://www.universitiesuk.ac.uk/policy-and-analysis/reports/Pages/monito.... [Consulta: 21/03/2018].


L’any 2012 es va publicar a la Gran Bretanya l’informe Finch. En aquest informe, comissionat pel Govern britànic a un grup d’experts liderats per la sociòloga Janet Finch, s’apostava clarament per la via daurada com a estratègia preferent per assolir l’accés obert, deu anys després de la Declaració de Budapest. Recordem que la via daurada proposa, per una banda, la creació de noves revistes d’accés gratuït que facilitin la lliure reutilització dels continguts publicats sense haver de demanar cap permís i, per altra, la transició de les revistes existents cap aquest model. El principal repte de la via daurada ha estat el de trobar un model de negoci per assumir els costos de publicació i molts cops ha estat, injustament, identificada com l’opció de pagar per publicar. Aquesta identificació és pel fet que les revistes d’accés obert més rellevants utilitzen aquest model de negoci, tot i que la majoria de revistes no el fan servir, segons les darreres dades del DOAJ (Directory of open access journals).

Quin futur per a les biblioteques universitàries?

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Pinfield, Stephen; Cox, Andrew M; Rutter, Sophie. (2017). Mapping the future of academic libraries: a report for SCONUL. [London: SCONUL]. Disponible a: https://sconul.ac.uk/publication/mapping-the-future-of-academic-libraries. [Consulta: 09/01/2018].


Els darrers anys abunden els informes que analitzen l’entorn canviant en què es mouen les biblioteques universitàries per tal d’albirar estratègies que les ajudin a continuar jugant un paper útil en l’àmbit de l’educació superior. L’informe que avui ressenyem respon a un encàrrec en aquesta línia de l’associació de biblioteques universitàries britànica SCONUL (Society of College, National and University Libraries). El treball recull les conclusions d’una revisió bibliogràfica sobre la qüestió, les entrevistes a una trentena de personalitats vinculades al món de l’educació superior i les respostes a una enquesta entre personal de biblioteques universitàries britàniques.

Els resultats del REF2014 del Regne Unit marquen el camí a seguir en l’avaluació científica

Nicolás Robinson-Garcia
School of Public Policy
Georgia Institute of Technology (Estats Units)


Research Excellence Framework 2014: the results (2014). Higher Education Funding Council for England (HEFCE) … [et al.] 62 p. Disponible a: http://www.ref.ac.uk/2014/media/ref/content/pub/REF%2001%202014%20-%20fu.... [Consulta: 10/12/2017]


Comencen a aparèixer noves notícies sobre el REF2021, l’exercici avaluatiu més important per al sistema científic al Regne Unit. Es tractarà de la segona ocasió en què s’avalua les universitats britàniques segons el sistema actual. Aprofitant la proximitat d’aquest exercici, comentarem els resultats de la seva primera implementació, el 2014, i introduirem algunes reflexions sobre les importants novetats que incorpora en el sistema d’avaluació britànic.

Recentment, el meu company Richard Woolley, investigador d’INGENIO (CSIC-UPV), i un servidor vam publicar al LSE impact blog un petit article d’opinió sobre el Research Excellence Framework del Regne Unit conegut com el REF. Aquest exercici, l’última edició del qual segueix sent motiu de continu debat malgrat haver transcorregut el 2014, és el procés d’avaluació de l’activitat investigadora més important del Regne Unit. Tot i el seu alt cost, al voltant de 250 milions d’euros, distribueix més d’un bilió i mig d’euros entre les universitats britàniques, convertint-se el seu disseny, metodologia i implementació en un tema de debat constant dins del sistema universitari britànic. Malgrat l’àmplia tradició avaluativa del Regne Unit (els seus primers exercicis d’avaluació institucional daten del 1986), l’any 2014 va suposar tota una fita al revolucionar radicalment tant els mètodes com els objectius. En aquesta breu nota, revisarem com funciona el REF, quins objectius persegueix i quins són els resultats obtinguts. Resumirem les principals conclusions derivades de les nostres anàlisis en els resultats del REF. Finalment, acabarem amb una petita reflexió sobre les importants diferències entre el sistema d’avaluació de la recerca a Espanya amb el del Regne Unit.

Pàgines

Subscriure a RSS - regne unit