regne unit

Quatre exemples d'emprenedoria en biblioteques

Glòria Pérez-Salmerón
Bibliotecària i Documentalista
Membre de la Junta de Govern de la IFLA
 

Peachey, Jennifer. Beyond Books. The role of enterprising libraries in promoting economic wellbeing. Dunfermline: Carnegie UK Trust, Carnegie Andrew Carnegie House, 2014.16 pág.

1. Introducció
Més enllà dels llibres. El paper de les biblioteques emprenedores en la promoció del benestar econòmic. És el títol de l'informe que el Carnegie UK Trust ha publicat sobre els projectes que ha impulsat a Anglaterra i Gal·les que s'han dut a terme entre juliol de 2013 i març de 2014. Està signat per Jennifer Peachey, la recentment incorporada responsable de la política del Carnegie UK Trust1 que destaca els factors que han contribuït al seu èxit, el debat que han aconseguit establir entre les autoritats bibliotecàries del Regne Unit, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord i una sèrie de recomanacions finals.

La implementació del mandat RCUK sobre l'accés obert a les universitats britàniques

Miguel Navas
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Research Information Network (2013). Policies and Procedures Adopted by Universities in Implementing RCUK Open Access Requirements. Regne Unit: Research Information Network. 36 p. [Consulta: 9/12/2013]. Disponible a: <http://www.researchinfonet.org/publish/rcuk-oa-requirements>.  

Balancing The Account By Hand / By Ken Teegardin

Després de la polseguera aixecada per l'informe Finch1, l'organisme Research Councils UK (RCUK) va publicar un mandat que exigia la publicació en Accés Obert a partir l'1 d'abril de 2013 de tots els articles i comunicacions provinents d'investigacions finançades per un dels seus membres. Des de llavors, les universitats britàniques s'han posat a treballar per intentar satisfer aquests requisits.

L'informe que ara ens ocupa va ser publicat pel Research Information Network el setembre passat per encàrrec del RCUK. Es tracta d'un breu i esquemàtic document de 36 pàgines que analitza sistemàticament el compliment per part de les universitats britàniques de l'esmentat mandat i que descriu el progrés realitzat, els problemes trobats i les solucions proposades.

Tot i que el sector està contínuament en moviment, s'ofereix una radiografia del moment actual i una sèrie de recomanacions que poden ser útils per a la implementació del mandat. El treball té en compte que les característiques i punts de partida de les universitats difereixen molt entre si, de manera que no és possible apuntar cap a una única via o model de bones pràctiques. D'altra banda, les polítiques i procediments de les universitats són encara "massa immadurs".

França informa d’un benchmarking internacional de préstec digital a biblioteques públiques

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni


IDATE Consulting (2013). Étude sur l'offre commerciale de livres numériques à destination des bibliothèques de lecture publique. París: Ministère de la Culture et de la Communication: març 2013. 79p. [Consulta: 03/10/2013]. Disponible a: <http://www.culturecommunication.gouv.fr/Disciplines-et-secteurs/Livre-et-lecture/Actualites/Etude-IDATE-sur-les-livres-numeriques-en-bibliotheque>.

Libros de texto a formato e-books

Les polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques europees no tenen definida una línia clara i única de funcionament, tal i com parlàvem en una anterior ressenya d'un informe del Departament de Cultura londinenc. Recollim ara un dels estudis que hi citàvem i que s'origina d'una demanda del Ministeri de Cultura francès. El treball ofereix un benchmarking de la situació a diferents països utilitzant els següents cinc apartats: 1) oferta de llibre digital a les biblioteques 2) el mercat per a l'edició comercial 3) models econòmics que presenta el llibre digital a les biblioteques 4) l'estratègia dels actors i 5) una síntesi de la situació al país.

 

El benchmarking s'ocupa dels següents països:

Com utilitza la gent les dades del sector públic, què pot fer el govern per millorar-les: El Regne Unit sempre per davant

Luis Fernando Ramos-Simón
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid


Deloitte (2013). Market assessment of public sector information. Londres: Department for Business, Innovation and Skills: maig 2013. 235 p. [Consulta 12/09/2013].<https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/198905/bis-13-743-market-assessment-of-public-sector-information.pdf>

Traffic at Big Ben (I)

Aquest informe sobre el mercat de la informació del sector públic és modèlic en els seus plantejaments i resultats, encara que al lector no li interessés gens el seu contingut podria apreciar l'estructura d'un estudi impecable, compost d'un ampli resum, set capítols amb una presentació excel·lent i nou apèndixs que inclouen un repertori bibliogràfic. Si a més, aquest lector vol saber alguns aspectes bàsics sobre com s'està dissenyant l'estratègia d'informació pública per als propers anys al país que segurament és el líder mundial en la matèria, ha arribat al lloc adequat. De fet, aquest informe cimenta la política del govern britànic en matèria de dades obertes per als propers anys amb l'objectiu de fer recomanacions als ministeris sobre com ampliar l'accés a la informació del sector públic i oferir oportunitats innovadores per les dades obertes.

Cronològicament està a cavall de diversos informes públics successius presentats de juny de 2012 a juny de 2013. El primer és l'Open Data White Paper (juny 2012), a partir del qual el Govern va encarregar l'informe independent Shakespeare Review1, sol·licitat pel Govern a l'expert que li dóna nom i que pren com a base aquest informe de Deloitte (maig 2013) que comentem. Amb posterioritat, ja al juny passat, es publica la resposta del Govern a aquestes anàlisis2 realitzades sobre la informació del sector públic, del qual destacarem la seva orientació bàsica.

Tres en un, tres informes sobre la gestió de les dades de recerca

Alicia García-García
Universidad Católica de Valencia
 
Fernanda Peset
Universitat Politècnica de València

Grupo de Trabajo de "Depósito y Gestión de datos en Acceso Abierto" del proyecto
RECOLECTA (2012). La conservación y reutilización de los datos científicos en España. Informe del
grupo de trabajo de buenas prácticas
. Madrid: Fundación Española para la Ciencia y
la Tecnología, FECYT. <http://www.recolecta.net/buscador/documentos/informe_datos_cientificos_en_esp.pdf>. [Consulta: 4 agost 2013].
 
The Royal Society (2012). Science as an open enterprise: open data for open science. London: The Royal Society. <http://royalsociety.org/uploadedFiles/Royal_Society_Content/policy/projects/sape/2012-06-20-SAOE.pdf>. [Consulta: 4 agost 2013].
 
Tenopir, Carol; Birch, Ben; Allard, Suzie (2012). Academic Libraries and Research Data Services: Current Practices and Plans for the Future. Chicago: Association of College and Research Libraries. <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/Tenopir_Birch_Allard.pdf>. [Consulta: 4 agost 2013].

El fil conductor d'aquests informes és la gestió de les dades derivades de la recerca. Tres treballs recopilatoris, fets des de tres escenaris diferents. Com començava un clàssic acudit, "Va un anglès, un espanyol i un nord-americà...", que abordant un mateix objecte d'estudi, les dades de recerca, són en essència diferents entre si.

Els tres s'aproximen al tema des d'una perspectiva d'escala nacional. Però les dades de recerca, igual que molts altres aspectes de la comunicació científica, tenen una dimensió internacional ineludible. Per aquesta raó, s'observen punts comuns en els tres documents. Com a exemple, veiem que la definició de dades de recerca utilitzada en l'espanyol prové de la Universitat de Melbourne:

Les dades de la investigació són fets, observacions o experiències en què es basa l'argument, la teoria o la prova. Les dades poden ser numèriques, descriptives o visuals. Les dades poden ser en estat brut o analitzat, poden ser experimentals o observacionals. Les dades inclouen: quaderns de laboratori, quaderns de camp, dades de recerca primària (incloses les dades en paper o en suport informàtic), qüestionaris, cintes d'àudio, vídeos, desenvolupament de models, fotografies, pel·lícules, i les comprovacions i les respostes de la prova. Les col·leccions dades per a la investigació poden incloure diapositives; dissenys i mostres. En la informació sobre la procedència de les dades també es podria incloure: el com, quan, on es va recollir i amb què (per exemple, instruments). El codi de programari utilitzat per generar, comentar o analitzar les dades també poden ser considerats dades.

Pàgines

Subscriure a RSS - regne unit