repositoris digitals

Preservació de dades de recerca: estratègies pràctiques

Antonia Ferrer Sapena, Universitat Politècnica de València
Enrique A. Sánchez Pérez, Universitat Politècnica de València
Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València


Johnston, Lisa R. (ed.) Curating research data. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2017- . «Volume one: practical strategies for your digital repository». 285 p. Disponible a:  http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/bo.... [Consulta: 03/07/17].


Aquest primer volum d’una obra major tracta diferents aspectes que van units a la conservació de dades d’investigació.

La introducció de Lisa R. Johnston resumeix de manera clara cadascun dels principals apartats del llibre. Johnston ha estat bibliotecària dels serveis d’investigació i codirectora del repositori institucional de la University of Minnesota, capacitació que li permet assenyalar els reptes als quals s’enfronten els professionals encarregats del tractament de les dades. Els considera els primers usuaris, per la qual cosa són qui des del primer moment han d’identificar els problemes que pot tenir la seva reutilització. En aquesta introducció, a més, es defineix la terminologia que s’utilitza com també els motius pels quals es desenvolupen els serveis de conservació, els requisits que han de tenir i les polítiques per al seu intercanvi.

CRIS versus IR?

Remedios Melero
Científica Titular CSIC


Ribeiro, Ligia; Castro, Pablo de; Mennielli, Michele (2016). Final report: EUNIS – EUROCRIS joint survey on CRIS and IR. ERAI (Eunis Research and Analysis Initiative). 23 p. Disponible a: http://www.eunis.org/wp-content/uploads/2016/03/cris-report-ED.pdf. [Consulta: 19/09/16)


L’objectiu d’aquest informe conjunt entre EUNIS i euroCRIS fou el de recopilar, a través d’una enquesta en línia, la informació sobre les solucions tecnològiques als CRIS (Current Research Information Systems) i als repositoris institucionals a Europa, analitzar els seus vincles amb d’altres sistemes utilitzats a universitats i centres d’investigació, i la seva interoperabilitat amb d’altres sistemes externs. L’enquesta es llençà l’abril de 2015 i va estar oberta fins mitjan setembre del mateix any. Es va distribuir entre nombroses llistes de distribució internacionals i pròpies dels dos projectes. Es van obtenir 84 respostes procedents de 20 països. Idealment, hagués estat millor obtenir una resposta per institució, a més, només es van tenir en compte les provinents d’universitats i centres d’investigació europeus.

Nascudes digitals

Isabel Bordes Cabrera
Jefe de Servicio en el Área de Biblioteca Digital de la Biblioteca Nacional de España

 

Redwine, Gabriella et al. (2013) Born Digital: Guidance for Donors, Dealers, and Archival Repositories.
http://www.clir.org/pubs/reports/pub159/pub159.pdf [Consulta: 16/04/2014]

Aquest informe fa una repàs d'aspectes claus a l'hora d'establir tant una política d'adquisició de col·leccions nascudes digitals, com pautes bàsiques a tenir en compte per començar amb la gestió d'aquestes col·leccions.

En la seva redacció s'hi ha implicat un grup de professionals de biblioteques anglosaxones tan emblemàtiques com la Beinecke de la Universitat de Yale, la Bodleian de la Universitat d'Oxford, i fins i tot la British Library. Per tal de poder cumplir amb els objectius de l'informe tot el personal implicat té experiència, simultània o no, en la gestió de col·leccions digitals i/o en el desenvolupament de polítiques d'adquisició.

Tot i la manca de pressupost dedicat al projecte, i la varietat del públic objectiu, tant en interessos, com en formació1, estem davant d'una eina que, encara que preliminar, pot ser d'utilitat per començar a plantejar-se el repte dela gestió de col·leccions ja nascudes digitals. Fa temps que les col·leccions digitales han deixat de limitar-se a projectes de digitalització i/o conversions de suports analògics, avui més que mai engloben materials que només coneixen la dimensió digital ex: arxius personals digitals, publicacions editades directa i únicament en format e-pub, projectes de recol·lecció de material web...

La interoperabilitat: la cola tècnica per connectar repositoris

Tránsito Ferreras Fernández
Servicio de Bibliotecas
Universidad de Salamanca

COAR (2012). The Current State of Open Access Repository Interoperability (2012). Disponible a: <http://www.coar-repositories.org/files/COAR-Current-State-of-Open-Access-Repository-Interoperability-26-10-2012.pdf> [Consulta: 4 març 2013]

Glue Faves
L'informe COAR sobre interoperabilitat: context
 
La Confederació de Repositoris d'Accés Obert (COAR) va publicar el 26 d'octubre del 2012 un informe sobre l'estat actual de la interoperabilitat dels dipòsits d'accés obert sota el títol The Current State of Open Access Repository Interoperability (2012). L'informe ofereix una visió general del panorama actual de la interoperabilitat des del punt de vista dels serveis que són possibles avui en dia.

Aquest treball s'enquadra dins del projecte d'interoperabilitat dut a terme per COAR (COAR Interoperability Project), d'acord amb l'objectiu clau que la Confederació va marcar per al període 2011-2013 i que no és altre que el de "facilitar la discussió sobre la interoperabilitat entre els dipòsits d'accés obert i com a part d'una més àmplia infraestructura d'e-investigació". Aquest projecte s'ha dut a terme en tres etapes:
  • • La primera fase va consistir en la posada en marxa del procés mitjançant la redacció i difusió d'un breu document per tal de proporcionar una visió general sobre la interoperabilitat dels dipòsits (2on  trimestre de 2011). El resultat va ser un document informatiu publicat el 11 de juliol de 2011, sota el títol "The Case for Interoperability for Open Access Repositories", i del qual hi ha una traducció a l'espanyol.
  • • La segona fase va consistir en realitzar un debat obert per reunir informació sobre els desafiaments, actuals i futurs, relatius a la interoperabilitat global dels dipòsits d'accés obert i en dur a terme una avaluació sobre el panorama actual d'interoperabilitat (3r trimestre de 2011).
  • • A la tercera fase, segons la informació recopilada durant la fase anterior, l'objectiu va ser redactar i publicar l'informe sobre "L'estat actual de la interoperabilitat dels dipòsits d'accés obert" (The Current State of Open Access Repository Interoperability, 2012 ).

"Madurant?": Informe sobre direccions estratègiques per als repositoris digitals

Pablo de Castro
UK RepositoryNet+ Project, EDINA, Edimburgo, UK
& GrandIR, C.B.
 

CIBER (2012). Coming of age? Strategic Directions for Digital Repositories. Charleston Observatory Study III. Disponible a http://ciber-research.eu/download/20120306-Charleston_Coming_of_Age.pdf

pimiento madurando

"Sabem des de fa anys que estem operant sobre un model de negoci caduc -però en tant les biblioteques continuïn subscrivint no hi ha necessitat de canviar. Continuarem explotant el model actual fins que expiri del tot". (Alt executiu editorial a les reunions del projecte PEER)

L'informe 'Coming of Age? Strategic Directions for Digital Repositories' es va publicar per part de CIBER Research Ltd el mes de març de 2012. Aquest informe sobre l'estat actual i el futur dels dipòsits digitals d'accés obert (OARs) és el tercer de la sèrie d'informes producte de les Conferències de la Biblioteca de Charleston (Carolina del Sud, EUA). Una introducció als resultats de l'informe es va presentar el 3 de novembre de 2011 a la XXXI Conferència Anual de Charleston.

L'informe 'Madurant?' presenta els resultats d'un mostreig -amb el consegüent anàlisi dels seus resultats- sobre dipòsits d'accés obert, tant institucionals com temàtics. L'enquesta es va enviar tant a directors de biblioteca com a investigadors, i el seu objectiu declarat era "prendre el pols als dipòsits digitals i establir quant han avançat, què han aconseguit i cap a on es dirigeixen a continuació, així com en quina mesura estan responent a les necessitats i les expectatives dels usuaris".

Subscriure a RSS - repositoris digitals