tecnologia

Ets natiu o immigrant digital?

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya


Connaway, Lynn Silipigni; [et al.] (2017). The many faces of digital visitors & residents: facets of online engagement. Dublin, OH: OCLC Research. Disponible a <doi.org/10.25333/C3V63F>. [Consulta: 07/05/2018].


Et consideres un natiu o bé un immigrant digital? Creus que la data de naixement et condiciona a l’hora de respondre la pregunta? Doncs l’informe coordinat per la Lynn Connaway et pot ajudar a sortir de dubtes i entendre, amb profunditat, com els individus fan ús de la tecnologia i del web. La llavor d’aquest projecte va sorgir a partir de l’afirmació de Mark Prensky (2001) que dividia la població en natius i immigrants digitals i la posterior crítica que David White va fer l’any 2008 on concebia el web com un lloc per viure o una col·lecció d’eines útils (de jardí, per exemple).

Mirant al futur: com la tecnologia pot canviar les biblioteques ?

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 

Pocs móns com el de les biblioteques i poques professions com la dels bibliotecaris han viscut tan intensament i des de tan aviat els canvis produïts per les novetats tecnològiques que la nostra societat és capaç de produir de forma continuada des de mitjans del S. XIX. Cal afegir a l'anterior que les novetats tecnològiques van apareixent a un ritme que s'accelera enormement a partir de la irrupció dels ordinadors i encara més a partir de la combinació dels mateixos amb la capacitat de transmetre informació a través de les xarxes telemàtiques.

Hi ha dos motius que han fet que les biblioteques hagin estat sempre receptores primerenques de les innovacions tecnològiques. Per una banda, moltes de les tasques que formen els serveis bibliotecaris (els préstecs, per exemple) són rutinaris i repetitius, i , per tant, candidats ideals a ser mecanitzats o automatitzats. Per una altra, moltes biblioteques estan en entorns com universitats o centres de recerca que tenen gran capacitat d'aplicació de noves tecnologies i que troben en les biblioteques unes organitzacions predisposades per a la innovació.
 
Sigui el que sigui el que hagi passat en les darreres dècades, cal mirar endavant i detectar com les innovacions tecnològiques influiran en les biblioteques del futur. I això és el que fa l'Office for Information Technology Policy (OITP) de ALA que el 2008 va crear el programa America's Libraries for the 21st Century. El que motiva l'informe que ressenyem és que, en el S. XXI,  "per ser rellevant, qualsevol institució, fins i tot les que com les biblioteques estan ben establertes, han d'avaluar quin és el seu lloc en un món que cada vegada viu més en línia".

ELAG 2010

Ramon Ros
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

 

Fa unes setmanes vaig tenir la sort d'assistir al 34è congrés de l'ELAG (European Library Automation Group). Aquest grup pretén reunir un conjunt no massa gran (aquest any érem uns 200) de tècnics/administradors de tecnologia de l'àmbit bibliotecari de tot Europa. L'ELAG ha anat evolucionant molt, tant com la tecnologia que usem a les biblioteques. Fa anys es parlava molt de MARC21, de Dublin Core, de ILS, etc. Ara es parla molt més de l'usuari, de la interrelació de l'OPAC amb altres eines, de serveis web, de les expectatives, del text complet, etc. El tema principal d'enguany era "Meeting New User Expectations" que pot tenir una doble lectura: enfrontant-se a les expectatives dels nous usuaris o enfrontant-se a les noves expectatives de l'usuari, potser tant hi fa, la cosa és que l'usuari (ja acostumat al Flickr, Facebook, Google, etc.)  espera molt dels serveis de la biblioteca i hem de veure la manera de fer-ho possible.

Núvols que planen sobre la biblioteca universitària: quins són els perills i com afrontar-los

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona

OCLC ens té acostumats a un degoteig constant d'estudis prospectius generalment interessants per la seva actualitat, abast i enfocament.  En aquesta ocasió Jim Michalko, vicepresident d'OCLC per a programes de desenvolupament del Research Libraries Group (RLG) encapçala un estudi sobre els riscos que planen sobre les biblioteques de recerca als Estats Units.

En el context d'aquest treball risc es defineix com "la possibilitat que un esdeveniment succeeixi i afecti negativament l'assoliment dels objectius de la biblioteca".

OCLC va emprar l'experiència d'una consultoria especialitzada en la realització d'avaluacions de riscos que, a partir de 15 entrevistes efectuades l'any 2008 a una selecció de directors de biblioteques de recerca membres de la ARL, va identificar un total de 26 riscos potencials que amenacen les biblioteques universitàries. Aquests riscos van ser agrupats en 5 clústers temàtics i categoritzats com a alt, mitjà o baix risc en funció de les respostes rebudes.

Subscriure a RSS - tecnologia