Unió Europea

El llibre com a bé essencial als estats de la Unió Europea

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Parlamento Europeo (2023). Futuro del sector del libro europeo: resolución del Parlamento Europeo, de 14 de septiembre de 2023, sobre el futuro del sector del libro europeo (2023/2053(INI)): P9_TA(2023)0329. [Estrasburgo: Parlamento Europeo]. [11] p. (Textos aprobados). Disponible a: <https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/TA-9-2023-0329_ES.pdf>. [Consulta: 09.01.2024].


Amb data 14 de setembre de 2023, el Parlament Europeu va aprovar la resolució 2023/2053(INI) sobre el futur del llibre europeu. Aquest text normatiu constitueix un excel·lent marc per al desenvolupament de polítiques en favor del sector del llibre als estats membres. El text recull importants arguments de caràcter social i econòmic sobre la rellevància dels llibres en les nostres societats.

En l’àmbit social, el text destaca els beneficis individuals i col·lectius de la lectura. En el primer grup, es parla de la millora de les competències lingüístiques, lligades al desenvolupament cognitiu, emocional i social, a la capacitat d’entendre i expressar idees complexes, però també al pensament crític, la curiositat i les capacitats analítiques. Els llibres són font de coneixement, educació, cultura, informació i entreteniment i, en conseqüència, condueixen a uns majors nivells de benestar subjectiu. Més enllà d’aquests beneficis individuals, els llibres i la lectura generen també beneficis a la societat. En aquest sentit, els llibres permeten preservar i difondre valors, la diversitat cultural i lingüística dels estats i regions de la Unió Europea, així com el seu patrimoni i, per tant, les diferents identitats que hi conviuen. A més a més, la lectura facilita la participació democràtica i la inclusió social. En aquesta esfera, la resolució posa especial èmfasi en el paper social de les biblioteques i de les llibreries com a espais segurs i acollidors en els quals es respecta una àmplia diversitat de punts de vista i es porten a terme activitats de lectura.

Com deia Benedetti, «el sur también existe». Ciència oberta per part de tothom

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Rico-Castro, Pilar; Bonora, Laura (2023). Políticas de acceso abierto en América Latina, el Caribe y la Unión Europea: avances para un diálogo político. European Commission. Directorate-General for Research and Innovation. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones de la Unión Europea. 161 p. ISBN 978-92-76-56506-2. Disponible a: <https://op.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/8a4852c6-bca3-11ed-8912-01aa75ed71a1>. [Consulta: 08/10/2023].  


En aquest mateix espai, s’han ressenyat interessants i rellevants informes sobre accés obert i ciència oberta, en molts casos encarregats per la Comissió Europea, que és qui els signa col·lectivament. Avui, ressenyem un document que té una derivada geopolítica i que permet comprovar, com sovint diu Isidro Aguillo, que no hi ha una ciència oberta, sinó diverses, i que no podem confondre la via europea amb l’única via per obrir i millorar al màxim la ciència, que d’això es tracta.

Obres òrfenes, en punt mort

Ariadna Matas Casadevall
Fundació Europeana 
Twitter: @ariamatas o @EuropeanaIPR


McGuinn, Jennifer; Sproģe, Jūlija; Omersa, Ela; Borrett, Camille; Borghi, Maurizio; Guibault, Lucie (2021). Study on the application of the Orphan Works Directive (2012/28/EU): final report. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 203 p. ISBN 978-92-76-34244-1. Disponible a: <https://digital-strategy.ec.europa.eu/en/library/report-application-orphan-works-directive>. [Consulta: 05/03/2022]. 


1. L’adopció de la Directiva sobre Obres Òrfenes

Fa anys que biblioteques, arxius i museus s’enfronten a grans dificultats per gestionar drets de propietat intel·lectual en col·leccions i fons patrimonials. La Unió Europea, entenent que el «forat negre del segle XX» representa una pèrdua cultural massa important per a Europa, va adoptar mesures que havien de simplificar la gestió dels drets de propietat intel·lectual per facilitar la difusió en línia d’aquest patrimoni.

Explorant el paisatge europeu de dades de recerca: el projecte European Research Data Landscape

Sabina Batlle Baró
Estudiant de doctorat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


European research data landscape: final report (2022). Prepared by: Visionary Analytics, DANS, DCC, EFIS. Brussels: European Commission, Directorate-General for Research and Innovation. 44 p. Disponible a: <https://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/03b5562d-6a35-11ed-b14f-01aa75ed71a1/language-en>. [Consulta: 14/02/2023]. 


El passat mes de novembre de 2022, la Direcció General per a la Recerca i la Innovació de la Comissió Europea va publicar l’informe European research data landscape. Es tracta de l’informe final de l’estudi que porta el mateix nom, fet durant els anys 2021 i 2022 per un seguit d’organitzacions i empreses d’arreu d’Europa expertes en la gestió de dades de recerca: DANS, DCC, EFIS i Visionary Analytics.

L’objectiu de l'estudi era oferir una caracterització detallada de l’ecosistema de la recerca en el context europeu (els països membres de la UE, el Regne Unit i els països associats al programa Horizon 2020), recollint i analitzant dades sobre la producció, el consum i les pràctiques de dipòsit de dades entre els investigadors. A més a més, es buscava obtenir dades sobre el nivell de coneixement i aplicació dels principis FAIR entre els investigadors, i avaluar el grau de preparació dels repositoris de recerca per implementar aquests principis. Amb tot això es pretenia obtenir una instantània de la situació actual per poder elaborar recomanacions i establir accions específiques de futur; unes propostes que volen servir de base a la Comissió Europea, a l’EOSC Partnership i als estats membres a l’hora de crear futures polítiques que portin a una millora de la gestió de dades de recerca i a una major implementació dels principis FAIR. 

El gran repte del canvi d’avaluació científica en el context de la ciència oberta europea

Núria Bautista-Puig
University of Gävle (Gävle, Suècia), Universidad Carlos III de Madrid
@NuriaBautista7

Eva Méndez
Universidad Carlos III de Madrid
@evamen


Towards a reform of the research assessment system: scoping report (2021). European Commission. Directorate General for Research and Innovation. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 21 p. Disponible a: <https://data.europa.eu/doi/10.2777/707440>. [Consulta: 04/07/2021]. 

Hessels, Laurens K.; Koens, Lionne; Diederen, Paul J.M. (2021). Perspectives on the future of open science: effects of global variation in open science practices on the European research System. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 49 p. Disponible a: <https://data.europa.eu/doi/10.2777/054281>. [Consulta: 04/07/2021].


La ciència oberta implica una nova forma de concebre la investigació que es basa en el treball col·laboratiu, en l'obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, així com en una millor aproximació de la ciència a la societat. Implica, o hauria d’implicar, una transformació radical i un canvi sistèmic en la forma en què es realitza, finança, es comparteix i s’avalua la investigació, en un procés més eficient, transparent i sensible als canvis socials globals. En els últims set o vuit anys, la Comissió Europea ha alineat els seus esforços en aquesta direcció creant grups de treball específics, informes i reflexions, així com diverses polítiques i recomanacions que constitueixen petits passos per avançar cap aquest nou paradigma. 

Pàgines

Subscriure a RSS - Unió Europea