Andreu Sulé

La intel·ligència artificial i el món editorial

Andreu Sulé
Coordinador del màster de Gestió de Continguts Digitals
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Inteligencia artificial: transformaciones y retos en el sector editorial. Por Michael Bhaskar et al. Coord., Fredy Adolfo Forero Villa. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc), 2020. 92 p. (Dosier Cerlalc. Derecho de autor). Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/dosier-inteligencia-artificial-transformaciones-y-retos-en-el-sector-editorial/>. [Consulta: 14/04/2021].


El Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe, Cerlalc-Unesco ha publicat un informe sobre l’impacte que té i que pot tenir la intel·ligència artificial (IA) en la cadena de producció i difusió del llibre. El treball, titulat Inteligencia artificial: transformaciones y retos en el sector editorial, s’adreça al context llatinoamericà, tot i que bona part de les anàlisis i reflexions que conté són aplicables a d’altres àmbits.

Si bé és cert que el concepte d’IA no és nou, no ho és menys que no ha estat fins a les dues darreres dècades que les seves possibilitats d’aplicació al món comercial s’han fet realitat. L'augment exponencial de la capacitat dels ordinadors d'acumulació de dades (big data) ha fet possible el processament d'informació a través de xarxes neuronals artificials a una escala mai vista. Darrere queden les aplicacions –més mediàtiques que pràctiques– com la de Deep Blue, la computadora d’IBM que el 1996 va guanyar per primer cop un campió del món d’escacs, Garri Kaspàrov. Avui dia ja parlem d’IA aplicada a les empreses en l’automatització de processos, la presa de decisions basada en l’anàlisi de dades, l’atenció al client, etc. 

La biblioteca de presó com a factor de transformació de la vida dels interns

Andreu Sulé
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Krolak, Lisa (2019). Books beyond bars: the transformative potential of prison libraries. Hamburg: UNESCO Institute for Lifelong Learning. 50 p. ISBN: 978-92-820-1231-4. Disponible a: <https://www.unesco.de/sites/default/files/2019-12/books_beyond_bars_krolak_2019.pdf> [Consulta: 29/03/2020]. 


Les biblioteques de presó han estat, des de fa molts anys, un dels aneguets lleigs en el camp de la Biblioteconomia. Es tracta d’un tipus de biblioteca que ha cridat molt poc l’atenció als investigadors, com ho demostra el fet que fent la cerca «prison librar*» en qualsevol camp de Web of Science es recuperen únicament 109 resultats, des de 1958 fins als nostres dies. És per això que la publicació, l’any passat, de Books beyond bars: the transformative potential of prison libraries és una molt bona notícia per a les biblioteques penitenciàries, i no únicament per sumar un recurs més a la minsa llista d’obres sobre biblioteques de presó, sinó pel prestigi de l’entitat que l’ha feta possible, l’UNESCO Institute for Lifelong Learning (UIL), i de la seva autora, Lisa Krolak, responsable de la biblioteca de l’UIL i especialitzada en el paper de les biblioteques en l’alfabetització (ResearchGate, Academia).

Descriptive Metadata for Web Archiving: un esquema de metadades d’OCLC per a la descripció de webs arxivades

Andreu Sulé
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Dooley, Jackie; Bowers, Kate (2017). Descriptive Metadata for Web Archiving: recommendations of the OCLC Research Library Partnership Web Archiving Metadata Working Group. Dublin, Ohio: OCLC. 53 p. Disponible a: <https://www.oclc.org/research/publications/2018/oclcresearch-descriptive... [Consulta: 19/05/2018].


El control bibliogràfic universal ha estat, des de fa més de dos segles, un objectiu fonamental de la comunitat bibliotecària. Paul Otlet i Henri La Fontaine, a principi del segle XX, amb el seu Répertoire bibliographique universel, ja van voler descriure tota la documentació del món mitjançant fitxes mòbils. I si ja en el temps d’Otlet i La Fontaine aquest objectiu era difícil d’assolir, amb l’explosió de la producció documental a la segona meitat del segle XX la fita va esdevenir gairebé impossible. Després de la II Guerra Mundial el nombre de publicacions augmentà exponencialment i, a més, es presentà en formats molt diversos.

Records in Contexts: la descripció arxivística en ebullició

Andreu Sulé
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

International Council on Archives. Experts Group on Archival Description (2016). Records in contexts: a conceptual model for archival description (2016). [Paris]: ICA. 108 p. Disponible a: http://www.ica.org/sites/default/files/RiC-CM-0.1.pdf . [Consulta: 13/02/2017].


El món de la representació i l’organització d’informació porta uns anys en plena ebullició. La constant evolució cap a uns serveis i productes d’informació cada cop més integrats i interrelacionats, desenvolupats en i per a un entorn web cada cop més semàntic, ha empès molts col·lectius a replantejar-se el seu model de descripció. A més, la consolidació d’XML com a format de comunicació d’informació a través de la xarxa ha facilitat l’acceptació i ús de models semàntics de representació com, per exemple, l’RDF.

En aquest context, moltes han estat les comunitats que s’han replantejat les seves pràctiques descriptives. Les biblioteques han recuperat un model creat prematurament a final del segle XX, els FRBR, com a base per revisar les seves normes catalogràfiques (RDA); els museus han desenvolupat un nou model conceptual (CIDOC-CRM) amb l’objectiu d’esdevenir la “cola” semàntica de tot el patrimoni cultural dispers en museus, biblioteques i arxius.

European Data Portal

Andreu Sulé
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


El novembre de 2015, a iniciativa de la Comissió Europea, es va publicar l’European Data Portal, un portal que recol·lecta les metadades de la informació del sector públic (també coneguda com a dades obertes de l’Administració o open government data) disponible en els portals públics dels països europeus1. L’objectiu últim del portal és esdevenir una eina útil per al desenvolupament econòmic, social i democràtic de la Unió Europea, tot fomentant “la lliure circulació de dades, la transparència i la competència lleial”.

Cal precisar que el portal no recull tota la informació del sector públic europeu, sinó únicament aquella recopilada, generada o finançada per organismes públics i que pot ser reutilitzada per a qualsevol finalitat i sense cap cost. S’han de complir les dues condicions, la qual cosa vol dir que hi ha dades del sector públic que no són obertes i que, per tant, no són al portal.

Subscriure a RSS - Andreu Sulé