Ángel Borrego

Quin camí cal prendre?

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Schonfeld, Roger C. (2014) Does discovery still happen in the library? Roles and strategies for a shifting reality. Ithaka S+R http://sr.ithaka.org/blog-individual/does-discovery-still-happen-library-roles-and-strategies-shifting-reality [Consulta:06/09/2014]

Ithaka S+R acaba de publicar un breu document, basat en els resultats d'alguns informes previs ja ressenyats en aquest Blok, sobre el paper de la biblioteca universitària com a font de descobriment d'informació, ja sigui a través de cerques exploratòries sobre un tema, cerques d'ítems coneguts o cerques per mantenir-se al dia en una disciplina.

La majoria de directors de biblioteques universitàries nordamericanes consideren estratègicament important que els seus usuaris vegin la biblioteca com el primer recurs on adreçar-se per buscar continguts acadèmics. Aquest paper pot permetre a les biblioteques influir sobre els processos de comunicació científica dirigint, per exemple, als usuaris envers l'ús de versions en lliure accés dels documents que desitgen consultar. No obstant, aquests mateixos directors són conscients de la pèrdua de rellevància de la biblioteca en relació a aquesta activitat en benefici de plataformes de llibres i revistes electrònics que faciliten la cerca a text complet, Google Scholar o Wikipedia.

200 ressenyes: 200 dimecres al teu costat

Comunicació científica a Canadà

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Phase 5 Research (2014). Canadian Researchers' Publishing Attitudes and Behaviours: A Phase 5 Report for Canadian Science publishing
Disponible:http://www.cdnsciencepub.com/files/PDF/CSP_ResearcherAttitudes_March14_FINAL.pdf [Consulta: 10/06/2014]
 

Canadian Science Publishing (CSP) és una editorial sense ànim de lucre amb seu a Ottawa (Canadà) que publica 16 revistes científiques. Amb l'objectiu de conèixer les necessitats i opinions dels autors i lectors de bibliografia científica, especialment en un moment en què el sector està experimentant grans canvis deguts a l'accés obert, l'editorial va encarregar a una consultora la realització d'un estudi sobre els hàbits de publicació i consum d'articles en el que van participar, mitjançant un qüestionari, 540 investigadors canadencs.

La primera part del qüestionari abordava diversos aspectes relatius a la cerca i l'ús de bibliografia científica, on l'ús de fonts generalistes és aclaparador: el 81% dels enquestats utilitza freqüentment bases de dades o motors de cerca com Scopus, Web of Science o Google Scholar, mentre que només el 28% fa servir amb la mateixa freqüència fonts específiques com arXiv o Medline. L'ús d'aquestes últimes, no obstant, és més elevat a física o astronomia. Només el 4% dels investigadors consulta freqüentment un bibliotecari, sense diferències significatives per disciplines.

Construint col·leccions plegats

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Dempsey, L.; Lavoie, B; Malpas, C. Understanding the Collective Collection: Towards a System-wide Perspective on Library Print collections. Dublin, OH: OCLC Research, 2013. http://oclc.org/research/publications/library/2013/2013-09r.html

Igual que ha passat amb les subscripcions a revistes científiques, la tecnologia també ha afectat el desenvolupament de les col·leccions de monografies impreses, donant lloc a la creació de "col·leccions col·lectives", és a dir, el disseny d'estratègies cooperatives de gestió de la col·lecció en un sistema com pot ser un consorci, una regió o un país.

En la introducció al document que ressenyem, Lorcan Dempsey identifica cinc motivacions darrere d'aquest interès per la creació de col·leccions col·lectives de llibres: el projecte Google Books, que fa una dècada va iniciar la digitalització dels fons de cinc grans biblioteques universitàries i d'investigació; el canvi en els hàbits de consum d'informació, que ha virat cap a la consulta d'informació digital, la necessitat de dedicar els espais a activitats més valuoses que l'emmagatzematge de materials i l'accés cada vegada més eficient als documents impresos, i, en general, un creixent interès per la col·laboració.

Altmetrics: noves maneres de mesurar l'impacte de la recerca

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

National Information Standards Srganisation (NISO) (2013). Information Standards Quarterly. EEUU, MA: NISO. Vol. 25. Núm. 2.  46 p. [Consultat el: 27/10/2013]. Disponible a: <http://www.niso.org/apps/group_public/download.php/11304/isqv25no2.pdf>. ISSN 1041-0031

altmetrics

L'agència nord-americana de normalització (NISO) publica un magazine trimestral sota el títol Information Standards Quarterly per difondre la seva activitat en l'àmbit de les biblioteques, l'edició i les tecnologies de la informació. El nombre corresponent a l'estiu de 2013 (volum 25, número 2) està dedicat a les possibilitats de recompte a les xarxes socials -els m'agrada de Facebook, els favorits compartits, les piulades, etc.- Per avaluar la informació científica, el que s'ha donat a conèixer com altmetrics.
 
La secció monogràfica del número inclou, a més d'una editorial, cinc articles. El primer d'ells és Consuming Article - Level Metrics : Observations and Lessons, de Scott Chamberlain, i identifica com el principal avantatge de les dades de la web social per a l'avaluació de la ciència el fet que ofereixin informació d'articles individuals, davant la tradicional utilització d'un indicador, el factor d'impacte, que mesura de manera agregada les cites rebudes per tots els articles d'una revista. El treball també ofereix els resultats d'un estudi empíric sobre la consistència de les xifres ofertes per quatre serveis de subministrament de dades altmètriques (PLoS, ImpactStory, Altmetric i Plum Analytics) per a una mostra de 565 articles. Els resultats mostren la inconsistència de la informació oferta pels diversos proveïdors per a un mateix conjunt d'articles degut, probablement, a la diversitat d'estratègies emprades per a la seva recopilació. Alhora, l'autor ens alerta de l'absència d'un context que ens ajudi a interpretar correctament les xifres obtingudes: què vol dir que un article hagi estat tuitejat 149 vegades? A quantes cites equivalen aquests 149 tuits?
 

Pàgines

Subscriure a RSS - Ángel Borrego