Ángel Borrego

El valor de la biblioteca per a la recerca

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

The value of libraries for research and researchers: a RIN and RLUK report. (2011). RLUK Research Libraries UK; Research Information Network. London: Research Information Network. 68 p. <http://www.rin.ac.uk/our-work/using-and-accessing-information-resources/value-libraries-research-and-researchers>. [Consulta: 11/04/2011].
 
The value of libraries for research and researchers: annexes A, B and C. (2011). RLUK Research Libraries UK; Research Information Network. London: Research Information Network. [27] p. <http://www.rin.ac.uk/system/files/attachments/Value_of_Libraries_-_Annexes.pdf>. [Consulta: 11/04/2011].

La revolució digital ha canviat la relació entre les biblioteques i els investigadors. Molts d'ells, especialment en ciències experimentals, ja no visiten físicament la biblioteca i es dóna la paradoxa que com més gran és l'esforç per facilitar l'accés a la informació digital, més invisibles es tornen els serveis bibliotecaris a ulls dels usuaris.

L'informe encarregat per Research Information Network (RIN) i Research Libraries UK (RLUK) que ressenyem analitza el valor de la biblioteca per als investigadors universitaris al Regne Unit. Metodològicament, l'estudi té una doble base: una part quantitativa que intenta correlacionar les característiques de 67 biblioteques universitàries britàniques amb els resultats de recerca de les universitats de les quals depenen -una estratègia que es va revelar poc efectiva donada l'escassetat de dades disponibles- i una anàlisi qualitativa d'una sèrie d'entrevistes a investigadors i bibliotecaris de 9 d'aquestes universitats. Com a resultat del treball, els autors sintetitzen en un decàleg la contribució de la biblioteca a l'activitat investigadora de la universitat:

Qui es recorda dels llibres en paper?

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Report of the Collection Development Executive Committee Task Force on Print Collection Usage Cornell University Library. http://staffweb.library.cornell.edu/system/files/CollectionUsageTF_ReportFinal11-22-10.pdf

En un moment en què l'interès per les monografies a les biblioteques universitàries es centra en la incorporació dels llibres electrònics a la col·lecció, ningú sembla recordar-se dels llibres en paper. No obstant això, la Cornell University ha encarregat recentment a un grup de treball que estudiés l'ús de les monografies impreses a la biblioteca. L'objectiu era saber com circulen els llibres per millorar la gestió de la col·lecció, intentant respondre a preguntes com les següents: fins a quin punt és justificable l'existència d'un percentatge de llibres en la col·lecció que mai surten en préstec?, S'ha de considerar l'adquisició, gestió i conservació d'aquests llibres una despesa supèrflua o una inversió en un recull de reserva estratègica?

L'informe resultant d'aquell encàrrec analitza l'ús dels llibres utilitzant tres mesures: el préstec entre 1990 i 2010 dels llibres publicats durant aquest mateix període, el préstec dels llibres adquirits el 2001, i el préstec en un dia qualsevol d'abril de 2010.

Què aporta la biblioteca a la universitat?

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

—  Oakleaf, Megan. The Value of Academic Libraries. Association of College & Research Libraries, 2010.
(http://www.ala.org/ala/mgrps/divs/ACRL/issues/value/val_report.pdf)
 
— Tenopir, Carol et al. University Investment in the Library, Phase II: An International Study of the Library's Value to the Grants Process. University of Tennessee, Center for Information and Communication Studies, 2010.
(http://libraryconnect.elsevier.com/whitepapers/roi2/2010-06-whitepaper-roi2.pdf)

Cada vegada amb més freqüència, i especialment en temps de crisi econòmica com els que corren, les biblioteques han de demostrar el valor que el seu fons i serveis aporten a la institució de la qual depenen. En el cas de les biblioteques universitàries han de posar de manifest com contribueixen a la missió docent i investigadora de les universitats que les financen. Per ajudar a resoldre aquest exercici, l'Association of College and Research Libraries (ACRL) va encarregar un estudi a Megan Oakleaf, de la Syracuse University, que s'ha publicat aquest mes de setembre. El treball es divideix en tres parts: una revisió bibliogràfica de les investigacions que aborden empíricament la determinació del valor de les biblioteques  universitàries, una guia per a l'investigador o professional que desitja llançar-se a la recollida de dades en la seva institució, i una agenda de temes a investigar en aquest àmbit.

Ciència 2.0

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Durant els últims anys hem assistit a la proliferació d'un conjunt d'eines i serveis, denominats col·lectivament "2.0", que han permès als usuaris d'Internet passar de ser exclusivament consumidors d'informació a produir-la. Aquestes eines han desembarcat també en l'àmbit científic, on s'ha destacat el seu potencial per comunicar els resultats de la recerca de manera ràpida, àmplia i efectiva.

Per verificar aquesta hipòtesi, el RIN ha encarregat un estudi a un equip del Manchester eResearch Centre i de l'Institute for the Study of Science, Technology and Innovation de la Universitat de Edinburgh que ha analitzat si els investigadors britànics utilitzen aquestes eines i, si s'escau , com les fan servir, quins factors animen o inhibeixen l'adopció d'aquestes tecnologies i quina actitud mantenen cap a aquests productes. L'estudi es va iniciar amb una enquesta en línia que va permetre relacionar les característiques demogràfiques dels investigadors amb l'ús d'eines 2.0, va prosseguir amb entrevistes en profunditat a una mostra estratificada d'investigadors i va finalitzar amb cinc estudis de cas que van permetre analitzar com editors comercials i sense ànim de lucre desenvolupen serveis 2.0: Nature, PLoS, SlideShare, myExperiment i art-humanities.net.

Buscar, consultar i comunicar informació en entorns acadèmics: quin impacte té el format digital?

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

En un moment en què els estudis que analitzen l'impacte de la informació digital, sobre la conducta informativa dels acadèmics, són abundants, el lector pot preguntar quina és la raó per dedicar uns minuts al fet recentment per Roger C. Schonfeld i Ross Housewright, publicat per Ithaka. Doncs bé, el mèrit d'aquest treball és que es tracta de la quarta onada d'una enquesta que ens ofereix resultats comparables amb els obtinguts durant els anys 2000, 2003 i 2006. En un entorn tan canviant, on els resultats de diferents investigacions són difícilment comparables a la vista dels seus diferents objectius i variants metodològiques, aquest informe ens permet seguir l'evolució de les actituds i el comportament dels investigadors al llarg d'una dècada, en tres àmbits: el descobriment de recursos i el paper que la biblioteca juga en aquest procés, la transició del paper al suport digital, i l'evolució dels canals de comunicació científica.
 

Pàgines

Subscriure a RSS - Ángel Borrego