Ángel Borrego

Comunicació científica a Canadà

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Phase 5 Research (2014). Canadian Researchers' Publishing Attitudes and Behaviours: A Phase 5 Report for Canadian Science publishing
Disponible:http://www.cdnsciencepub.com/files/PDF/CSP_ResearcherAttitudes_March14_FINAL.pdf [Consulta: 10/06/2014]
 

Canadian Science Publishing (CSP) és una editorial sense ànim de lucre amb seu a Ottawa (Canadà) que publica 16 revistes científiques. Amb l'objectiu de conèixer les necessitats i opinions dels autors i lectors de bibliografia científica, especialment en un moment en què el sector està experimentant grans canvis deguts a l'accés obert, l'editorial va encarregar a una consultora la realització d'un estudi sobre els hàbits de publicació i consum d'articles en el que van participar, mitjançant un qüestionari, 540 investigadors canadencs.

La primera part del qüestionari abordava diversos aspectes relatius a la cerca i l'ús de bibliografia científica, on l'ús de fonts generalistes és aclaparador: el 81% dels enquestats utilitza freqüentment bases de dades o motors de cerca com Scopus, Web of Science o Google Scholar, mentre que només el 28% fa servir amb la mateixa freqüència fonts específiques com arXiv o Medline. L'ús d'aquestes últimes, no obstant, és més elevat a física o astronomia. Només el 4% dels investigadors consulta freqüentment un bibliotecari, sense diferències significatives per disciplines.

Construint col·leccions plegats

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Dempsey, L.; Lavoie, B; Malpas, C. Understanding the Collective Collection: Towards a System-wide Perspective on Library Print collections. Dublin, OH: OCLC Research, 2013. http://oclc.org/research/publications/library/2013/2013-09r.html

Igual que ha passat amb les subscripcions a revistes científiques, la tecnologia també ha afectat el desenvolupament de les col·leccions de monografies impreses, donant lloc a la creació de "col·leccions col·lectives", és a dir, el disseny d'estratègies cooperatives de gestió de la col·lecció en un sistema com pot ser un consorci, una regió o un país.

En la introducció al document que ressenyem, Lorcan Dempsey identifica cinc motivacions darrere d'aquest interès per la creació de col·leccions col·lectives de llibres: el projecte Google Books, que fa una dècada va iniciar la digitalització dels fons de cinc grans biblioteques universitàries i d'investigació; el canvi en els hàbits de consum d'informació, que ha virat cap a la consulta d'informació digital, la necessitat de dedicar els espais a activitats més valuoses que l'emmagatzematge de materials i l'accés cada vegada més eficient als documents impresos, i, en general, un creixent interès per la col·laboració.

Altmetrics: noves maneres de mesurar l'impacte de la recerca

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

National Information Standards Srganisation (NISO) (2013). Information Standards Quarterly. EEUU, MA: NISO. Vol. 25. Núm. 2.  46 p. [Consultat el: 27/10/2013]. Disponible a: <http://www.niso.org/apps/group_public/download.php/11304/isqv25no2.pdf>. ISSN 1041-0031

altmetrics

L'agència nord-americana de normalització (NISO) publica un magazine trimestral sota el títol Information Standards Quarterly per difondre la seva activitat en l'àmbit de les biblioteques, l'edició i les tecnologies de la informació. El nombre corresponent a l'estiu de 2013 (volum 25, número 2) està dedicat a les possibilitats de recompte a les xarxes socials -els m'agrada de Facebook, els favorits compartits, les piulades, etc.- Per avaluar la informació científica, el que s'ha donat a conèixer com altmetrics.
 
La secció monogràfica del número inclou, a més d'una editorial, cinc articles. El primer d'ells és Consuming Article - Level Metrics : Observations and Lessons, de Scott Chamberlain, i identifica com el principal avantatge de les dades de la web social per a l'avaluació de la ciència el fet que ofereixin informació d'articles individuals, davant la tradicional utilització d'un indicador, el factor d'impacte, que mesura de manera agregada les cites rebudes per tots els articles d'una revista. El treball també ofereix els resultats d'un estudi empíric sobre la consistència de les xifres ofertes per quatre serveis de subministrament de dades altmètriques (PLoS, ImpactStory, Altmetric i Plum Analytics) per a una mostra de 565 articles. Els resultats mostren la inconsistència de la informació oferta pels diversos proveïdors per a un mateix conjunt d'articles degut, probablement, a la diversitat d'estratègies emprades per a la seva recopilació. Alhora, l'autor ens alerta de l'absència d'un context que ens ajudi a interpretar correctament les xifres obtingudes: què vol dir que un article hagi estat tuitejat 149 vegades? A quantes cites equivalen aquests 149 tuits?
 

El comportament informatiu dels docents universitaris nord-americans, tres anys després

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Housewright, Ross; Schonfeld, Roger C.; Wulfson, Kate (2013). Ithaka S+R US Faculty Survey 2012. New York: Ithaka S+R, 2013. Disponible a: <http://www.sr.ithaka.org/research-publications/us-faculty-survey-2012>. [Consulta: 17 juny 2013].


Professor J.L. Rhodes of Aerospace Engineering lectures class

Fa tres anys, el juny de 2010, inauguràvem aquest Blok amb la ressenya d'un informe d'Ithaka sobre el comportament informatiu dels professors universitaris nord-americans1. Al marge dels resultats obtinguts, destacàvem com un dels principals valors d'aquell informe seu caràcter periòdic, ja que es tractava de la quarta edició d'un estudi triennal que permetia fer un seguiment longitudinal d'aquest comportament. Fidel a la seva cita, Ithaka acaba de publicar la cinquena edició del mateix informe que ens ofereix dades actualitzades sobre el comportament i les opinions del professorat universitari nord-americà en qüestions relatives a l'accés i ús de la informació acadèmica.

La nova edició presenta algunes novetats metodològiques ―s'ha comptat amb un grup de bibliotecaris, editors i membres de societats científiques que han validat un qüestionari que, per primera vegada, s'ha distribuït per correu electrònic i que ha estat contestat per 5.200 participants― i de contingut ―s'han inclòs noves preguntes per abordar aspectes emergents com els nous mètodes d'investigació o la preservació de dades―, però el seu valor principal continua sent la bateria de preguntes que permet observar l'evolució en l'accés a la informació des de l'any 2000. Com a contrapunt, cal destacar que els hàbits dels investigadors no canvien de manera brusca, de manera que els resultats són similars als d'edicions anteriors i el lector pot trobar les conclusions una mica repetitives.

Els serveis bibliotecaris també necessiten plans de negoci

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Fons, Ted [et al...] (2012). Fit for purpose: Developing Business Cases for New Services in Research Libraries: a CLIR/DLF-Funded Research Project [en línia]. Washington, DC: Council of Library and Information Resources (CLIR). Disponible a: <http://mediacommons.futureofthebook.org/mcpress/businesscases/>. [Consulta: 12 abril 2013].

Business Plan

Durant els últims anys són moltes les biblioteques universitàries i de recerca que han identificat noves oportunitats d'expansió dels seus serveis en dues grans àrees: la gestió de dades primàries d'investigació i l'edició científica.

El document que ressenyem té com a objectiu guiar els bibliotecaris interessats en explorar les possibilitats que aquests camps ofereixen a les seves biblioteques. I ho fa emprant una aproximació que no és massa habitual en la bibliografia professional: l'elaboració d'un pla de negoci per decidir la posada en marxa, o no, del servei. L'estructura i les recomanacions de l'informe es basen en els models utilitzats tant en el sector comercial com en el de les entitats no lucratives. Perquè encara que les biblioteques no estiguin interessades en treure'n benefici econòmic, sí que ho estan en tenir èxit i ser sostenibles.

El treball comença exposant els canvis que està experimentat l'ecosistema de la comunicació científica i les noves oportunitats que ofereix a les biblioteques en dos àmbits, la gestió de dades i l'edició científica, que encaixen plenament amb els valors tradicionals de les biblioteques universitàries i de recerca: recollir, preservar i oferir accés a la informació acadèmica per contribuir a l'avanç de la ciència.

Pàgines

Subscriure a RSS - Ángel Borrego