Antoni Feliu

Les biblioteques públiques i crisi econòmica

Antoni Feliu Oller
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques
Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona


Arroyo Vázquez, Natalia; Hernández Sánchez, Hilario; Gómez Hernández, José Antonio (2019). Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica. Madrid: Fesabid. 70 p. Disponible a: <http://www.fesabid.org/sites/default/files/images/fesabid/Informe-fesabid-v12-digital.pdf>. [Consulta: 25/11/2019].


A final d’estiu de 2019, Fesabid va publicar l’informe Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica, un avançament del qual es va presentar a les XVI Jornades Espanyoles d’Informació i Documentació celebrades el mes de maig a Barcelona per part dels mateixos autors. L’informe fa una anàlisi de dades de les biblioteques públiques espanyoles del període comprès entre els anys 2010 i 2016, per establir i deixar constància de quina ha estat la realitat i de com han evolucionat aquests serveis públics durant el període analitzat, que es correspon a anys de polítiques de contenció i de restriccions pressupostàries per part de les diferents administracions públiques derivades de la crisi econòmica. Per acabar, l’informe formula algunes recomanacions a mode de conclusions. Per tot plegat, cal posar en valor l’oportunitat i l’interès de l’informe.

En què ens beneficia la British Library?

Antoni Feliu
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques


Tessler, A. (2013) Economic valuation of the British Library. Oxford Economics. http://www.bl.uk/aboutus/stratpolprog/increasingvalue/britishlibrary_economicevaluation.pdf [Consulta: 10/01/2014]

Qualsevol ciutadà britànic podria formular-se aquesta pregunta després de pagar els seus impostos. Amb el document Economic valuation of the British Library la biblioteca nacional britànica mira de donar-hi resposta.

Amb aquest objectiu la Bristih Library va dur a terme una avaluació dels seus serveis per mesurar el valor econòmic que genera per als seus usuaris i per al públic en general. L'estudi n'actualitza un de similar encarregat el 2003. Ara bé, tot i que l'estudi de 2003 i el de 2013 són metodològicament semblants, l'estudi presentat l'abril de 2013 és més complet que el de 2003 perquè aquest no va incloure tots els serveis estudiats en el més recent i perquè l'anàlisi que se n'ha fet és més acurada. L'estudi va ser encarregat per la British Library a Oxford Economics i ha estat dirigit per Andrew Tessler.

L'estudi Economic valuation of the British Library està desenvolupat emprant tècniques d'Anàlisi Cost-Benefici (ACB), metodologia que en termes generals és molt senzilla d'explicar: d'una banda s'identifiquen i es mesuren els costos en els que s'incorre o incorrerà per portar a terme un projecte o proporcionar un servei i, de l'altra, s'identifiquen i es mesuren els beneficis que aporta o aportarà. Un cop fet això es comparen ambdues mesures i s'obté una relació entre el cost i el benefici del projecte o servei. Si els beneficis superen els costos en la mesura esperada o en més, el resultat de l'anàlisi esdevé una eina útil per justificar la viabilitat del projecte o l'existència del servei. No s'ha de contemplar costos i beneficis únicament des d'un punt de vista financer, sinó que en aquest tipus d'anàlisi es pretén incorporar tant els fluxos directes com els indirectes tant de costos com de beneficis.

Surt a compte tenir el MACBA?

Antoni Feliu
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques


ALMA UK (Archives, Libraries & Museums Alliance UK) (2010). Economic Impact Toolkits for Archives, Libraries and Museums: Final Report. Newcastle upon Tyne: ERS, UK. 100 p. <http://wales.gov.uk/docs/drah/research/110331almaukeconomicimpactresearchen.pdf>. [Consulta: 20/09/2012].

La pregunta que encapçala aquest escrit és més fàcil de fer que de respondre, i encara que hi està relacionada, no és ben bé el mateix que preguntar per a la utilitat d'aquest museu. La pregunta, tal i com està formulada, porta implícita la idea de fer balanç entre els recursos emprats i els resultats obtinguts. A més no seria el mateix el que responguessin el director del museu, un artista, un urbanista, un hoteler, un turista, un veí del barri del Raval de Barcelona, o un polític. En tot cas, la resposta -tret potser de la del director del museu- estaria fonamentada en algunes dades, però sobretot en percepcions, sensacions, experiències, idees preconcebudes que ben probablement no acabarien de ser una resposta precisa a la pregunta.

I tanmateix des d'alguns sectors del que s'anomena sector cultural, s'han fet i es fan assajos per donar una resposta precisa, adequada, fonamentada i elaborada en base a una metodologia científica a preguntes com aquesta, mirant de mesurar l'impacte que tenen determinades institucions culturals i traduint-ne les conclusions a termes econòmics.

Subscriure a RSS - Antoni Feliu