Ernest Abadal

Com finançar l’accés obert en ciències humanes i socials? Una benintencionada proposta

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Kennison, Rebecca; Norberg, Lisa. A scalable and sustainable approach to open access publishing and archiving for Humanities and Social Sciences. KN Consultants, 2014.
(http://knconsultants.org/toward-a-sustainable-approach-to-open-access-publishing-and-archiving/) [Consulta:01/09/2014].

És ben clar que l'accés obert ha avançat molt més en la teoria que no pas en la pràctica i això és degut, en bona mesura, a l'absència d'un model de finançament adequat. Els APC (article processing charge) —les quantitats que paga l'autor per a compensar els costos d'edició— només han tingut èxit en revistes de ciències experimentals, tecnologia i biomedicina. És un sistema poc adequat per a determinades disciplines, com les ciències humanes i socials (CHS), en les quals els autors tenen moltes dificultats per a finançar la seva recerca.

Cap on van les revistes científiques

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ware, Mark; Mabe, Michael (2012). The STM report: an overview of scientific and scholarly journals publishing. 3rd ed. Oxford, STM. Disponible a: <http://www.stm-assoc.org/2012_12_11_STM_Report_2012.pdf>. [Consulta: 3 maig 2013].

serials Què és?
 
STM report és un estudi que mostra l'evolució del sector de les revistes científiques arreu del món en els darrers tres anys. L'informe ha tingut dos antecedents: Overview of STM journal publishing (Ware, Mabe, 2006), i un altre STM report (Ware, Mabe, 2009), que ja adopta el mateix títol que l'edició ressenyada. Es tracta, per tant, d'una iniciativa amb continuïtat i, per altra banda, de molta utilitat perquè no només presenta l'estat de la qüestió sino que també mostra tendències per als propers anys.
 
El document és un encàrrec de la STM (International Association of Scientific, Technical & Medical Publishers), una associació internacional que vetlla per la difusió i la defensa (advocacy) dels interessos dels editors científics, siguin comercials o d'accés obert, siguin primaris o secundaris. Entre els membres destaquen les societats científiques (American Chemical Society, entre altres), les universitats (Cambridge University Press, Oxford Univ. Press) juntament amb grans editors comercials (Elsevier, Sage, Springer, Taylor-Francis, Emerald, Nature) i en accés obert (Hindawi). En total, publiquen el 66% dels articles científics. Com es pot veure s'hi troba representada la flor i nata del sector. El seu propòsit és actuar com a plataforma d'intercanvi d'idees i experiències. En aquest sentit, disposen d'una gran quantitat d'informes que tenen a disposició pública en el seu portal web. L'associació utilitza les conegudes sigles en anglès (STM) que fan referència al sector de l'edició científica.

Agenda digital europea: les coses que s'han de fer per a millorar en TIC a Europa

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Comisión Europea (2010). Una agenda digital para Europa: comunicación de la Comisión al Parlamento europeo, al Consejo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones. COM(2010) 245 final/2. 26/08/2010. Comisíon Europea. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2010:0245:FIN:ES:PDF>. [Consulta: 08/06/2011].

Unión EuropeaEl terme agenda, d'origen llatí, té una accepció, tant en català com en castellà, que fa referència a la relació d'activitats que estan pendents de realització. Per si algú hi està interessat, la llista de coses a fer en TIC a Europa s'han apuntat en el document titulat "Una agenda digital para Europa", que va ser aprovat a mitjans de 2010 i que assenyala quin és l'horitzó de la UE en aquest àmbit fins al 2020. Es tracta d'un text estratègic de primer nivell i forma part d'una de les set iniciatives del programa Europa 2020 (http://ec.europa.eu/europe2020/index_es.htm), pensat per a posar les bases per a un canvi de model econòmic que ajudi el vell continent a sortir de la crisi. La comissària encarregada de la seva gestió és Neely Kroes, vicepresidenta de la Comissió Europea.

Es pot innovar en TIC des d'un garatge?

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


United States. President's Council of Advisors on Science and Technology (2010). Designing a digital future: federally funded research and development in networking and information technology: report to the President and Congress. December 2010. (http://www.whitehouse.gov/sites/default/files/microsites/ostp/pcast-nitr...)

Si algú ens demana exemples d'innovadors en TIC és probable que ens vinguin a la memòria el noms de Paul Allen i Bill Gates (Microsoft), Steve Jobs i Stephen Wozniak (Apple) o Larry Page i Sergey Brin (Google). És també probable que els tinguem associats amb la imatge romàntica d'uns nois brillants que van construir els fonaments de tres grans empreses en el garatge de casa seva.

Si analitzem amb una mica de detall aquestes evocacions, podem constatar dues coses. En primer lloc, tots ells són nord-americans. En segon lloc, tots ells van partir d'unes bases de recerca prèvies, com ens ho mostra l'anàlisi del cas de Google que es fa en l'informe analitzat (p. 133). Dues de les peces fonamentals per a l'èxit d'aquest cercador van ser el sistema d'ordenació dels resultats i, per altra banda, l'escalabilitat de la seva infraestructura informàtica. El PageRank va ser un producte de recerca de l'època en què Page i Brin treballaven a la Digital Library Initiative (un dels grans programes d'investigació en TIC dels EUA) i l'escalabilitat, es basa en l'algorisme de Paxos, desenvolupat durant la década de 1990. La clau, com es veu, és disposar d'unes bases en recerca sobre les quals bastir productes i serveis d'èxit.

Quant costa un article: les xifres de l'edició en accés obert

Ernest Abadal
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

Presentació

Els estudis econòmics sobre el model de publicació en accés obert no són encara tan nombrosos com els que es poden trobar sobre els antecedents, principis teòrics i característiques del moviment OA, els repositoris, o l'impacte dels textos en accés obert, entre d'altres temàtiques.

Aquesta singularitat és un tret inicial a destacar de l'informe Economic implications of alternative scholarly publishing models, que analitza les costos i beneficis de la publicació acadèmica a la Gran Bretanya. Es tracta d'un encàrrec del JISC (proveïdor de serveis tecnològics per a la docència, la recerca i la gestió a les universitats britàniques) a un grup d'experts liderats per l'economista australià John Houghton (Victoria University) i per l'especialista britànic en documentació Charles Oppenheim (Loughborough University).

Pàgines

Subscriure a RSS - Ernest Abadal