Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Els bibliobusos no s’aturen: un informe amb reflexions molt properes!

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Tyler, Ayson (2019). Libraries on the move: the impact of mobile library services in Scotland. Glasgow: Scottish Library and Information Council. 46 p. Disponible a: <https://scottishlibraries.org/media/2343/slic-libraries-on-the-move-report.pdf>. [Consulta: 05/12/2019].


L’informe Libraries on the move va ser encarregat pel Scottish Library and Information Council (SLIC) l’octubre de 2018 amb l’objectiu de recollir evidències sobre l’ús i l’impacte de les biblioteques mòbils i analitzar la seva contribució en el compliment dels objectius del pla estratègic Ambition & Opportunity, l’estratègia nacional de les biblioteques públiques d’Escòcia per al període 2015-2020 i, també, en les línies establertes a Vibrant Libraries, Thriving Schools, l’estratègia nacional per a les biblioteques escolars a Escòcia 2018-2023.

L’estudi analitza la situació actual dels bibliobusos a Escòcia i els usos i hàbits dels usuaris amb la finalitat de mostrar la repercussió que tenen les biblioteques mòbils en la vida de les persones i de les comunitats, especialment en termes de solitud i aïllament social, de salut i benestar però, també, d’aprenentatge i desenvolupament, de cultura i d’alfabetització infantil. Els comentaris que fan els usuaris, que es recullen al llarg del text, són testimoni de com l’ús de les biblioteques mòbils ajuda les persones en totes aquestes àrees. 

L’informe s’estructura en 10 apartats i s’inicia amb el sumari executiu i la introducció, on es detalla la metodologia utilitzada a la investigació que, més enllà de la recollida de bibliografia (exclusivament en anglès), ha recollit l’opinió i l’experiència dels responsables de serveis, a través d’una primera enquesta que es va completar amb una entrevista telefònica i personal posterior a quatre d’aquests caps. Aquesta visió es completa amb l’opinió de 340 usuaris de 21 municipis recollida a través d’una enquesta.

El tercer capítol és un estat de la qüestió al país: nombre i característiques dels vehicles, parades i horaris, serveis, usuaris i usos, dades que es resumeixen en una interessant infografia. En aquest capítol és especialment interessant una de les dificultats que es destaquen i que limiten el paper actiu dels bibliobusos: la manca d’oferta de serveis digitals a causa de la mala connectivitat i de la periodicitat i durada de les parades. Tot i que en algunes zones els bibliobusos disposen de tauletes per als usuaris, la manca de cobertura no permet generalitzar el préstec i la formació en l’ús d’aquests dispositius, un àmbit en el qual les biblioteques mòbils podrien ser un agent actiu que afavoriria la participació digital, una iniciativa clau del Govern d’Escòcia.

El capítol 4 aprofundeix en l’impacte i les diferències que identifiquen les biblioteques mòbils. Un capítol d’interès especial perquè recull el punt de vista dels responsables del servei i els testimonis d’usuaris per posar en evidència el valor del servei que presten aquestes biblioteques. D’una banda, els caps del servei afirmen que els bibliobusos garanteixen la igualtat d'accés per a persones i comunitats rurals, remotes i aïllades; per a nens i escoles i per a persones amb mobilitat restringida o accés limitat a transport. A més, donen suport a les persones perquè puguin dur una vida autònoma i contribueixen a la reducció de l'aïllament social. I, finalment, proporcionen un servei flexible que el pot fer present a esdeveniments especials, li permet cobrir temporalment el servei d’una biblioteca fixa i ofereix moltes oportunitats per treballar amb socis externs.

En aquest capítol també es poden trobar interessants reflexions sobre l’alineació del bibliobús en diferents estratègies globals desenvolupades pel Govern i dirigides a la millora de la salut mental i física de les persones ja que contribueixen a reduir l’aïllament social (entès com el contacte entre les persones) i la soledat (entesa com un estat subjectiu), a través de les relacions que s’estableixen entre els usuaris i el personal però, també, a través de la lectura com a experiència plaent, que els ha permès mantenir-se mentalment equilibrats i com a procés d’empoderament. El capítol recull, a més, altres beneficis que aporten els bibliobusos: en l’aprenentatge, promovent la creació de coneixement i millorant les habilitats; promovent la lectura i l’alfabetització i l’activitat cultural i l’oci per a col·lectius d’usuaris diversos i, sovint, vulnerables. 

El capítol 5 se centra en les característiques de l’entorn rural a Escòcia (algunes àrees molt allunyades, amb més població adulta que altres zones però amb un índex de participació comunitària més elevat que en zones més poblades i amb una major probabilitat de qualificar positivament la seva vida) i en els reptes que planteja la necessitat de mantenir un servei que és molt utilitzat i qualificat com un servei vital però que ha estat víctima de les retallades en inversió, amb la reducció de vehicles o la reconversió a vehicles més petits. Tot i així, l’estudi detecta algunes zones on el servei es manté i es millora amb nous vehicles o més pressupost.

El següent capítol analitza algunes de les innovacions, amb èxit o no, que s’han incorporat en els serveis. La promoció de la lectura en digital es posa com a exemple d’un projecte sense èxit que contrasta amb els bons resultats obtinguts per l’especialització dels bibliobusos en algunes parades. En aquest cas, alguns vehicles s’han centrat, durant una setmana, en visites a escoles bressol fent una tria especial dels fons, equipant el vehicle amb mobiliari específic, adequant i ambientant l’interior i ampliant el temps de parada. El capítol també presenta algunes propostes de millora. Per una banda, l’ampliació d’horaris per poder fer activitats de promoció lectora o d’alfabetització digital dins del vehicle o, per altra, la creació d’aliances amb col·laboradors locals que han permès la coorganització d’activitats fora del bibliobús. En aquest capítol, de lectura recomanada, es destaquen, però, aspectes a millorar: la comunicació del servei, per exemple, amb elements com la informació pública, la comunicació d’incidències, l’ús de les xarxes socials o l’ús de l’exterior del vehicle; la col·laboració amb socis externs per a la prestació de serveis complementaris o addicionals, no vinculats a biblioteques però necessaris per a la comunitat (informació sobre incendis, reciclatge, habitatge...) i especialment recomanables en aquells vehicles que disposen de tres seients i que, per tant, poden incorporar puntualment altres professionals. Aquest capítol es tanca amb l’anàlisi de les condicions de treball del personal on es tornen a posar en evidència algunes de les mancances ja destacades, i recurrents, en altres treballs i, també, l’altíssima valoració que fan els usuaris del servei i del tracte rebut per part del personal.

El capítol 7 recull l’impacte dels canvis que s’han dut a terme en el servei de les biblioteques mòbils, principalment, per la reducció de vehicles o de freqüència de parada, i que han afectat especialment la població més envellida, les famílies joves i els nens que mostren el seu desacord amb unes decisions que afecten directament la seva autonomia, el seu benestar i la seva vida social i de la que no se senten prou ben informats.

Els llibres electrònics, la prestació per correu postal, el servei a domicili o la prestació de servei a llocs alternatius, com escoles, botigues o residències, s’analitzen, al capítol 8, com a alternatives al servei de les biblioteques mòbils tot i que es valoren i fan evidents els desavantatges respecte al servei de bibliobús: aquestes alternatives ni proporcionen les relacions socials que genera el bibliobús ni, sovint, es poden ubicar a llocs tan adequats com la parada del bibliobús. També la incorporació de vehicles més petits, més fàcils de maniobrar i equipats digitalment es presenten com un complement del servei que presten vehicles més grans. 

L’informe es tanca amb un apartat de recomanacions entre les que destaquem la manca d’alternatives que responguin amb la mateixa eficàcia que les biblioteques mòbils però, alhora, les possibilitats que ofereixen per generar activitats culturals i formatives. El capítol aporta altres recomanacions organitzades en tres grans blocs (màrqueting, gestió local i planificació estratègica) i que resumim a continuació. Pel que fa al màrqueting, es destaca l’interès de treballar per proporcionar més informació a través de les pàgines web, la necessitat de fer més difusió del servei entre els habitants dels municipis que visita el bibliobús o la possibilitat de fer un vídeo de difusió o d’organitzar un dia de les biblioteques mòbils per augmentar la visibilitat. Pel que fa a la gestió local, les propostes també incideixen en la necessitat de recollir dades per revisar les rutes, analitzar usos i necessitats dels usuaris, i analitzar indicadors i l’impacte a través d’estudis de casos. Finalment, en relació a la planificació estratègica, incideix en la importància del paper del Govern en la millora dels vehicles que els permetin actuar com a agent de capacitació digital.

El punt final de l’informe és una pregunta que sovint apareix en els documents que analitzen el servei de bibliobusos: Ens estem entossudint, amb una certa enyorança, en els bibliobusos quan poden haver-hi formes més eficients o efectives de proporcionar el que els usuaris necessiten? I potser no tan habitual però igualment interessant: Els usuaris socialment aïllats són més ben atesos per una biblioteca mòbil que es presenta cada tres setmanes durant 20 minuts o s’haurien d'explorar altres serveis d'atenció social com portar a les persones a un altre lloc amb més freqüència per a una activitat més llarga?

El mateix informe assegura que aquestes preguntes han de ser discutides en l’àmbit local i nacional amb responsables polítics. El servei que presten els bibliobusos, tal com demostra l’estudi, és molt valorat i té molts efectes beneficiosos en àmbits molt diversos de la vida i el benestar que s’alineen amb les estratègies governamentals, però és poc conegut i utilitzat. Com a resultat, és vulnerable quan es retallen els pressupostos però, com demostren les afirmacions dels seus usuaris, és un servei increïble, amb un personal increïble i que aconsegueix resultats significatius.

Malgrat les diferències, tant pel que fa a la realitat bibliotecària com la demogràfica, moltes de les conclusions d’aquest informe evidencien les similituds de la situació de les biblioteques mòbils en països diversos i coincideixen amb els resultats d’estudis fets en el nostre entorn més proper. L’anàlisi i les reflexions d’aquest informe i les propostes de millora que s’hi fan ens haurien de permetre revisar el servei bibliotecari a les àrees rurals, analitzar la situació actual i posar en valor la capacitat que els bibliobusos tenen per contribuir al desenvolupament cultural i social i al benestar i la salut de les persones i les comunitats.