Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Passem comptes? Bibliografia sobre el rendiment de les biblioteques

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Poll, Roswitha (2011). Bibliography 'Impact and outcome of libraries'. Last update 08-01-2011. Universitäts und Landesbibliothek Münster (ULB). Publication associated with the IFLA Statistics and Evaluation Section. 38 p. <http://www.ifla.org/files/statistics-and-evaluation/publications/Bibl_Impact_Outcome-Jan2011.pdf>. [Consulta: 23/04/2011].

BalanzaQuan fa unes dècades es va començar a parlar dels clients de les biblioteques (en compte dels lectors o usuaris), fent servir un terme més propi del llenguatge empresarial que no pas de la tradició cultural, més d'un ens posàrem les mans al cap i pensàvem que la biblioteca no havia de tenir com a prioritat la rendibilitat econòmica, que la cultura i el coneixement no havien de ser objectes sotmesos a les lleis de l'oferta i la demanda.

Però la realitat és que les biblioteques són uns equipaments que requereixen d'una inversió important [1] i que els diners d'aquestes inversions provenen en la majoria dels casos dels impostos dels ciutadans. Així doncs, és normal que es demanin comptes, que hi hagi un rigor en la despesa i una transparència en la gestió. I més en èpoques en què l'economia no passa pels seus millors moments.

És just i necessari passar comptes: veure què es gasta en els serveis bibliotecaris i què se n'obté a canvi. Però no només les xifres fredes d'ingressos i despeses, sinó el valor i el benefici que els usuaris i la societat obtenen de les biblioteques. El treball a fer en aquest sentit és complex (cal unificar els conceptes a comptabilitzar i les metodologies a aplicar) i ha donat lloc a un munt de bibliografia especialitzada, tant de descripcions d'experiències portades a terme com també de treballs reflexius o metodològics.

Un dels noms que destaca entre els autors que han publicat més sobre el tema és el de Roswitha Poll, que ha estat directora de la biblioteca de la Universitat de Münster (Alemanya) entre 1987 i 2004, any en què es va jubilar. Des del 1989 ha estat col·laborant amb l'IFLA, especialment a la Secció d'Estadística i Avaluació.[2] Actualment (i fins el 2013) presideix diversos òrgans de treball de l'ISO: el comitè sobre «Quality-Statistics and Performance Evaluation» i els grups de treball «International Library Statistics», «Performance Indicators for National Libraries» i «Statistics for Library Buildings».

Entre les seves publicacions més destacades hi ha el llibre aparegut el 2007: Measuring quality: performance measurement in libraries (feta en col·laboració amb Peter te Boekhorst) 2nd rev. ed. München: KG Saur, 2007. ISBN 978-3-5982-2033-3).[3] A banda d'aquesta monografia bàsica ha publicat una trenta d'articles sobre el tema, i continua ben activa en diversos projectes.

El treball que ressenyem en aquesta ocasió és una bibliografia especialitzada en l'impacte i els beneficis de les biblioteques, obra de Roswitha Poll. Les bibliografies selectives fetes per especialistes són una eina molt útil per identificar els millors treballs existents sobre una matèria determinada. La que ressenyem ha estat publicada en pdf el 10 de gener de 2011, i es tracta d'una segona edició.[4]

Donat que el treball no compta amb cap introducció explicativa, hem d'imaginar que l'origen d'aquesta bibliografia és el fruit dels molts anys de dedicació al tema de l'autora, tal com hem descrit en uns paràgrafs anteriors.

La bibliografia és formada per un total d'unes 330 entrades, que es presenten sense comentaris, i estructurades en aquestes seccions:

  1. Projects
  2. Bibliographies
  3. General
  4. Impact on information literacy
  5. Impact on academic success
  6. Social Impact
  7. Impact of electronic services
  8. Financial value of libraries
  9. Impact of school libraries.

La majoria de les entrades corresponen a articles de revista o comunicacions en congressos (210 casos: el 64 %). La resta són informes elaborats per associacions professionals o biblioteques. Els treballs que es troben disponibles en línia gratuïtament hi apareixen amb l'URL (això passa en 141 casos: el 43 %).

Cronològicament, la referència més antiga data de 1965 (hi ha cinc entrades de la dècada dels seixanta), i les més modernes, del 2011 (n'hi ha tres). Majoritàriament, el conjunt de les entrades pertany a la darrera dècada del segle XX i primera del XXI. Totes les referències corresponen a obres en anglès (excepte cinc en alemany i dues en francès).

En conclusió: estem davant d'una molt bona selecció de treballs útils per a gestors de biblioteques i de sistemes bibliotecaris interessats en la millora contínua dels seus serveis. I interessant també per a qualsevol estudiant o estudiós dels àmbits de l'avaluació i la qualitat. Passem comptes!

 

[1] La importància és un terme relatiu: amb el que costa un únic avió militar de l'exèrcit espanyol, quant de temps podria funcionar una biblioteca pública de mida mitjana?

[2] http://www.ifla.org/en/statistics-and-evaluation.

[3] La primera edició, de 1996, fou traduïda a l'espanyol: Medición de la calidad: directrices internacionales para la medición del rendimiento en las bibliotecas universitarias. [Madrid]: ANABAD, cop. 1998. ISBN 84-88716-27-3.

[4] La primera fou publicada el 2007, disponible també en línia: http://www.ulb.uni-muenster.de/projekte/outcome/downloads/bibliography-impact+outcome.pdf.