Afegeix un nou comentari

Nota sobre l’«Observatorio de la librería», 2019

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya
Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals


Observatorio de la librería (2019). Dir. y realiz., Rafael Bravo Gil, Victoria Bordonaba Juste, José Miguel Pina Pérez, Iguácel Melero Polo. [Madrid]: Cegal; Zaragoza: Universidad de Zaragoza. 100 p. Disponible a: <https://www.cegal.es/wp-content/uploads/2019/11/Observatorio-de-la-Librer%C3%ADa-2019.pdf>. [Consulta: 23/02/2020]. 


Aquesta nota1 enllaça amb aquelles que, anys enrere, s’han fet sobre el Mapa de librerías que promou la Cegal (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros).2 De fet, l’estudi inclou d’altres informes que es feien per separat. Ens referim a l’«Análisis de las principales magnitudes contables de las librerías españolas», al «Barómetro de ventas» i al «Sistema de indicadores económicos y de gestión de las librerías» (SIEGLE). Són coses diferents, però val a dir que tenir-les aplegades ajuda a construir una mirada més completa sobre el sector.

Torna l’alarma

N‘hi havia el rum-rum i les dades confirmen que cal estar en situació d’aguait, si no d’alerta. Després d’uns anys d’augments sostinguts tant en la facturació com en l’obertura de nous locals (i el consegüent relatiu d’aturada de tancaments), ha vingut un exercici de frenada, que en alguns llocs de l’Estat es va avançar ja al 2017. Dues primeres constatacions:

1a. L’alentiment continuat de l’increment de facturació, cosa que encén senyals d’alerta sobre si som en procés d’ubicar-nos en un estatus, que es preveu llarg, d’estancament o fins i tot si allò que s’esdevindrà és una nova recessió.

2a. Una part important de llibreries ha patit resultats negatius sense excessives –encara que significatives– diferències segons el volum o la tipologia, cosa que podria indicar que s’acosten maltempsades generalitzades.

Senyals per tenir les antenes parades als comportaments dels hàbits lectors, als moviments de la(les) competència(es) –endògenes, Amazon inclòs, i exògenes (sembla que el refredament de l’economia no és cosa llibretera, sinó de l’economia global–, però també a la capacitat de reacció que exigirà aprofundir en la professionalització, en els caràcters especials dels establiments llibreters (més que no pas en la seva especialització), en les formes de finançament i creixement i, també, a les polítiques públiques (o a la seva quasi absència).

Cal, en aquest entorn, fer remarca del fet que, tot i els anys de recuperació, som lluny dels nivells de vendes previs a la crisi. Per tant, les estructures encara són febles i, en conseqüència, el refredament o l’estancament (ja no diguem una reculada) de l’activitat comercial podria trencar una dinàmica que ressituaria les llibreries en un estat gairebé perpetu d’inestabilitat i permanent manca de múscul.

D’altra banda, cal no perdre de vista que, encara que sigui amb alentiments i alarmes, el sector continua creixent, i ja en van sis exercicis seguits, cosa que explica l’estabilització de la cartografia llibretera i també l’aparició de noves botigues, algunes de les quals de gran dimensió i ambició, i això és novetat després de la duresa dels anys més crítics, tal vegada perquè les llibreries han adoptat un discurs propositiu, valent, emprenedor, cultural i ple de valors, inclosos els econòmics, que guanyen la batalla del relat tant al públic com a d’altres agents, inclosos els inversors.3

Alguns focus

  • Focus sobre el Mapa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  • Focus sobre el Baròmetre

 

 

 

 

 

 

 

  • Focus sobre les magnituds comptables

 

 

 

 

 

 

 

 

  • Focus sobre el SIEGLE

 

 

 

 

 

 

 

Algunes reflexions particulars

Les xifres globals de l’Estat, tant de creixements com de decreixements, no són vàlides com a referents absoluts i extrapolables a les diverses tipologies de llibreries i als territoris. El mateix Observatorio adverteix sovint de l’enorme dispersió i heterogeneïtat (expressions literals del redactat de l’estudi) de la realitat llibretera, a part de referir-se, només, a les anomenades independents.

Hi ha dades de gestió –i per tant d’eficiència econòmica-– clarament positives, com l’augment d’estoc (en el context de reduccions dràstiques en els temps durs de crisi) o la reducció de devolucions. És important de situar aquestes dades en el context, en general negatiu, que desprèn l’informe: les coses es fan millor, per bé que, sobretot si ens fixem en el SIEGLE, continuen les mancances en innovació (entesa des de l’ús del màrqueting en relació al client, al disseny de les activitats o la relació amb agents mediadors o prescriptors -–com són les biblioteques.)

Els canvis d’hàbits són encara vistos com un problema, no pas com a oportunitat multiplicadora, sovint associat a la digitalització i a Amazon, per bé que s’insisteix que tot plegat representa un volum petit. D’altra banda, s’hi fa només referència escadussera quan, per a diversos autors, és el nus i el principal motor de canvi en el negoci.

La percepció és tant o més rellevant que la realitat, fins i tot si la primera desmenteix la segona, perquè hom pren decisions a partir d’aquell convenciment. És prou explícit, i un punt demolidor, que només dos terços de les llibreries pensi que la situació no millorarà.

Els quatre estudis que configuren l’Observatorio són rics en dades que aquí no apuntem. Paga la pena d’entretenir-s’hi per dibuixar un mapa del que succeeeix i que cadascú s’hi ubiqui segons la seva realitat.


1 Aquesta nota és un resum de la publicada al Blog de l’Escola de Llibreria de la Universitat de Barcelona.
2 Vegeu la ressenya del Mapa de librerías en España, de 2016, al Blog de l’Escola de Llibreria. 
3 Un dels valors perduts en els anys durs de crisi va ser el de disposar de botigues grans i, per tant, amb un gran volum d’oferta. Per primer cop, sorgeixen iniciatives que semblen recuperar-ho, fet que va més enllà dels valors comptables i afegeix un intangible de prestigi, solvència i valentia al sector, especialment a la ciutat de Barcelona. Així mateix, és de notar l’interès dels darrers anys pels mitjans no culturals envers la realitat llibretera: em refereixo als reportatges fets per periodistes socials i econòmics, sobretot.