Afegeix un nou comentari

Serveis relacionats amb les dades de recerca per part de les biblioteques universitàries: molt a oferir, molt per formar

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Tenopir, Carol; Kaufman, Jordan; Sandusky, Robert; Pollock, Danielle (2019). Research data services in academic libraries: where are we today? [Middletown, CT]: Choice. (A Choice white paper). Disponible a: <https://www.choice360.org/content/2-librarianship/5-whitepaper/tenopir-white-paper-2019/tenopir_121019_rds.pdf>. [Consulta: 01/04/2020].


Choice és una unitat editorial de l’Association of College & Research Libraries (ACRL), una divisió de l'American Library Association (ALA). Choice i ACRL ofereixen eines de desenvolupament professional de biblioteconomia, dins de les quals s’inclouen seminaris, podcasts, llibres blancs, assaigs bibliogràfics i publicacions digitals, pensats per formar i reforçar les habilitats dels bibliotecaris. En aquest cas, es tracta d’un informe liderat per la reconeguda professora Carol Tenopir juntament amb tres professors més de diverses universitats dels Estats Units.

Tal com descriuen ja des de l’inici, es tracta d’un estudi a través d’enquestes que serveix per actualitzar i comparar el realitzat l’any 2012 i que fou ressenyat en aquest mateix blog1 el 2013 per part d’Alicia García García i Fernanda Peset. Independentment dels principals resultats que seran esmentats posteriorment, és sempre interessant el fet de poder mesurar diferents espais temporals, per tal d’assolir la perspectiva. Així com el 2012 els serveis de dades de recerca (RDS per les seves sigles en anglès) s’anunciaven com a reptes de futur, enguany ja no parlem com llavors d’un servei afegit de molt valor, sinó com una necessitat indestriable del personal investigador i acadèmic.

Per entendre els canvis, recordem dos comentaris finals que es feien en aquella ressenya:

«Les dades de recerca estan començant a reconèixer-se com una font de coneixement pròpia i independent de les publicacions que poden emprar-se en la validació dels resultats de recerca publicats en articles, per generar nou coneixement i ser explotats de manera interdisciplinària.»

«(...) si la biblioteca no s'involucra activament en la prestació d'aquests serveis, és molt probable que sigui un altre departament el que els proporcioni, apartant la biblioteca de la seva tasca en el procés d'investigació, i per tant perdrien una oportunitat per donar servei a un rang més ampli d'agents socials interessats en la gestió de les dades.»

En ambdues realitats llavors ressenyades, ens trobem els reptes de futur en tots els diferents àmbits del cicle de la recerca (disseny de la recerca, compilació de dades, anàlisi de resultats, extracció de resultats i coneixement) en els quals les dades són una necessitat. 

Per fer la recerca el 2019, les enquestes foren enviades a algunes de les institucions que ja la van omplir i es va augmentar amb les de la llista de contactes de la ACRL, unes 3.160 adreces de les quals van respondre al voltant del 6 %. Més enllà de la representativitat de la mostra, des del meu punt de vista, l'interès rau en les respostes i en la configuració dels serveis que ofereixen les biblioteques acadèmiques. També es van dur a terme 27 entrevistes a personal d’algunes de les institucions que van respondre l’enquesta. Així mateix, el nivell de detall de les preguntes fa que, per exemple, mostri la major part de resultats en funció de la mida de les institucions o bé per tipus d’institucions.

El treball permet, doncs, copsar el nivell de serveis que les biblioteques acadèmiques dels Estats Units estan oferint en relació a la gestió de dades de recerca. Cal tenir en compte que l’increment d’obligacions i requeriments per part dels finançadors (públics i privats) també en aquell cas esdevenen la força motriu, el punt d’encaix entre la voluntat d’oferir nous serveis i la necessitat per part dels investigadores de suport per a una forma de gestionar (i difondre) els seus resultats.

Els principals resultats de l’estudi són:

  • La major part de biblioteques acadèmiques ofereixen serveis d’informació/consulta al voltant dels RDS.
     
  • Les biblioteques en universitats que formen part del grup de les doctoral universities (segons la Carnegie Classification of Institutions of Higher Education les intensives en recerca de qualitat) són les que més ofereixen RDS de tipus informatiu.
     
  • Aquelles biblioteques que ofereixen serveis i assessorament tècnic (technical/hands on) ho van iniciar en els darrers tres anys. De nou, una visió i un debat interessant sobre si és l’àmbit bibliotecari el qui ha d’oferir aquest servei, també en el sentit de l’alfabetització en curació, gestió i preservació de dades per part del seu personal.
     
  • En el cas dels serveis d’informació, el més habitual és oferir fonts de suport, seguit de la creació de guies de suport a la gestió de dades.

                           Figura 1. RDS de tipus informatiu/consulta oferts per les biblioteques
                           que van respondre l’enquesta. Font: Informe ressenyat

  • Un dels serveis més populars en l’assessorament tècnic inclou la participació directa amb investigadors en un projecte o un equip de treball. D’alguna forma, relliga amb el rol de bibliotecari integrat en l’àmbit de la recerca, ara en el cas de les dades de recerca per poder participar ja des de l’inici del disseny dels experiments amb un ús més o menys intensiu de dades.

                          Figura 2. RDS de tipus tècnic oferts per les biblioteques
                          que van respondre l’enquesta. Font: Informe ressenyat

  • Les institucions de recerca ofereixen més suport tècnic, mentre que totes les institucions pensen a identificar dades i datasets que podrien afegir-se als respectius repositoris. De forma lògica, les biblioteques tenen un paper clau en aquesta identificació, ja sigui per als repositoris institucionals com per als temàtics.
  • Encara hi ha un 44 % de les biblioteques que han respost que no tenen RDS, o bé per manca de finançament, de temps, d’interès per part dels investigadors o per manca de personal. 
     
  • Les biblioteques més grans són les qui tenen més bibliotecaris o especialistes dedicats als RDS.
     
  • La major part d’institucions de recerca estan contractant nou personal per respondre a les necessitats creixents de RDS.

 

                          Figura 3. Lideratge i responsabilitat principal per als plans
                          programes de RDS. Font: Informe ressenyat

Els autors conclouen que el ventall d’opcions i tipus de RDS és gran, i que no cal que la biblioteca hagi d’oferir tots els serveis, sinó que una bona avaluació de capacitats i recursos pot conduir a planificar RDS realistes i amb sentit. Així, per exemple, un 40 % de les biblioteques diuen que col·laboren amb altres unitats dels seus campus, qüestió que em sembla clau per tenir aproximacions globals a la gestió de dades de recerca incloent la visió legal, tècnica i de descripció. En diverses de les dades s’ofereix també la visió del 2012 per poder comparar.

Els dos únics punts febles, des del meu punt de vista, serien que hi mancaria una visió sobre la formació que fan les biblioteques, així com emprar la terminologia FAIR (findable, accessible, interoperable, reusable). Així mateix, el paper dels repositoris i la seva capacitat per poder donar resposta a les necessitats també hagués estat rellevant, com s’ha pogut veure en estudis com el de FAIRxFAIR del CSUC. Complementa perfectament les enquestes que es duen a terme a investigadors, com ara les que duen a terme a Digital Science.

Com a tancament, podem dir que es tracta d’un informe interessant per a:

  • Científics en general amb requeriments i responsabilitats referents als plans de gestions de dades dels seus projectes, atès que hi trobaran el context dels serveis que poden oferir els serveis bibliotecaris.
     
  • Biblioteques universitàries i de centres de recerca que ja estan oferint (o haurien) molts d’aquests serveis i que poden trobar bones pràctiques, així com tendències de futur. 
     
  • Professionals de la informació en general que entenen que la gestió de dades necessita de la col·laboració entre els múltiples grups d’interès implicats. En aquest cas, les dades obertes són les relatives a la recerca, però el seu tractament, la necessitat de descripció i metadades són comuns en múltiples àmbits i administracions.

1 García García, Alicia; Peset, Fernanda (2013). «Tres en un, tres informes sobre la gestió de les dades de recerca». Blok de BiD, 04/09/2013.