Afegeix un nou comentari

Ciència oberta, de les bones intencions als fets

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Mendez, Eva; Lawrence, Rebecca; MacCallum, Catriona J.; Moar, Eva (2020). Progress on Open Science: towards a shared research knowledge system: final report of the Open Science Policy Platform. European Commission. Directorate-General for Research and Innovation. Directorate G-Research & Innovation Outreach. Unit G.4-Open Science. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 61 p. ISBN 978-92-76-18882-7. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/ec_rtd_ospp-final-report.pdf>. [Consulta: 19/09/2020]. 


Si ens mirem els termes que el van precedir, el de «Ciència Oberta»1 no és el més descriptiu del que designa, i potser tampoc el millor, però ha tingut l’encert (o la sort) d’arribar en el moment que tocava i, indubtablement, s’ha consolidat com el que expressa aquest conjunt de canvis en la manera de fer ciència que s’estan vivint actualment. 

La Ciència Oberta va passar per una fase inicial en la que van quedar més clares les seves intencions que els seus components. Mentre que les idees d’obertura, col·laboració i incidència social són constants en tots els papers inicials, els pilars o elements constitutius oscil·len i, a vegades, inclouen els recursos educatius en obert o el programari de codi lliure, i a vegades no.2 

El 2018, però, l’Open Science Policy Platform (OSPP) ordena els temes dels que s’ocupa la Ciència Oberta sota vuit prioritats, o àrees clau de resultats.3 Aquesta classificació ha tingut una acollida important perquè és la que ha servit també a la LERU (League of European Research Universities) o a la LIBER (Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche) per establir full de ruta o agendes per avançar cap a la Ciència Oberta. Amb aquesta canonització dels seus components queden ja ben establerts els terrenys de batalla i els objectius a assolir. 

La Ciència Oberta ha aconseguit, doncs, instal·lar-se com un paradigma conceptual en la ment de quasi tots els agents que intervenen en el cicle de recerca. Però si comparem el que aquesta persegueix amb la realitat, veurem com les dues estan molt lluny. Com podem passar dels bons desitjos i bones intencions a uns fets que ens portin a la realització efectiva dels canvis que reclama aquest moviment? Això és el que planteja l’informe que ressenyem.

Al meu entendre, el més innovador d’aquest document és l’èmfasi que fa en què hem de cloure el període de discussions teòriques i n’hem d’encetar un altre d’acció en el que cada agent del sistema de recerca (totes les entitats finançadores, totes les universitats, totes les societats científiques...) ha de fixar a què es compromet per fer avançar de forma immediata els objectius de la Ciència Oberta. Ho explicarem amb més detall, però abans, parlem una mica de l’OSPP. 

L’Open Science Policy Platform és un grup assessor d’alt nivell que la Direcció General per a la Recerca i la Innovació de la Comissió Europea va establir, el 2016, per tal d’assessorar a la Comissió sobre com desenvolupar la política de la Ciència Oberta. Està formada per un grup de 25 experts europeus que, en aquests moments, té per chair l’espanyola Eva Méndez. Els membres han estat nomenats pels diferents agents del sistema de recerca: universitats (5 representants), centres de recerca (4), societats científiques (3), entitats finançadores (1), organitzacions de ciència ciutadana (1), editors (2), plataformes i intermediaris de Ciència Oberta (7) i biblioteques (1).

L’informe que ressenyem té tres parts: 

  • Activitats dels dos mandats de l’OSPP (2016-2018 i 2019-2020) (5 pàgines).
     
  • Avenços fets en relació a les recomanacions de la mateixa OSPP4 (10 pàgines més 27 de l’apèndix A).
     
  • Una crida a l’acció per tal de tenir, el 2030, un sistema de recerca basat en el coneixement compartit (7 pàgines).

En aquesta breu primera part, s’explica la composició, creació i funcions de l’OSPP; entre aquestes darreres, destaquem la principal que és la d’assessorar a la Comissió sobre com desenvolupar i implementar en la pràctica la Ciència Oberta. L’enfocament pràctic és segurament el que caracteritza l’aportació de l’OSPP i d’aquí que les principals aportacions fetes durant el període 2016-18 fossin les OSPP recommendations, que han tingut molta influència a fixar els àmbits o reptes de la Ciència Oberta, i també els diferents informes que han anat propiciant sobre cada un d’aquests reptes i que recomano repassar a l’informe. 

L’OSPP va voler caracteritzar el seu segon mandat per un gir que volia canviar el «mode recomanació» pel «mode implementació». Destaquem, de nou, l’enfocament pràctic d’aquesta entitat que ve a dir que ja no cal debatre més sobre què és o deixa de ser la Ciència Oberta i que el que cal són Compromisos Pràctics d’Implementació (PCI, és a dir, Practical Commitments for Implementation) presos a tots els nivells i agents implicats en la ciència). El polèmic Pla S seria un exemple de PCI, en aquest cas com a acció empresa per organismes finançadors de la recerca. 

La part que no sabria dir si més substancial però sí més extensa de l’informe és la segona (a la que cal ajuntar-hi l’extens Apèndix A). Aquí es fa una avaluació del grau d’assoliment de les vint-i-vuit recomanacions que l’OSPP va fer el 2018. L’avaluació d’assoliments es fa per a cada un dels tipus d’entitats que es reconeixien com a agents (que, més o menys, són els que determinen la composició de l’OSPP). Així, per a cada agent s’examina l’estadi en què està cada recomanació. Aquesta pot estar en fase de debat (els agents en parlen però s’impliquen), de planificació de mesures, d’implementació, d’adopció de les mesures implementades per part dels afectats i de pràctica comuna, que seria quan la mesura s’ha posat en funcionament i ja se’n tenen els beneficis.

El més interessant d’aquesta segona part és la relació que es fa de les barreres que s’han observat que existeixen per posar en funcionament les recomanacions. A l’annex A, l’anterior es complementa amb una anàlisi de la situació per a cada grup de recomanacions i cada tipus d’agent, anàlisi de la qual es desprenen mesures a fer, és a dir, «compromisos pràctics a implementar» a parer de l’OSPP.

La tercera part és una breu però interessant i suggeridora descripció de com pot i ha de ser la ciència avui. D’aquesta en deriven una crida a totes les parts implicades a ajudar en la creació, desenvolupament i manteniment d’un «Sistema de recerca basat en el coneixement» per al 2030. Aquest hauria de tenir els cinc atributs següents:

  • Una carrera acadèmica feta partint d’una àmplia gamma de resultats i tenint en compte les contribucions al sistema de coneixement compartit.
     
  • Un sistema de recerca fiable, transparent i de confiança.
     
  • Un sistema de recerca que potenciï la innovació.
     
  • Una cultura de recerca que possibiliti la diversitat i la igualtat d’oportunitats.
     
  • Un sistema de recerca fet amb polítiques i pràctiques basades en l’evidència.

Com a comentari final d’aquesta ressenya, un elogi i una crítica. L’elogi: amb les seves recomanacions l’OSPP va tenir l’enorme encert de fixar els àmbits de què es composava la ciència oberta i els objectius a assolir, i continua tenint l’encert d’empènyer per fer que la balança s’inclini cap a la implementació pràctica de les accions que cal fer per assolir el que la Ciència Oberta promet i a demanar a totes les parts implicacions efectives per a aquest assoliment. La crítica: si abans hem dit que ja anàvem bé amb els àmbits i recomanacions ja establerts, hem de dir, conseqüentment, que l’establiment d’uns cinc atributs a perseguir per al 2030 –al meu entendre– afegeixen teoria on havíem dit que ja n’hi havia prou, i confonen.


1 Ciència en xarxa, e-ciència, ciència digital, ciència 2.0 …, vid. Abadal Falgueras, Ernest; Anglada Ferrer, Lluís (2020) «Ciencia abierta: cómo han evolucionado la denominación y el concepto». Anales de documentación, vol. 23, nº 1, 11 p.

2 Anglada, Lluís; Abadal, Ernest (2018). «¿Qué es la ciencia abierta?». Anuario ThinkEPI, vol. 12, p. 292-298.

3 Vegeu la ressenya d’aquest informe que en va fer, en aquest mateix Blok, la Reme Melero el 26.09.2018 a «Reflexions i recomanacions per a una ciència oberta».

4Open Science Policy Platform recommendations (2018). European Commission, Directorate-General for Research and Innovation. Directorate A-Policy Development and Coordination. Unit A.2-Open Data Policy and Science Cloud. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 14 p.