Afegeix un nou comentari

Crònica de les Jornades de Revistes de RACO

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Jornades de Revistes de RACO: qualitat i visibilitat de les revistes (2020). Barcelona: AQU Catalunya. Disponible a: <http://www.aqu.cat/tallers/jornada-revista-raco/index.html#.X7Ks0MhKhhE>. Consulta: [16/11/2020]. 


La COVID-19 ha fet que la modalitat en línia s’imposés en tots els actes des del passat març. El Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la Universitat de Barcelona (CRICC) i l’AQU Catalunya van organitzar els dies 20 i 27 d'octubre i 3 i 10 de novembre de 2020, quatre sessions dins les Jornades de Revistes de RACO: qualitat i visibilitat de les revistes. 

L’objectiu d’aquestes jornades era ajudar els editors de les revistes del repositori cooperatiu de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) perquè millorin les seves pràctiques editorials i donar eines per incrementar la visibilitat i l’ús de la investigació que s’hi publica.

L’obertura va ser el 20 d'octubre, amb «La millora de la qualitat de les revistes i la seva avaluació», moderada per Martí Casadesús, d’AQU Catalunya, i amb la participació dels ponents Esteve Arboix, secretari de la CAR d'AQU Catalunya; Ismael Ràfols, investigador sènior del Centre d'Estudis de Ciència i Tecnologia (CWTS), Universitat de Leiden i Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval de la UdL i membre de la Comissió Específica d'Humanitats de la Comissió d'Avaluació de la Recerca (CAR). En primer lloc, es van exposar el procediments i els criteris d’avaluació del professorat usats per l’AQU Catalunya en els processos d’acreditació de la recerca. Es va fer èmfasi, especialment, en els criteris de qualitat de les revistes i editorials científiques en l’àmbit humanístic. També es van analitzar els principis de la declaració DORA (San Francisco Declaration on Research Assessment) i del Manifest de Leiden, que proposen canvis en els actuals sistemes d’avaluació de la recerca. 

La segona sessió, del 27 d'octubre, portava per títol «El canvi accelerat i exigent de les revistes científiques». Jo mateixa en vaig ser la moderadora, i vam comptar amb els ponents Jamie Hutchins, Director Open Access Innovation, ProQuest; Alexandre López-Borrull, Universitat Oberta de Catalunya i Cristóbal Urbano, Universitat de Barcelona. Es va presentar les principals conclusions d’una investigació recent sobre les revistes espanyoles i el Pla S (promogut per agències de finançament per donar suport a l’accés obert) i les implicacions que té per a les revistes científiques (han de complir diversos requisits tècnics i legals). També es va explicar l’estructura i les característiques de les noves bases de dades científiques (Dimensions, Lens, DOAJ, entre d’altres) i es va descriure com han de ser les metadades que han de subministrar les revistes perquè els seus articles apareguin ben indexats. ProQuest va presentar la seva plataforma i va aportar alguns aspectes per a la reflexió i debat.

El 3 de novembre la sessió portava per títol «Canvis, millores i noves possibilitats de RACO». En aquest cas, la moderació va anar a càrrec de la Sandra Reoyo, del CSUC, i les intervencions i presentació van ser de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta del CSUC; Iris Parusel, tècnica de Recursos d’Informació i Natalia Torres, cap d’Aplicacions i Projectes, ambdues també del CSUC. Va ser una sessió dedicada a explicar el canvi de versió del programari amb què funciona RACO. OJS ha obert noves possibilitats i millores per a les revistes que han facilitat, a més, la creació de nous serveis. Es van explicar els més destacats, com la personalització, l’ORCID per als autors, el DOI i els núvols de paraules clau per als articles i altmètriques.

La quarta i última taula rodona va ser el passat 10 de novembre, i posava el focus en «Tenen futur les revistes? Quin?». De la mà de l’Ernest Abadal, director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la UB, els ponents foren Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC); Joan Gómez, director general de Recerca de la Secretaria d'Universitats i Recerca; Josep Joan Moreso, president de l'AQU Catalunya i Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes que van parlar del model de revistes català, de la sostenibilitat de les revistes, l’impacte social i, també, de la llengua catalana com a llengua de ciència, entre molts altres temes. Per tancar les jornades, el director de Ciència Oberta del CSUC, el Lluís Anglada, va agrair la participació als ponents i l’assistència al llarg de les quatre sessions.

Les jornades de revistes de RACO, com molts altres esdeveniments, ha vist modificat el format i la planificació original per reconvertir-les en línia i, en aquest sentit, m’ha semblat molt encertat marcar els dimarts, a les 12:30h, com el punt de trobada habitual de les quatre taules rodones, que es van poder seguir per Youtube i Facebook en directe. D’aquesta manera, s’ha repartit en el temps, i ha permès esponjar un darrer trimestre carregat d’actes posposats.

Centrades a parlar de la qualitat, canvi, millores i futur de les revistes científiques, molts editor/-es i bibliotecaris/-àries han fet el seguiment de les sessions, i els darrers minuts han estat dedicats a donar resposta a les preguntes plantejades a través del xat. 

En síntesi, diria que hi ha hagut poc debat i molt fair play, ja que els ponents han completat i complementat les aportacions dels companys/-es de taula de manera excel·lent. Com a docent, investigadora i codirectora d’una revista acadèmica destacaria la trajectòria de les jornades, i sobretot el comentari de Joan Gómez Pallarès, que va avançar canvis a curt termini en un nou un sistema d’avaluació de la recerca a Catalunya, a partir del 2021, i que s’està discutint actualment. Va parlar d’una nova sèrie de variables allà on la Generalitat de Catalunya té competències, per tal de trencar les regles del joc, i va afirmar que «no val qualsevol recerca publicada en qualsevol lloc, si no que valen els continguts i l’impacte». Esperem poder conèixer aquest nou sistema ben aviat.