Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Convivència de formats: a cada u el que li pertoca

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Jordi Prats
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politécnica
 

Li, Chan, Felicia Poe, and Michele Potter, et. al. UC Libraries Academic e-Book Usage Survey. Oakland, CA: University of California Libraries, May 2011. At: http://www.cdlib.org/services/uxdesign/docs/2011/academic_ebook_usage_su... [Consulta: 19/12/2011].

Si bé la presència de llibres digitals a les biblioteques universitàries no és un fenomen tan recent com es pot pensar (REBIUN), si que és cert que la penetració que ha tingut en les seves col·leccions ha estat més lenta que en altres formats digitals, fet que ha provocat que hagi costat un cert temps poder disposar d'informes que n'analitzin l'accés i l'ús. En aquest context s'emmarca l'estudi que avui presentem.

El document conté els resultats d'una enquesta feta als usuaris de les biblioteques de la Universitat de California (més de 2.500 respostes), sobre l'ús d'una col·lecció d'uns 20.000 títols de llibres digitals d'Springer, pluridisciplinars però amb una presència majoritària en l'àmbit de les ciències per sobre de les humanitats.

La primera dada que destaca és que un 58% dels usuaris ha utilitzat per a la seva docència o recerca la col·lecció de llibres digitals, començant pels recercaires postdoctorals, seguits dels estudiants i del personal docent i d'investigació. Per àmbits de coneixement destaquen la ciència i l'enginyeria, possiblement suscitat també per les característiques de la col·lecció focus de l'estudi.

No resulta fàcil posicionar-se sobre el fet que aquest 58% sigui una dada molt elevada o modesta, però no pot deixar de sorprendre que d'aquests el 49% (encapçalats pels estudiants) segueixen preferint el llibre imprès. Els motius que s'addueixen fan referència sobretot a les possibles dificultats de concentració que comporta la lectura en pantalla. Cal dir que malgrat que Springer permet la descàrrega dels llibres per a la seva lectura en dispositius mòbils (PDF), es tracta aquesta d'una plataforma pensada principalment per la lectura dels llibres directament a l'ordinador, sent aquest un canal poc propici per a la lectura de textos extensos.

D'altra banda no és la primera vegada que es posen de manifest les mancances dels llibres digitals en relació a eines i estàndards que facilitin el treball i explotació dels continguts1. Subratllar, prendre apunts, o el simple fet d'accedir a les notes a peu de pàgina no està a l'abast de tots els dispositius i formats, fet que en ocasions pot dificultar el procés d'aprenentatge. No en va, un percentatge prou elevat d'enquestats agraeix el poder disposar també del llibre en format paper, que no substitueix el digital, però si que el complementa.

La comparativa entre els usos dels llibres en el seu format en paper o en el seu format digital és prou constant en l'estudi. No és estrany si tenim en compte per una banda que el portal d'Springer ofereix l'adquisició del títols en impressió sota demanda, i per l'altra que encara en aquest moment una majoria dels llibres són concebuts pensant en el paper i adaptats després al format digital (al qual intenten assemblar-se). Cal encara veure com evolucionarà el concepte de ‘llibre electrònic' i com es farà seu el nou mitjà.

L'ús que es fa d'un i altre format no és a dia d'avui igual. Els usuaris agraeixen, per exemple, les possibilitats de cerca de continguts dels llibres digitals. És interessant veure com alguns estudis2 ens mostren com l'ús d'un col·lecció de títols digitals, formada a partir de l'agregació de diferents continguts, esdevé una eina de consulta enciclopèdica, que a partir de motors de cerca permet la consulta de dades, capítols o paràgrafs específics contextualitzats en un llibre.

El futur serà digital i val la pena dir que la disponibilitat d'estudis com el que es presenta resulta d'especial interès. L'evolució del concepte de llibre en l'entorn tecnològic no és avui evident. Cal veure quin rol jugarà juntament amb les noves formes de generació i transmissió de coneixement (blocs, wikis, tweets, ...), així com quina capacitat tindrà d'assimilar o d'assimilar-se en nous conceptes que prenen forma i sembla que es consoliden, com poden ser els recursos educatius oberts3. Estudis com el que presentem aporten també informació rellevant sobre els interessos dels usuaris en l'accés a la informació digital, i permeten analitzar també si aquests són coincidents amb els interessos de les biblioteques i bibliotecaris4.

Notes
1 Joaquín Rodríguez (2010). Los catorce problemas más uno del libro electrónico. <http://www.madrimasd.org/blogs/futurosdellibro/2010/04/20/131885>
2 JISC. National e-books observatory project (2009). Key finding and recommendations. <http://www.jiscebooksproject.org/reports/finalreport>
3 UNESCO (2011). Guidelines for open educational resources (OER) in higher education. <http://unesdoc.unesco.org/images/0021/002136/213605e.pdf>
4 Library Journal (2010). Survey of Ebook Penetration and Use in U.S. Academic Libraries <http://anatomiteca.com/wp-content/uploads/2011/05/Academic-Library-Ebook...