Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

De com les biblioteques públiques "enreden" a les comunitats i als ciutadans: qui dóna més per menys?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Felicidad Campal García
Biblioteca Pública del Estado de Salamanca
 

 Hoffman, Judy [et al.]. "Public library funding & technology access study 2010-2011". American libraries magazine: Digital supplement. Summer 2011. 102 p. <http://viewer.zmags.com/publication/857ea9fd#/857ea9fd/1>. [Consulta: 09/02/2012].

 


L'informe "Libraries Connect Communities: Public Library Funding & Technology Access Study 2010-2011" sobre accés tecnològic i finançament de les biblioteques públiques americanes 2010-2011, avalua l'accés públic a ordinadors, Internet i serveis relacionats amb Internet a les biblioteques públiques dels USA i l'impacte dels canvis en la connectivitat, la implantació de la tecnologia i la sostenibilitat del finançament de les biblioteques. L'informe es basa en l'estudi més exhaustiu realitzat fins al moment sobre la connectivitat a Internet en biblioteques públiques iniciat el 1994 per John Carlo Bertot i Charles R. McClure. Les conclusions de l'informe, codirigit per l'American Library Association (ALA) i The Information Policy and Access Center (IPAC) de la Universitat de Maryland i finançat per la Fundació Bill & Melinda Gates, es publiquen com a suplement digital de la revista American Library Association Juny 2011.

Aquest estudi proporciona informació que pot ajudar als directors i personal de biblioteques així com als gestors de recursos tecnològics de les comunitats en tot el país. Les dades també són d'interès per als dissenyadors de polítiques, els fabricants de tecnologies d'informació i comunicació i les comunitats ateses per les biblioteques públiques, tant a nivell local, regional o estatal. A més pot servir de base a futures investigacions ja que s'explica detalladament la metodologia aplicada en l'estudi així com els qüestionaris i preguntes d'aquest.

De forma general els resultats més importants de l'informe són que pràcticament totes les biblioteques públiques americanes (un 99%) proporcionen accés públic i gratuït a ordinadors i a Internet. Més del 64% de les biblioteques són l'única font d'accés gratuït a Internet en les seves comunitats. El 86% de les biblioteques públiques ofereixen connexió Wi-Fi. Més del 87% ofereixen formació en informàtica, Internet i altres recursos com els deures o recursos per a l'ocupació. La proliferació de llibres electrònics marca una fita en les biblioteques públiques ja que el 67% ofereixen accés a llibres electrònics, el que suposa un augment del 30% des de 2007. D'altra banda, la majoria de les biblioteques (el 60%) han vist reduïts els seus pressupostos respecte a l'any fiscal 2010, un 20% més que el 2009 i un 16% de les biblioteques disminuir les hores d'operació, el que es tradueix en una pèrdua d'hores d'obertura en més de 2.600 sucursals.

Cadascun d'aquests aspectes és analitzat de forma particular i en els diferents estats americans. Per a cada un d'ells s'ofereixen els percentatges i una comparativa del anys 2010-2011 en relació amb períodes anteriors mostrant com cada vegada s'intenten oferir més serveis a més usuaris, amb menys hores d'obertura, menys espai i menys pressupost, assumpte al qual es dedica una part important de l'estudi, indicant l'evolució del finançament de les biblioteques, tant amb càrrec de fons públics com privats.

Algunes de les dades més rellevants en el fet que les biblioteques públiques són fonamentals com a punts d'accés comunitari a les tecnologies i accés públic a Internet es detallen a continuació:

 • Ordinadors d'accés públic. Les biblioteques van reportar una mitjana de 16,0 ordinadors d'accés públic, pujant des de la xifra de 14,2 ordinadors d'accés públic en el període 2009-2010 i 11,0 en 2008-2009.
 • Connectivitat de Banda Ampla. Augmenta la velocitat de connexió, amb el 60,3% de biblioteques amb connexió de més de 1,5 Mbps, enfront del 51,8% en el període 2009-2010 i el 44,5% en 2008-2009. Gairebé el 25% (24,9%) de biblioteques d'informes que velocitat de connexió de 10 Mbps o més.
 • Connexió sense fil (Wi-Fi) d'accés. Hi ha un increment en la provisió de Wi-Fi a l'accés a Internet, ja que el 85,7% de les biblioteques públiques ofereixen accés sense fil a Internet, en comparació amb 82,2% el 2009-2010 i 76,4% en 2008-2009.
• Bases de dades, llibres electrònics i accés a continguts o altres recursos per a la realització dels deures. Les biblioteques segueixen oferint accés a una sèrie de recursos digitals, incloent bases de dades amb llicència (99,8%, enfront del 95,0 de 2009-2010 i el 89,6 el 2008-2009), els recursos per a les tasques (87,0%, fet que suposa un descens respecte al 88,2% de 2009-2010 però és més gran que el 79,6% de 2008-2009), el contingut d'àudio, com podcasts i audiollibres (82,8%, aproximadament el mateix que el 82,5% del període 2009-2010, i bastant superior del 72,9% 2008-2009), els serveis de referència digital augmenten arribant al 76,9%, des del 72,3% de 2009-2010 i des el 62,4% el 2008-2009), el nombre d'e-books ascendeix al 67,2%, des el 65,9% en el període 2009-2010 i el i 55,4% 2008 -2009), i un 60,1% de biblioteques utilitzen xarxes socials (per exemple, blogs, Flixter, i Goodreads).
• Suport a l'ocupació. El 90,1% de les biblioteques ofereix accés a bases de dades de llocs de treball i altres recursos de per a la recerca de feina (enfront del 88,2% en 2009-2010), i un 71,9% de les biblioteques va informar que facilitava als usuaris ajuda en la realització d'aplicacions de treball en línia (enfront dels 67,1% el 2009-2010). A més, el 74,5% de les biblioteques va informar que ofereix programari i altres recursos per ajudar els usuaris a redactar un currículum vitae i altres materials de treball (enfront del 68,9% el 2009-2010).
 • E-govern o administració electrònica. El 80,7% de les biblioteques va reportar la prestació d'assistència als usuaris que sol·liciten accés a serveis de govern electrònic (enfront del 78,7% el 2009-2010), i un 67,8% de les biblioteques va informar que part del personal assisteix als usuaris per completar els formularis del govern (en comparació amb el 63,3% el 2009-2010). Gairebé totes les biblioteques públiques -89,7%- proporcionen ajuda a la població per saber com accedir i utilitzar llocs web d'e-govern (en comparació amb el 88.8% de 2009-2010).
 

Voldria destacar i incidir en els dos últims punts esmentats en l'apartat anterior, pel que fa al suport a l'ocupació i l'accés als serveis de l'administració electrònica des de les biblioteques públiques americanes, el que mostra la sintonia amb el treball realitzat per altres biblioteques públiques com les espanyoles en el projecte Tutorial per a la recerca de feina realitzat pel Grup de Treball d'alfabetització informacional del Consell de Cooperació Bibliotecària disponible a ALFARED. Les biblioteques americanes que van participar de la investigació, fonamentalment les de Califòrnia i Oklahoma, han indicat que proporcionen una sèrie de recursos i serveis, i per tant suposen un suport substancial i fonamental en la participació i interacció dels ciutadans en les activitats dels organismes governamentals a través de l'Administració electrònica o E-govern així com l'important suport per als que busquen feina.
 

Pel que fa al punt de l'accés als serveis de l'administració electrònica, en un moment en el cada vegada més, com a organismes governamentals eliminen la informació impresa i tanca oficines d'atenció als ciutadans, les biblioteques públiques proporcionen les bastides essencials per a l'accés als recursos de què disposen els serveis d'ocupació i el govern electrònic, destacant dins d'aquesta manera és una aspecte bàsic com és la formació en el maneig dels mateixos així com per al maneig de la tecnologia i d'Internet. Gairebé el 80% (78,8%, en comparació amb el 76,6% reportat en el període 2009-2010) de les biblioteques són espais per a la capacitació en tecnologia, mentre que el 38,0% (lleugerament superior al 37, 0 per cent reportat en el període 2009-2010) proporcionen les classes formals de formació (58,8% de les biblioteques urbanes, xifra lleugerament inferior als 59,2% reportat el 2009-2010).

Les dades de les biblioteques que en l'informe ofereixen classes formals i suport en la realització dels deures són els següents:
 

  • • 92.9% proporcionen formació en l'ús dels ordinadors.
  • • 79.5% proporcionen formació en l'ús de programari en general (per exemple, processament de textos, fulls de càlcul, presentació).
  • • 93.5% proporcionen formació general l'ús d'Internet;
  • • 81.9% proporcionen formació en la recerca d'informació a la web.

Pel que fa a les biblioteques públiques com a eines de suport a la recerca de feina, es mostren diverses maneres de fer front a aquest repte:

  • • El 90.9% de les biblioteques (enfront del 88,2% en 2009-2010) proporcionen accés a llocs de treball a través de bases de dades i altres recursos per a l'ocupació;
  • • Un 77.0% (enfront del 74,9% el 2009-2010) proporcionen accés als continguts dels exàmens oficials, una xifra que augmenta fins el 90,1% (enfront del 85,7% en 2009-2010) en les biblioteques urbanes;
  • • El 74.5% (enfront del 68,9% el 2009-2010) de les biblioteques proporcionen el programari i
  • altres recursos per ajudar els usuaris a crear un currículum vitae i materials de treball, xifra que s'incrementa al 84,8% (enfront del 81,2% el 2009-2010) a les biblioteques urbanes;
  • • Un 71,9% (enfront del 67,1% el 2009-2010) de les biblioteques ofereixen als usuaris ajuda per completar sol·licituds de feina en línia;
  • • En la prestació d'aquests serveis de recerca de feina, el 55,9% de les biblioteques (baixa la xifra respecte al 58,6% reportat el 2009-2010) van informar no tenen prou personal per ajudar amb eficàcia als usuaris amb les seves necessitats de recerca de feina i el 43,4% (enfront del 46,0% del 2009-2010) va informar que el personal de la biblioteca no tenen l'experiència ni la formació necessària per satisfer les necessitats de la recerca de feina.

L'informe també mostra els reptes i desafiaments als quals les biblioteques s'enfronten amb el suport a la tecnologia, serveis i altres recursos i àrees clau:
 

  • • Tecnologia: Fins i tot amb l'augment dels ordinadors d'accés públic i d'ample de banda, el 44,9% de les biblioteques (lleugerament per sota del 45,1% el 2009-2010) van informar que les seves velocitats de connexió són insuficients i el 76,2% de les (enfront del 73,5% el 2009-2010) van informar que tenien menys ordinadors d'accés públic per satisfer la demanda durant bona part de la jornada o fins i tot durant la totalitat d'aquesta.
  • • Pressupost per tecnologia: Amb un 78,8% del pressupost, lleugerament inferior al 79,8%, de 2009-2010, és un repte mantenir, sostenir i millorar el seu accés al públic a la infraestructura tecnològica.
  • • Els edificis: En aquest aspecte es plantegen diversos reptes, els edificis de les biblioteques no tenen els endolls elèctrics tant per als ordinadors dels usuaris, com per als propis, la manca de cablejat per connectar més estacions de treball, i la capacitat de espai i el desafiament d'afegir més equips per al públic sense disminució del que necessiten les col·leccions.
  • • Personal: El desafiament en aquest aspecte té a veure amb el personal adequat, tant en quantitat com en capacitat, per a proporcionar l'accés als recursos de l'administració electrònica i suport a l'ocupació, incloent-hi els aspectes formatius que com s'ha apuntat. S'inclou en aquest punt tot el relacionat amb la competència del personal per solucionar els problemes derivats de la tecnologia en les biblioteques, destacant que hi ha hagut un augment del nombre de professionals, amb respecte a l'any anterior, un 47,6% (enfront del 43,7% en 2009-2010) de les biblioteques rurals en la qual és el director de la biblioteca qui proporciona suport a la tecnologia, en comparació amb el 75,5% (essencialment sense canvis des del 75.3% reportat en el període 2009 -2010) en el cas de les biblioteques.
  • • Reducció d'hores: Les biblioteques també van informar d'una reducció en les hores d'obertura, amb el 15,9% de reducció de la jornada (superior al 14,5% de la reducció en les hores en el període 2009-2010). Gairebé el 32% (31,7%) de les biblioteques urbanes van reportar una reducció en les hores d'obertura (un augment del 23,7% del període 2009-2010), que afecten l'accés del públic a les tecnologies, serveis i recursos .

Basant-nos en la rellevància de les dades estadístiques sobre tecnologia, connectivitat i pressupostos, sent aquests necessaris com queda clar en l'informe, ja que és la millor manera de justificar un servei i de posar de manifest que en moltes ocasions els usuaris troben a les biblioteques l'únic punt d'accés gratuït a recursos i a la xarxa, bé amb els propis equips de les biblioteques o bé amb les seves connexions sense fil, a més d'obtenir ajuda experta per buscar feina i aprendre com descarregar llibres electrònics, els resultats de l'enquesta de 2010-2011 segueixen mostrant una tendència que va sorgir amb l'enquesta de 2008-2009: les biblioteques ofereixen els seus serveis i milloren l'accés del públic quan és possible, però segueixen sense poder satisfer plenament la demanda, dels aturats i d'accés als serveis de l'administració electrònica a causa de factors reals com la reducció de la jornada, l'experiència i la disponibilitat del personal ia la recessió i la seva conseqüent i contínua reducció dels pressupostos.

"L'era digital està creant un renaixement de la informació i les comunicacions. Però no està servint a tots els nord-americans i les seves comunitats locals per igual, per tant, encara no està servint a la democràcia plena" (Informar les comunitats: manteniment de la democràcia en l'era digital, Comissió Knight). Davant la situació de les biblioteques públiques americanes que es desprèn de l'informe i que és aplicable a les biblioteques públiques del nostre entorn local, regional, nacional o altres més o menys propers, em sorgeixen, sense entrar en consideracions polítiques, diverses preguntes: no és en els moments de més dificultats econòmiques quan els serveis públics com les biblioteques haurien de poder continuar oferint de forma gratuïta i amb qualitat tots aquells serveis que ja tenien consolidats i que a més segueixen sent molt demandats pels ciutadans?, com es reacciona, individualment i col·lectivament, a aquest dèficit democràtic que afecta la qualitat de les nostres vides i la naturalesa mateixa de les nostres comunitats?