Afegeix un nou comentari

Plans de futur a les biblioteques públiques d’Holanda

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya
 

Frank Huysmans; Carlien Hillebrink. The future of the Dutch public library: ten years on. The Hague: Netherlands Institute for Social Research, SCP, 2008 www.scp.nl/english/dsresource?objectid=21996&type=org [consulta 28/05/2012]


El passat mes de maig es va celebrar a Barcelona la Conferència de la secció Metropolitan Libraries 2012 de la IFLA. Entre les participacions destacades, hi havia les pràctiques de les biblioteques de Rotterdam i Amsterdam. No ens és estrany que els Països Baixos siguin un referent en el món bibliotecari. Estudis com el que ens ocupen així ho constaten. Aquest document, disponible també en format llibre, és un extens diagnosi i full de ruta per a les 1100 biblioteques públiques holandeses. La seva lectura resulta de gran utilitat per contextualitzar i observar quines línies de treball s'han desenvolupat a Holanda des de l'inici de l'actual segle XXI.

L'objectiu de l'estudi és preveure com seran les Biblioteques públiques holandeses del període 2015-2020, tenint en compte tots els agents: les biblioteques públiques, el sector bibliotecari, l'Associació professional (VOB, Netherlands Public Library Association) i les administracions implicades.

En els primers dos capítols de l'estudi se'ns presenta la història i la definició de la problemàtica de decreixement en l'ús de les biblioteques i es posa en valor l'actual tasca social de la biblioteca pública.

L'aposta per la descentralització bibliotecària i la municipalització es va formalitzar legalment a Holanda quasi al mateix temps que al nostre país, el 1994. L'any 2001 va tenir lloc una revisió de les funcions de cada administració competent. Es van definir les 5 funcions bàsiques (‘core functions') de les biblioteques:

  1. Oferta de coneixement i informació: la biblioteca com a magatzem del coneixement i la informació.
  2. Educació: la biblioteca com a centre de desenvolupament i educació.
  3. Cultura: la biblioteca com a enciclopèdia de l'art i la cultura.
  4. Lectura i literatura: la biblioteca com a recurs per a la inspiració en la lectura i la literatura
  5. Reunió i debat: la biblioteca com a plataforma per a reunions i debats.

I l'aposta per a fer-ho des de 4 valors clau: llibertat, igualtat, cohesió social i qualitat.

En els següents dos capítols es fa un repàs a les tendències de la societat holandesa i els canvis en els usos de la informació i la comunicació. En aquest sentit, els canvis demogràfics preveuen un creixement continu però menys ràpid. També evidencien dos factors comuns a Europa: una proporció de majors de 65 anys més alta i una composició ètnica canviant. S'estudien també els canvis que suposa la digitalització i l'accés a la informació.

En el cinquè capítol els professionals hi trobarem un anàlisi d'un sistema bibliotecari públic que presenta xifres d'ús en constant disminució i una anàlisi de les seves causes. A continuació, una de les parts a destacar: l'Intermezzo, on aquest sistema bibliotecari és contrastat amb altres sistemes bibliotecaris internacionals. S'hi dóna notícia, per exemple, de les pràctiques innovadores de les ‘Idea Store' de Londres o del programa ‘The Library as Conversation' dels Estats Units.

Els capítols 7è i 8è estan enfocats a buscar respostes i suggerir polítiques bibliotecàries. En aquest sentit, fan revisió de les seves premisses per assegurar la independència i diversificació del servei bibliotecari públic. Entre les estratègies que presenten trobem: oferir el contingut digital de forma més fàcil; crear una col·lecció híbrida; buscar els usuaris a fora de les biblioteques; no deixar enrere els llibres; personalitzar serveis i fer estudis de mercat o diversificar l'accés als continguts digitals.

Un dels problemes detectats és la poca repercussió dels programes d'innovació en les biblioteques de localitats petites. L'objectiu de fer arribar aquesta innovació a les bases, és una aposta a nivell nacional. Així doncs, l'administració nacional opta per liderar aquestes polítiques en detriment de les competències provincials en aquesta línia. Una dada rellevant és la recent creació de la Oficina de Renovació Bibliotecària (Procesbureau Bibliotheekvernieuwing).

També s'ofereix un repàs a la transformació dels centres bibliotecaris provincials i la voluntat de simplificar les estructures organitzatives del sector de les biblioteques públiques.

Els 3 reptes principals que es plantegen són:

  1. Continuar la col·laboració entre el sector bibliotecari i els tres nivell administratius –local, provincial i nacional- amb l'objectiu de renovar la xarxa de biblioteques públiques.
  2. Recerca de solucions per a les retallades de personal, sobretot del personal que pot dur a terme renovacions substancials.
  3. Omplir els buits en el coneixement bibliotecari mitjançant la recerca.

Aquest estudi ofereix diferents panorames de futur per a les biblioteques públiques holandeses. Gràcies a l'exercici d'assenyalar les tendències socials, els suggeriments oferts són realistes i fruit de la unió de voluntats cap a la renovació.

L'interès per als professionals de les biblioteques públiques catalanes és indubtable: en aquest document hi trobem molts paral·lelismes amb la nostra realitat. Per exemple, una diagnosi social extrapolable i una divisió administrativa similar. Observar amb detall les solucions que han buscat i el desenvolupament de les seves polítiques és ara –en un context social i econòmic difícil- de gran valor.