Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Biblioteques nord-americanes davant el web social

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Javier Leiva
Formador y consultor sobre el uso de internet en las organizaciones
 

Rogers, Curtis R. (2011). Social media, libraries, and web 2.0: How American libraries are using new tools for public relations and to attract new users: Fourth annual survey November 2011. 10 p. <http://www.statelibrary.sc.gov/docs/pr/201202_com_social_media_survey_dec_2011.pdf> [Consulta: 14 de octubre de 2012]

YooguiAgenciaEstan fent servir les biblioteques dels Estats Units les eines de la web social? Les que ho fan, amb quines intencions? A través de quin tipus d'eines? Dirigides a quin tipus de públic? El treball, dóna resultats? Quins inconvenients apareixen? Quines noves necessitats?

A aquestes i altres preguntes semblants intenta donar resposta l'enquesta realitzada per Curtis Rogers, director de Comunicació a la South Carolina State Library, el novembre de 2011. Al les preguntes van respondre 548 bibliotecaris de tots el país entre els que hi havia sobretot professionals de les biblioteques públiques (62%) o universitàries (25%). En relació a les àrees de treball, van ser les més representatives i per aquest ordre: administració/gestió (47%), servei de referència (18%), comunicació i màrqueting (10%), àrea infantil (6%) i serveis tècnics (6%).

En l'informe de resultats es parla d'inclusió digital i es defineix com l'habilitat dels individus i els grups per accedir i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació. No obstant això, el gran objectiu d'ajudar cap a aquesta inclusió no apareix entre els motius esgrimits pels bibliotecaris per a la participació de la biblioteca a les xarxes socials. En realitat, el discurs central és el de difusió de serveis (comunicació cap a l'exterior) usant la web social, camp en el qual gairebé la totalitat dels enquestats considera que la biblioteca ha de treballar (96%).

Així que, entrant en aquesta lògica, això és el que els enquestats consideren més important compartir a través de les eines de la web social:

  • ● Serveis generals de la biblioteca (82,5%)
  • ● Serveis específics dirigits a adults (72,1%) i nens (62,2%)
     

D'altra banda, una mica més de la meitat (54,4%) dels enquestats consideren que el fet de compartir aquesta informació ha d'anar encaminada a aconseguir nous usuaris.

De tota manera, cal distingir entre l'imaginari i el que es fa en realitat, i en aquest aspecte els bibliotecaris confessen que treballen en una amplitud de camps més extensa que la pura difusió publicitària (i que segurament els apropa més cap a aquesta idea la inclusió digital). Es pot comprovar amb algunes de les respostes a la sol·licitud d'exemples pràctics del treball diari:

  • ● Reclutar voluntaris i gestionar la relació amb ells
  • ● Resolució de consultes de referència
  • ● Recepció i resolució d'incidències
  • ● Informació tècnica sobre l'ús de recursos de la biblioteca
  •  

Pel que fa a grans grups d'usuaris, s'identifiquen com més receptius a la feina que es fa a les xarxes socials els adults fins a 45 anys, deixant per sota als menors de 18 anys. Aquesta dada sorprèn, ja que precisament els joves són els que conviuen amb la tecnologia d'una manera més natural i més són els usuaris que potencialment passaran més anys prop de les biblioteques. Per tant, potser aquesta resposta sigui un toc d'atenció per adaptar millor el missatge i orientar el que s'ofereix a les necessitats d'aquest segment de la població.

Passant a un pla més específic, el de les eines, els bibliotecaris declaren usar per aquest ordre:

  1. Xarxes socials (86,6%): dins d'aquestes, sobretot, Facebook (88%) i Twitter (47%)
  2. Blocs (52%)
  3. Plataformes de fotografia (40%): sobretot Flickr
  4. Plataformes de vídeo (32%): sobretot Youtube
  5. Comunicació via xat (20%)

No obstant això, no és un ordre estrictament alineat amb el rànquing d'efectivitat declarada:

  1. Xarxes socials (mateixa posició respecte a l'ús)
  2. Vídeo (+1)
  3. Fotografies (mateixa posició)
  4. Xat (+1)
  5. Blocs (-3)

Resulta curiosa la baixa efectivitat atribuïda als blocs, encara que a la llarga sigui l'única de les anteriors eines que assegura un control sostingut sobre els continguts i el propi espai perquè justament pot estar en un espai virtual propietat de la biblioteca. Tot i que en el document ressenyat no entren en qüestions d'aquesta índole, crec que és un element que hauria d'entrar en possibles reflexions sobre el tema.

Per finalitzar, faig esment a un problema d'ordre pràctic que alguns bibliotecaris esgrimeixen com a fre a l'entrada decidida de les biblioteques a les xarxes socials: sovint aquestes tasques s'aborden com una cosa que afegir al que ja es venia fent. Això repercuteix en pitjors condicions (més treball en el mateix temps i amb la mateixa recompensa) i resultat (fer més coses al mateix temps repercuteix sovint en la qualitat del treball). La solució apareix en la mateixa enquesta: a la biblioteca cal reflexionar sobre el realment necessari i el que potser ja no ho és: un cop identificat tot el que cal fer, cal reorganitzar a les persones i els fluxos de treball per fer-ho del millor manera possible.