Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

D'Andrew Carnegie a OverDrive, Amazon i… alguna cosa més? Biblioteca pública i préstec de llibres digitals als Estats Units

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Universitat de Barcelona


2012 survey of ebook usage in U.S. public libraries: third annual survey. LJ/SLJ Library Research Syndicate (LRS). [New York, N.Y.]: Library Journal, 2012. 108 p. Disponible en línia a: <http://www.thedigitalshift.com/research/ebook-usage-reports/public/> [Consulta: 27 feb. 2013].

Kent Free Library - Fotografia de Cristóbal UrbanoLa necessària perspectiva històrica

El 1883 va obrir la primera biblioteca pública de les milers que va finançar el filantrop i magnat de l'acer de Pennsilvània Andrew Carnegie. El model actual de biblioteca pública que procedent des Estats Units ha estat referent per a tothom deu molt a la seva aportació. A canvi de les donacions que atorgava per a la creació de les biblioteques, principalment als Estats Units i al Regne Unit, Carnegie requeria un compromís de la comunitat local en el seu manteniment i en el compliment d'uns requisits de funcionament: un edifici singular i una bona localització, una digna dotació en fons i instal·lacions, integració en la dinàmica sociocultural de la comunitat local, tot això sota el principi d'accés lliure i gratuït.

L'aparició durant finals del segle XIX de biblioteques públiques gratuïtes –moltes d'elles emfatitzaven aquesta característica amb la paraula "Free" en el seu nom, com la Free Library of Philadelphia– de caràcter popular i vinculades a iniciatives comunitàries, no es pot entendre sense el contrapunt del model de pagament que van representar amb anterioritat des de finals del XVIII les "subscription libraries", com la Library Company of Philadelphia (Pennsilvània) fundada per Benjamin Franklin, un dels signants de la Declaració d'Independència dels Estats Units.

En un moment com aquest, de tens debat entre el moviment bibliotecari i grans grups editorials sobre les limitacions comercials al préstec de llibres en format digital des de les biblioteques1, és revelador revisar les raons que van portar a un empresari com Carnegie a no considerar la distribució de llibres mitjançant préstec com una oportunitat de negoci més amb la qual diversificar la seva inversió centrada en la indústria siderúrgica. Segur que algú podria dir que la seva decisió s'ha d'entendre en clau d'home de negocis: en aquell moment el model de préstec comercial ni resultava assequible per les classes més humils per la seva falta de capacitat econòmica, ni era competitiu davant la compra per qui disposant de recursos econòmics difícilment renunciaven a formar les seves pròpies biblioteques personals, un cop la carestia i escassetat de llibres es va anar superant amb el desenvolupament de la impremta a Amèrica. No obstant això, en la lògica de Carnegie hi havia un valor de construcció de "el comunitari", espai on situava l'accés bàsic al coneixement i la cultura, com a punt de partida per a una igualtat d'accés intel·lectual, a partir de la qual cada individu tindria una base per esdevenir el "self-made man" emprenedor amb el que ell mateix s'identificava. Carnegie situava l'accés a la lectura, les biblioteques, en un espai propi del que diversos autors actuals defensen i reinterpreten en ple segle XXI com "commons"2, una excepció que no qüestionava l'ordre econòmic capitalista que ell mateix encarnava a la perfecció.

Un Carnegie de ficció al 2012 enfront dels llibres digitals

Per entendre el moment que viu la biblioteca pública respecte a l'expansió en l'oferta i la demanda de lectura de llibres digitals, seria bo situar Carnegie al 2012. Pensem en un magnat actual amb gran quantitat de diners com Carnegie. Seria interessant pensar com procediria com a home de negocis, en un país com els Estats Units on les principals indústries d'avui ja no entronquen amb el paradigma fabril de la siderúrgia, sinó amb les indústries culturals i dels "mass media". La resposta és menys òbvia del que sembla. En primer lloc, es podria pensar que invertiria en companyies dedicades a indústries culturals cada vegada més extenses amb interessos diversificats en els media, Internet, l'audiovisual i els llibres. Però també podríem pensar que actuaria com ho segueixen fent avui dia filantrops a títol individual –amb exemples com Bill Gates o Georges Soros–, o com ho fan les comunitats que en les diverses eleccions plantegen "Levy referèndums"3 per pujar taxes locals amb les que finançar escoles, biblioteques o serveis públics: des d'una o altra posició parlem de persones que segueixen creient en la importància del manteniment dels "commons", com espai per a l'accés lliure i igualitari al coneixement i la cultura, com a condició per a la igualtat d'oportunitats.

No obstant això, aquesta segona opció que es decanta pel manteniment i actualització de la filosofia "commons" en el camp bibliotecari s'enfronta a nous reptes a causa dels canvis en la indústria del llibre: la tecnologia digital ha portat el llibre a la distribució sota llicència, un model de negoci que implica límits més severs a l'ús, el préstec, la donació i la venda en segona mà dels llibres4. Per això l'aparició d'iniciatives comercials a Internet per al "préstec" de llibres a particulars (com succeeix amb el servei de préstec "Kindle Owners' Lending Library" d'Amazon Prime) torni a ser una opció de negoci a diferència del que succeïa a finals del segle XIX. Cal pensar doncs que Carnegie va actuar i actuaria per convenciment en el principi de la necessitat de comptar amb espais de "commons", encara que francament l'alternativa comercial de subscripció enfront de la biblioteca pública no comptava en el seu temps amb la immensa base de clients i la ubiqüitat que avui dia facilita Internet.

Les enquestes LJ / SLJ: estudi de mercat i avaluació de serveis públics

Tot això explica que el debat sobre els ebooks en biblioteques públiques americanes sigui molt viu i que siguin molt necessaris estudis com el que avui ressenyem per conèixer la percepció i ús del llibre digital des de la perspectiva dels professionals de biblioteques públiques. Es tracta d'una enquesta realitzada per tercer any consecutiu per les revistes Library journal i School library journal (LJ / SLJ) sobre utilització d'ebooks en biblioteques americanes a partir de les respostes que ofereixen professionals de les biblioteques universitàries, públiques i escolars: per a cada tipologia es publica un informe diferent, com el que ja vam comentar en una ressenya anterior referida a biblioteques universitàries publicada Blok de BiD5.

Estem davant d'una enquesta realitzada amb un mostreig autogenerat en què es persegueix la participació oberta del màxim nombre de bibliotecaris a partir d'una convocatòria pública. No es parteix d'un directori de biblioteques, tampoc s'estableix una prioritat per al perfil del càrrec que ha de respondre a cada centre, ni es treballa amb una mostra representativa del total del país. Amb aquestes limitacions, entre el 4 de maig i el 16 de juny de 2012, es van recollir 820 respostes a un detallat qüestionari de 46 ítems que incorpora a més en cada secció un espai per respostes obertes. L'informe presenta els resultats en cinc apartats principals: perfil dels enquestats, característiques de les col·leccions, gestió de les adquisicions i del préstec, pressupostos i relació amb els proveïdors comercials. Al final de cada capítol es recull una selecció de les respostes obertes relatives al mateix, es tracta d'una informació molt interessant que facilita una visió qualitativa de cada apartat. L'informe està precedit d'un resum executiu molt complet i suficient per als que no puguin dedicar el temps necessari a la lectura detallada.

Principals resultats

Donem per bona qualsevol de les dues opcions que suposadament hem plantejat per a un Carnegie del 2012: llançar-se comercialment al negoci de la distribució de llibres digitals, o bé actualitzar en el concepte de biblioteca pública com "commons" en l'entorn digital de la lectura. Quina informació clau podria obtenir de l'informe objecte de la nostra ressenya d'avui per dirigir la seva actuació sigui com a empresari, o bé com a filantrop?:

* Professionals desconcertats: Al 2012 els bibliotecaris perceben que les demandes i expectatives dels usuaris són més elevades, però a la vegada com professionals mostren un major desconcert sobre la idoneïtat i la sostenibilitat de la seva oferta de llibres digitals. Aquesta percepció està molt relacionada amb la complexa relació que el món bibliotecari manté amb els grans grups editorials: no s'observen solucions clares davant les reserves que aquests plantegen al préstec dels ebooks en biblioteques públiques.

* Augment de la demanda: Els lectors donen per fet que en l'entorn digital el servei de préstec hauria de ser equivalent al que han gaudit des de sempre, però observen les limitacions de l'oferta tant pel que fa a nombre de títols com per les interminables llistes d'espera per poder prendre llibres en préstec. Aquest fet es fa més patent quan observem que el 79% de les biblioteques (enfront del 66% de l'any 2011) diuen que han experimentat un increment "dramàtic" de la demanda d'ebooks. A més, la mitjana d'ebooks prestats per biblioteca es va multiplicar per quatre en l'últim any.

* Destacable increment dels fons disponibles: El llibre digital ja és una cosa normal en les biblioteques públiques, però l'informe el qualifica literalment com una normalitat fràgil: "As noted last year, ebooks in libraries have become 'the new normal'. But looking carefully at the survey data, it seems that can be a very fragile normal." (p. 4). El 89% de les biblioteques públiques ofereixen ebooks (per 82% el 2011 i 72% el 2010). Només el 3% de les que no els ofereixen diuen que no els incorporarà en els pròxims dos anys. El volum de les col·leccions es va duplicar i en molts casos es va triplicar en l'últim any, amb una important diversificació de l'oferta i un creixement rellevant del nombre de títols de literatura infantil i juvenil. De tota manera, el gruix de les col·leccions segueix liderat per la literatura de ficció d'adults i els bestsellers, que són de llarg els que més es presten i els que tenen més demanda.

* Els "nadius digitals" no destaquen en l'ús davant d'altres franges d'edat: El grup més actiu correspon a la franja d'edat entre els 35 i els 44 anys (citat com a tal pel 31% de les biblioteques), seguit del grup de 45 a 54 anys. Els adolescents i joves són considerats com a usuaris actius d'ebooks en un 15% de les respostes. Seria molt interessant creuar i matisar aquestes dades amb els resultats de l'estudi del Projecte Pew Internet sobre els joves en les biblioteques dels Estats Units6, en el qual es posa de manifest que més de vuit de cada deu ciutadans entre els 16 i 29 anys va llegir un llibre durant l'últim any i sis de cada deu va usar la seva biblioteca pública local, però que molts d'aquests joves lectors no coneixien bé el sistema de préstec d'ebooks, alguna cosa que sorprèn donat el perfil més obert a la tecnologia d'aquest grup d'edat. De tota manera, aquestes dades es veuen reforçades quan s'observa que en el mateix estudi s'afirma que els lectors que estan cursant el batxillerat (entre els 16 i 17 anys d'edat) juntament amb els lectors de més de 65 anys són els que manifesten un menor percentatge de lectura de llibres electrònics en l'últim any.

* Préstec de dispositius de lectura: Sorprenentment s'observa un increment en el nombre de biblioteques que presten dispositius de lectura (e-readers), tot i que els bibliotecaris manifesten seriosos dubtes sobre si aquesta pràctica és necessària avui en dia. Així en l'últim any s'ha passat d'un 13 a un 20% en el nombre de biblioteques que ofereixen aquest servei i arriben al 37% si es consideren les que estan pensant adquirir dispositius lectors per prestar-los. Aquestes dades són consistents amb l'observat en l'estudi Pew Internet sobre joves lectors que hem citat: el 58% dels menors de 30 anys que no tenen en préstec ebooks de les biblioteques diuen que ho faria si se'ls oferissin dispositius de lectura ja carregats amb els llibres.

* Pressupostos i vies d'adquisició: No sempre és possible triar entre les opcions de compra a perpetuïtat, subscripció o "pay-per-view", a més, quan es pot no sempre és fàcil decidir quina és la millor solució. Així, les biblioteques que manifesten la compra perpètua com el model d'adquisició més habitual han passat des del 57% el 2010 al 48% el 2012, mentre que la subscripció ha pujat en últim any del 27 al 37%. També és destacable l'increment del 10 al 24% en les adquisicions a través de llicències d'ús que s'extingeixen quan s'arriba a un límit de préstecs (per exemple el ja famós límit de 26 préstecs per als llibres de Harper Collins). Aquesta diversificació de les formes d'adquisició és consistent amb l'increment del pressupost que es destina als ebooks, que va passar en l'últim any del 3,3% al 6,2% del total d'adquisicions. Les projeccions futures confirmen la intensificació d'aquesta tendència, ja que el 68% de les biblioteques manifesten que en cinc anys el percentatge del pressupost dedicat als ebooks superarà el 10%.

* Proveïdors comercials: Es dóna una situació de gairebé monopoli per part de l'empresa Overdrive, ja que el 92% diuen treballar amb aquest agregador, que de facto s'ha convertit en el proveïdor per excel·lència en les biblioteques públiques americanes de llibres digitals de lectura per al gran públic (és a dir, no de caràcter acadèmic o professional). Els proveïdors esmentats en les posicions segona a la cinquena no són representatius d'aquest mercat de gran consum i només en sisena posició apareix Amazon amb un 8% (tot i que amb un important increment des del 5% en l'últim any).

* Dispositius, formats i vies d'accés: La gran majoria de llibres usats es descarreguen per a llegir offline en format ePub o propietaris com el Kindle d'Amazon, davant una mínima part que es consulta en línia en formats pdf o html, just a la inversa del que succeeix en les biblioteques universitàries. Aquestes formes d'accés i formats de fitxer concorden amb l'increment de la disponibilitat de tablets i e-readers entre els usuaris. En l'últim any el dispositiu de lectura que més baixa és l'ordinador personal/portàtil, mentre que els e-readers i les tablets són citades com dispositius preferits respectivament en un 90 i un 66% de les respostes (mútuament no excloents).

Gats negres o blancs, l'important és que cacin ratolins

En vista d'aquestes dades, tant hi haurà qui consideri que es tracta d'un mercat prometedor per invertir on hi ha lloc per a nous actors donat el molt camp verge disponible, com qui pensi que es tracta d'un mercat imperfecte i incert copat ja per els intermediaris comercials que han arribat en primer lloc. Des del punt de vista del treball bibliotecari haurà qui pensi que s'ha d'apostar principalment per aquest suport, donant-li la volta al pressupost per dedicar més diners al suport digital que a l'analògic, o bé, que pensa que la fragilitat de l'oferta i del model aconsellen seguir amb una cautelosa política híbrida. Després de tot el que importa és que l'usuari pugui llegir el que desitja i si això, com es comprova en molts casos, és més viable i eficient amb adquisicions en paper, caldrà seguir fent virtut de polítiques adquisició serenes i molt meditades. És a dir, no s'ha de renunciar a cobrir en part la demanda de nous usuaris de la biblioteca que són habituals del format digital, o que volen provar amb continguts el regal de la tablet que van rebre per Nadal7, però tampoc s'ha d'actuar en les adquisicions amb prejudicis i modes que arraconin l'encara eficient invent de Gutenberg. De moment, en el cas del llibre digital dirigit al mercat de gran consum el mitjà no és el missatge.


1 Vegeu la declaració de la presidenta de l'ALA reclamant un acord amb les grans editorials perquè aquestes no limitin la venda dels seus llibres digitals a les biblioteques públiques: Maureen Sullivan, "An open letter to America 's publishers from ALA President," ALA News, Fri, 09/28/2012, <http://americanlibrariesmagazine.org/news/ala/open-letter-america-s-publishers-ala-president-maureen-sullivan> [Consulta: 5 feb. 2013]. Durant l'últim any l'ALA ha intensificat els seus debats i la seva tasca de lobby en aquest terreny, sol·licitant informes sobre l'economia de l'edició digital per fonamentar la posició de les biblioteques com oferents d'aquests fons i compradores d'acord amb un preu just, com per exemple es pot veure a: Stanley M. Besin, Sheila Nataraj Kirby, E-book and libraries: an economic perspective, Report to the American Library Association (Chicago: ALA, 2012), <http://www.ala.org/offices/sites/ala.org.offices/files/content/oitp/publications/booksstudies/ebooks_libraries_economic_perspective.pdf> [Consulta: 5 feb. 2013].
 
2 A l'origen el terme remet als recursos naturals (boscos, pastures, aigua ...), gestionats per la comunitat local en contrast amb la total privatització o el control estatal. En l'actualitat el concepte s'estén a béns i institucions culturals, artístiques i socials. Per a molts membres d'aquest moviment, la biblioteca pública és un clar exemple de "commons": "Frequently I visit the public library, where the intellectual, cultural, scientific, and Informational Storehouse of the world is opened to me for free-and to anyone who walks through the door. My work requires me to constantly keep up with new knowledge. My best tool is the Internet. The library and Internet, too, are commons. Returning home I stop at the farmer's market, a public institution created by local producers who want to share their fare. The same spirit prevails at our local food co-op, of which I am the owner (along with thousands of others), and at community-run theaters and civic events. These commons-based institutions provide us with essential services, the most Important of which is fun. Living in the commons isn't only about cultural and economic wealth; it's also about joy. "(Harriet Barlow," Why I call myself a Commoner," Commons Magazine, March 2012, <http://onthecommons.org/magazine/ why-i-call-myself-Commoner> [consulta: 5 febr. 2013]).
 
3 Conjuntament amb les últimes eleccions presidencials dels Estats Units es van celebrar en comtats i ciutats tot tipus de referèndums per decidir si s'autoritzaven taxes sobre els habitatges per a diversos serveis, entre els quals alguna biblioteca com la de Stark a Ohio (Tim botos, "Election 2012 : Stark library system seeks tax levy," CantonRep.com, 1 octubre 2012, <http://www.cantonrep.com/2012-elections/x1784775394/Election-2012-Stark-library-system-seeks-tax-levy> [Consulta: 5 febr. 2.013]) o la de Seattle a Washington (Meredith Schwartz, "Update: Seattle Council Approves Putting Library Levy to a Vote," Library journal, April 4, 2012, <http://lj.libraryjournal. com/2012/04/funding/seattle-council-considers-library-levy/> [consulta: 5 febr. 2013]).
 
4 L'edició comercial en format digital acaba en bona mesura amb el doble principi de "Fair use and first sale" de gran importància per al treball bibliotecari, reconegut per als continguts analògics a la legislació i la jurisprudència: "Fair use allow for the legal reproduction and redistribution of works under copyright in certain circumstances and for specified purposes (...) First sale is a practice that accept that the price of purchase extends the ‘exclusive right to distribute', that the rights of the seller has been exhausted by the sale. The buyer or new owner of a book is free to pass on the single copy, to sell it on or make a gift of it. Passing on a digital copy to anyone (unless authorised) is prevented by the new digital copyright law. Under digital legislation, fair use and first sale now are almost things of the past. Digital content controllers seem to want to set up a ‘pay-per-view' system for every possible use of material" (Richard Guthrie, Publishing: principles and practice [London: SAGE, 2011], p. 126-127).
 
5 Cristóbal Urbano, "Ús d'ebooks en biblioteques universitàries dels Estats Units: dades per sortir del 'Big Mess'," Blok de BiD, 2012.11.21, <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/%C3%BAs-de-books-en-biblioteques-universit%C3%A0ries-dels-estats-units-dades-sortir-del-big-mess> [Consulta: 5 feb. 2013].
 
6 Kathryn Zickuhr, et al, Younger Americans 'reading and library habits (Pew Research Center s Internet & American Life Project. Washington, DC: Pew Research Center, 2012. <http://libraries.pewinternet.org/files/legacy-pdf/ PIP_YoungerLibraryPatrons.pdf> [consulta: 5 febr. 2013]). Es tracta d'un informe més de la ja àmplia sèrie publicada sota el paraigua de la línia "Libraries" del Pew Internet Project (http://libraries.pewinternet.org/) que ofereix l'accés als informes complets i alhora a magnífics resums executius i presentacions que ens permeten captar les conclusions més importants si no podem dedicar el temps necessari a una lectura més completa.
 
7 En relació amb el fenomen dels regals nadalencs, en les conclusions de l'enquesta de LJ / SLJ s'afirma textualment: "Each year, especially around the holiday season, more and more people get hardware ereaders—whether dedicated book readers like Kindle or Nook, or tablets like an iPad—and they come into the library (or access the library remotely) looking for ebooks to check out." (2012 survey of ebook usage in US public libraries ... p. 43)