Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Tècniques d’anàlisi forense per preservar, per catalogar i per consultar

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Miquel Térmens
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


John, Jeremy Leighton (2012). Digital Forensics and Preservation. Digital Preservation Coalition. Technology Watch Report, 12-03. Hesligton: Digital Preservation Coalition, 2012. Disponible a: <http://www.dpconline.org/component/docman/doc_download/810-dpctw12-03pdf>. [Consulta: 12 març 2013].

Floppy vs. Memorystick

Fa uns dos anys Alice Keefer va publicar en aquest mateix Blok de BID la ressenya d'un informe nord-americà que explicava per primer cop l'aplicació de les tècniques d'anàlisi forense als arxius i biblioteques digitals.

Aquell primer informe va tenir un important impacte a nivell internacional però les innovacions que després s'han produït han provocat que el seu contingut ara s'hagi quedat curt. L'informe que ara presentem ha estat encarregat per l'associació Digital Preservation Coalition, que agrupa les principals institucions britàniques interessades en promoure la preservació digital. Per dir-ho ràpidament, ens trobem davant d'un informe que és deficient a nivell formal, però que a nivell de continguts marca tendències que poden ser demolidores per a la pràctica professional dels arxius digitals.

J. L. John vol presentar una visió ample de com s'estan utilitzant actualment les tècniques d'anàlisi forense en arxius i biblioteques i quines són les línies futures que estan explorant diferents recerques en aquesta àrea. Malauradament, al meu entendre, ha volgut tocar massa temes en només 60 pàgines, de forma que aquests es presenten un al darrera de l'altre, sense una estructuració clara. Això fa que la lectura sigui difícil i que sigui fàcil perdre's. Hom a vegades té la sensació que es troba davant d'un esborrany d'informe o que aquest ha estat publicat abans d'haver polit el seu redactat. Aquestes deficiències formals no ens han de distreure que la lectura de l'informe ens porta grans novetats.

L'informe del 2010 presentava les tècniques d'anàlisi forense com la solució per poder accedir al contingut de dispositius informàtics obsolets (bàsicament discos i disquets magnètics), obrir els fitxers respectius i convertir-los a formats actuals que permetessin la seva consulta. Per tant, l'anàlisi forense era bàsicament presentada com una tècnica d'arqueologia digital, de recuperació de fitxers digitals que en el seu moment no havien estat degudament migrats i preservats. Segons aquesta visió, si en el present apliquem bé les tècniques de preservació digital, a mig termini ja no caldrà rescatar res amb anàlisi forense.

L'informe de J. L. John multiplica el camp d'aplicació de l'anàlisi forense. A continuació veiem les principals novetats que presenta:

  1. La informació digital ja no sols es troba en dispositius tradicionals com disquets i discos, cada cop la tenim més en dispositius personals com targes de memòria Flash, llapis USB, tauletes i mòbils. Les biblioteques i els arxius han de tenir la capacitat per accedir al contingut de totes aquestes fonts d'informació.
  2. La generació de dades a nivell personal s'ha multiplicat, doncs les persones ja no guarden uns pocs fitxers en disquets sinó milers d'ells en discs durs externs. Calen eines per facilitar la ingestió automatitzada d'aquests arxius patrimonials en els arxius històrics del futur.
  3. Els projectes de recerca generen grans volums de dades que, després de la seva utilització pels investigadors originals, cal preservar i posar a disposició de tota la comunitat científica. Es comencen a crear repositoris de dades obertes de recerca a les universitats, que cal alimentar amb els discs que aporten els grups de recerca.

L'explosió en el nombre de fitxers a gestionar pels arxius i les biblioteques digitals pot fer que en molts casos sigui inviable el tractament individual, de fitxer per fitxer. En situacions com les dels arxius personals i les dels arxius de recerca potser no quedarà cap altre remei que aplicar tractaments automatitzats massius: seleccionar, ingestar i catalogar discs sencers, que es preservaran com a imatges de discs i als que s'accedirà en entorns de màquines virtuals.

Segons aquesta visió, les tècniques d'anàlisi forense no sols estaran permanentment integrades dins del treball de preservació digital; també ho estaran en l'adquisició de materials moderns i en els mecanismes de consulta oferts als usuaris. Una mostra d'aquests últims ja la tenim a l'Emory University, que permet accedir a una imatge virtualitzada de l'ordinador original de l'escriptor Salman Rushdie.