Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Despeses derivades de la publicació en accés obert, intermediaris i finançament

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Francesc García Grimau
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Research Information Network CIC (2012). The Potential Role for Intermediaries in Managing the Payment of Open Access Article Processing Charges (APCs) [en línia]. [London]: UK Open Access Implementation Group. Disponible a: <http://www.researchinfonet.org/wp-content/uploads/2012/11/APC-report-as-published.pdf>. [Consulta: 17 abril 2013].
 
Waugh, Laura (2012). UNT Libraries: Open Access Fund Research Report [en línia]. [Denton, Texas]: University of North Texas Libraries. Disponible a: <http://digital.library.unt.edu/ark:/67531/metadc111007/m2/1/high_res_d/OA%20Fund%20Proposal%20Report.pdf>. [Consulta: 17 abril 2013].

P1130141

La publicació d'articles en accés obert pot comportar despeses1 també als seus autors o a les institucions de les que depenen. Aquestes despeses són les que permeten que les editorials comercials puguin adoptar l'accés obert com a model de negoci2. En la literatura anglosaxona, les despeses derivades de la publicació d'articles s'anomenen Article Processing Charges (APCs). En previsió de l'augment en la publicació mitjançant aquest sistema, i per la complexitat de la seva gestió, els agents implicats han de repensar els processos i, fins i tot, contemplar la possibilitat de l'entrada d'intermediaris per tal de millorar la seva eficàcia i eficiència.

Els dos informes que es ressenyen, encaren aquests nous reptes des de dues perspectives diferents.

El primer, basat en un estudi elaborat per Wellcome Trust i el JISC, va ser encarregat pel UK Open Access Implementation Group, amb la finalitat d'esbrinar si convé o és necessari el concurs d'intermediaris en el procés de pagament de les APCs entre les universitats i les editorials. Aquest informe s'ha d'entendre dins del context de les polítiques i accions de foment de la publicació dels resultats de la investigació en accés obert dutes a terme per part dels consorcis de recerca del Regne Unit3.

La metodologia emprada per a la recol·lecció de les dades i opinions exposades en aquest estudi han estat, principalment, grups de discussió i entrevistes amb els principals agents implicats en la publicació en accés obert al Regne Unit –universitats, editors, finançadors i, finalment, intermediaris (enumerats tots ells en l'annex)–, així com la revisió bibliogràfica de la literatura existent sobre aquest tema.

L'informe està estructurat en tres parts diferenciades, que presenten:

  • • Els problemes als que s'enfronten el diversos actors implicats: es posa de manifest la necessitat de millorar el control que exerceixen els autors, les universitats, les editorials i els finançadors de la recerca; i l'intercanvi d'informació entre ells. Aquestes millores passarien per estandarditzar els sistemes i fluxos de treball, així com les metadades descriptives, tècniques i de gestió dels treballs de recerca candidats a ser publicats.
  • • El paper que poden tenir els intermediaris: es llisten els tipus i noms d'aquests possibles intermediaris, les seves funcions i característiques, i els beneficis que podrien reportar als altres agents de la publicació en accés obert. També s'exposen els serveis, bàsics i de valor afegit, que poden proporcionar aquests intermediaris, majoritàriament enfocats a solucionar els problemes detectats en la primera part de l'informe.
  • • Les conclusions i recomanacions per al futur: els sistemes i processos lligats al pagament d'APCs no són òptims i constitueixen una barrera per l'adopció del model de publicació en accés obert. Cal diàleg i col·laboració per superar-la. L'informe enumera en aquest apartat les diverses opcions per tal d'usar els intermediaris amb aquesta finalitat.

Les principals conclusions a les que arriba l'estudi són:

  • • Existeix una gran necessitat d'estandardització per tal de facilitat l'intercanvi d'informació entre els agents implicats en la publicació en accés obert i per simplificar els fluxos de treball.
  • • Cal deixar que sigui el propi mercat el que desenvolupi i implementi els serveis que ofereixen els intermediaris.
  • • Cal estimular el desenvolupament d'aquest mercat.
  • • Finalment, i si el mercat no satisfà les expectatives, cal decidir els aspectes fonamentals sobre els tipus d'intermediaris, com es financen, els tipus de serveis que ofereixen, i les seves condicions, entre d'altres.

El segon informe, per la seva banda, ha estat realitzat per la biblioteca de la University of North Texas (UNT) i tracta del paper que han de tenir les biblioteques universitàries en el finançament dels APCs. En aquest cas, la metodologia emprada per aquest informe ha estat l'enquesta a 28 professors universitaris, a més de la corresponent revisió bibliogràfica de les dades de les universitats dels Estats Units d'Amèrica.

El contingut de l'informe s'estructura de la següent manera:

  • • Models de finançament de l'accés obert: es presenten els dos models, finançament total o parcial per part de la biblioteca; els tipus de revistes en els que es publica, d'accés obert o híbrides; els criteris d'elecció, tant d'autors com d'articles; i les estipulacions i criteris de reembossament adoptats per cada universitat.
  • • Fluxos de treball: es repassen breument els processos d'enviament dels articles a les editorials i de reembossament de les APCs duts a terme per les biblioteques.
  • • Enquestes: amb els principals resultats d'aquestes i amb casos personals destacats, sobre les experiències dels investigadors durant les gestions dutes a terme per la biblioteca de la UNT en la publicació dels seus articles.
  • • Recomanacions: s'exposen les activitats de la biblioteca de la UNT i es recomanen accions futures segons els resultats recollits prèviament.
  • • Annexos: amb les nombroses dades recollides per elaborar l'informe, tant a la bibliografia consultada com en les enquestes.

En resum, les principals consideracions que té en compte la biblioteca de la UNT per finançar exitosament les APCs són l'elecció dels autors (personal docent i investigador de la universitat, amb una assignació màxima) i dels articles (en revistes amb revisió externa i incloses al DOAJ, també amb una assignació màxima), i altres estipulacions com incloure els treballs al repositori i a la bibliografia institucionals. Pel que fa a les accions futures recomanades, s'indica la necessitat d'avaluació i revisió anual d'aquests criteris i la màxima difusió d'aquestes polítiques.

Són destacables les diferències que s'aprecien en els models de gestió del pagament de les APCs entre els dos països dels que provenen els informes. Al Regne Unit, on les universitats i institucions de recerca estan sostingudes principalment amb fons públics, es contempla la possibilitat de contractar intermediaris per tal de gestionar aquests pagaments. Mentre que als Estat Units, on les universitats són majoritàriament de titularitat privada, són les biblioteques universitàries les encarregades de sufragar els pagaments i de triar els criteris de reembossament.

Ambdós informes mostren la realitat de la gestió del pagament de les despeses derivades de la publicació d'articles en accés obert al Regne Unit i als Estat Units d'Amèrica. Però caldria preguntar-se quina és la situació de la gestió dels APCs –i, per extensió, dels processos de publicació en accés obert– en el nostre país, com fa l'Asunción Trénor4 en el missatge que ens va posar rere la pista del primer dels informes ressenyats. Només d'aquesta manera ens podríem emmirallar i adaptar algun dels dos models que proposen aquests treballs.


Referències:
1. Abadal, Ernest (2010). "Quant costa un article: les xifres de l'edició en accés obert" [en línia]. Blok de BiD: Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació, 8 juliol. Disponible a: <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/quant-costa-un-article-les-xifres-de-ledici%C3%B3-en-acc%C3%A9s-obert>. [Consulta: 17 abril 2013].
2. Anglada, Lluís (2012). "Què cal fer per tenir un accés universal a totes les publicacions científiques que sigui de qualitat i sostenible" [en línia]. Blok de BiD: Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació, 17 desembre. Disponible a: <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/node/320>. [Consulta: 22 abril 2013].
3. RCUK Policy on Open Access [en línia]. [London]: Research Councils UK, 2012. Disponible a: <http://www.rcuk.ac.uk/research/Pages/outputs.aspx>. [Consulta: 21 abril 2013].
4. Trénor Galindo, Asunción (2013). "Open Access Article Processing Charges (APCs)" [en línia]. IWETEL@LISTSERV.REDIRIS.ES, 4 abril. Disponible a: <http://listserv.rediris.es/cgi-bin/wa?A2=iwetel;e0883f95.1304A>. [Consulta: 21 abril 2013].