Afegeix un nou comentari

Els efectes de restringir els usos comercials en l'elecció d'una llicència de Creative Commons

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Klimpel, Paul (2013). Free Knowledge Based on Creative Commons Licenses: Consequences, risks and side-effects of the license module "Non-commertial use only - NC". Berlin: Wikimedia Germany, February 2013. <http://openglam.org/files/2013/01/iRights_CC-NC_Guide_English.pdf>. [Consulta: 1 juliol 2013].

Creative Commons

Un dels temes recurrents que apareix quan es parla de les llicències de Creative Commons és el significat del terme "No Comercial"1 que s'inclou en sis d'aquests textos legals2. El fullet que avui tenim entre mans no entra a discutir-ne el significat sinó les conseqüències que té el fet de triar aquest element a l'hora d'escollir una llicència3. Tot i que Creative Commons no manté un registre de les obres que estan subjectes a algun dels seus textos legals, al llarg dels anys han aparegut estadístiques que reflecteixen que l'element "No Comercial" és un dels més emprats4 i per tant és important conèixer els seus efectes.

El fullet, originalment en alemany, està signat pel jurista i gestor cultural Paul Klimpel, ha estat editat per Wikimedia Alemanya, Creative Commons Alemanya i iRights.info i ha rebut el suport de l'Open Knowledge Foundation per ser traduït a l'anglès. És important remarcar aquí l'interès de la Fundació Wikimedia a aclarir els aspectes relacionats amb l'ús d'aquest element ja que el seu projecte principal, la Wikipedia, està subjecte a una llicència que no restringeix els usos comercials5.

Abans d'entrar a parlar del contingut del fullet permeteu-me fer una breu introducció al sistema de llicències de Creative Commons per entendre millor el tema que s'hi planteja. Les llicències són uns textos legals que van aparèixer fa més de deu anys6 i que serveixen perquè els autors que ho desitgin exerceixin els seus drets de propietat intel·lectual d'una manera diferent a la reserva completa (el conegut "tots els drets reservats"). Amb les llicències, els autors concedeixen, a priori, alguns drets als usuaris amb unes determinades condicions. Només cal demanar permís per tot allò que no es contempla en la llicència. Actualment el conjunt de llicències estàndard que es troba gratuïtament a disposició dels autors en el web de l'organització està format per sis textos que permeten la reproducció, la distribució i la comunicació pública de l'obra a la qual està subjecta la llicència sempre que se'n reconegui l'autoria, es mantingui l'avís de la llicència i l'ús que se'n faci no sigui amb una finalitat comercial. Les diferències entre els sis textos es troben en el fet que tres d'ells sí que permeten una utilització de l'obra amb finalitats comercials i que quatre de les sis llicències autoritzen la creació d'obres derivades a partir de l'obra original. D'aquestes quatre, n'hi ha dues que inclouen l'element "Compartir Igual" (Share Alike) que requereix que aquestes noves obres estiguin subjectes a la mateixa llicència o una de compatible7.

El text de les llicències ha anat canviant al llarg d'aquests deu anys i han anat apareixent versions com es fa regularment en el món del programari. La darrera versió de les llicències és la 3.0 i ara ens trobem en ple debat de la versió 4.0. Durant aquesta discussió pública iniciada l'any 2012 han tornat a sortir temes recurrents com els relacionats amb l'element "No Comercial". Entre les veus crítiques hi ha les que aposten per eliminar les llicències que inclouen aquest element o les que voldrien canviar-li el nom per "Drets Comercials Reservats"8.

La resposta de Creative Commons sempre ha estat que hi ha un gran grup d'autors que reclamen l'existència d'aquest tipus de llicències i que eliminar aquesta opció podria comportar que aquests autors tornessin al tradicional "tots els drets reservats" i impedissin la reproducció, la distribució i la comunicació pública com fan ara mitjançant alguna de les llicències disponibles.

Tornant al fullet que tenim entre mans, l'objectiu del document és aconseguir que el terme "No Comercial" s'empri entenent el que comporta i no agafant-lo per defecte en previsió d'usos no desitjats. A la introducció es fa palès l''ús força estès d'aquest element, com ja s'ha comentat, i els possibles efectes col·laterals que pot comportar. El fet de no permetre a priori un ús comercial pot impedir que l'obra sigui emprada a la Wikipedia o en diaris impressos, o que se'n facin obres derivades que tindrien limitada la seva explotació. L'autor de l'informe proposa utilitzar altres mitjans per aconseguir evitar usos no desitjats de l'obra sense impedir-ne una gran difusió, si és el que es persegueix. Un d'aquests mitjans és la condició "Compartir Igual" que requereix que les obres derivades es difonguin de la mateixa manera.

En els primers apartats de l'informe s'explica el significat de contingut obert (open content) entenent aquest terme com a creacions que es poden reutilitzar sense demanar permís i es posen com exemples l'accés obert o el codi obert. També es plantegen les raons per les quals un autor utilitza una llicència de Creative Commons. Generalment, l'objectiu principal és permetre una àmplia reutilització i indicar-ho clarament ja que no dir res equival a reservar-se tots els drets.

A partir del quart apartat s'analitza com afecta l'opció no comercial a projectes com la Wikipedia. La Wikipedia no contempla la utilització de materials subjectes a llicències amb limitacions per a usos comercials perquè impedeix que se'n generin projectes derivats com per exemple la compilació en DVD de la Wikipedia alemanya que va fer l'editorial Directmedia i que va ajudar a popularitzar-la. La utilització de l'element "No Comercial" també complica la reutilització de l'obra en blogs amb publicitat ja que la seva inclusió en aquests espais pot ser considerada un ús comercial. Aquesta incertesa sobre el significat del terme es recull en l'apartat següent. Hi ha casos on l'ús que es fa d'una obra és clarament amb finalitat comercial però n'hi ha d'altres que no estan tan clars, com per exemple el cas ja comentat dels blogs. Per evitar aquest tipus d'incertesa l'autor proposa no utilitzar aquest element en les llicències.

Com a exemple d'ús no desitjat que no es pot impedir mitjançant l'element "No Comercial" s'esmenta el cas de la utilització d'obres per part de radicals o extremistes. Generalment aquests grups no busquen un lucre directe sinó que volen difondre les seves idees. En molts casos poden ser considerats una associació sense ànim de lucre i l'ús que fan de l'obra pot ser inclòs com a un ús no comercial. També se suggereix la utilització de l'opció "Compartir Igual" en lloc de l'element "No Comercial" per tal de permetre una difusió més àmplia de l'obra original i prevenir usos no desitjats per part d'altres que voldrien apropiar-se de continguts. A l'informe es comenta que algunes companyies són reticents a utilitzar materials amb aquesta clàusula si implica que l'adaptació del contingut requereix que es difongui de la mateixa manera, és a dir autoritzant la reutilització en els mateixos termes amb els quals s'ha ofert l'obra original.

Més endavant es planteja el fet que moltes firmes comercials són conscients de cometre infraccions de propietat intel·lectual però assumeixen el risc perquè consideren que hi tenen més a guanyar que a perdre. Per tant, la prevenció d'usos comercials mitjançant una llicència pot no ser efectiva perquè sempre hi haurà infractors, com quan l'obra es troba amb tots els drets reservats. De la mateixa manera es desaconsella utilitzar l'element no comercial si no s'està preparat per actuar contra un mal ús.

En un altre apartat s'esmenta que una obra amb una llicència que inclogui l'element "No Comercial" no podrà ser difosa per un diari imprès. Es fa aquesta afirmació de manera categòrica però aquí caldria remarcar que hi ha algunes legislacions de propietat intel·lectual que inclouen un límit als drets d'autor que permeten determinats usos per il·lustrar un tema d'actualitat o una informació periodística. En aquests casos el límit està per sobre de la llicència tal i com s'especifica en la mateixa llicència.

Un altre exemple d'ús que s'analitza és el que es fa a les escoles, universitats o centres de formació. En aquest punt es torna a la discussió sobre el significat de "comercial" i s'agafa el punt de vista de l'usuari en lloc de l'ús per determinar si es pot considerar comercial o no. En la meva opinió caldria atendre's a l'ús i no a l'usuari com s'especifica, per exemple, en l'avís legal de l'Open Courseware del MIT9. Ara bé, què passa quan l'ús va més enllà del centre educatiu? Aquí ens podem trobar amb nous problemes, com se'ns indica en l'informe, quan un estudiant difon material en algun lloc comercial.

L'ús del terme "No Comercial" també ens pot complicar la generació de mescles d'obres amb llicències de Creative Commons ja que la combinació d'aquestes llicències no és possible sempre pels requeriments d'algunes d'elles. Cal dir que al web de Creative Commons hi ha una taula que aclareix aquest aspecte10.

Finalment es diu que permetre més usos facilita la difusió i la popularitat i per tant que algú faci un ús comercial de l'obra pot ajudar a arribar a un públic més gran. Cal recordar que en la versió actual de les llicències s'inclou un apartat que impedeix la promoció, és a dir que l'usuari faci entendre que rep algun tipus de suport o tracte especial per l'ús que fa de l'obra per part de l'autor o el titular dels drets. L'autor tampoc oblida esmentar algun cas on sí que té sentit l'ús de la restricció "No Comercial". Per exemple, un editor pot tenir interès en facilitar usos no comercials però restringir la resta: Aquest model es pot utilitzar en casos on es considera que l'obra en paper té un mercat i la versió digital pot afavorir-ne la difusió i per tant la venda física.

Aquest fullet aporta una nova visió sobre el tema de les llicències amb la condició "No Comercial" que crec que era necessària i que va en la línia d'altres textos com el del fotògraf Fred Benenson que fa uns anys explicava perquè ja no utilitza aquest tipus de llicències11. Tanmateix trobo a faltar alguna referència a la possibilitat de demanar permís per aixecar aquesta limitació, a combinar aquest element amb altres condicions incloses a l'avís legal o bé explorar la utilització de l'eina "CC Plus"12 que permet determinar com s'hauria de demanar permís per fer un ús comercial d'una obra subjecta a una llicència "No Comercial".


1. Al setembre de 2009 Creative Commons va publicar els resultats d'un estudi per definir el terme "No Comercial". El document es troba disponible a http://wiki.creativecommons.org/Defining_Noncommercial
2. http://creativecommons.org/licenses/
3. Creative Commons ofereix una eina per facilitar l'elecció de llicència (http://creativecommons.org/choose/). No es tracta d'un formulari per registrar l'obra.
4. http://wiki.creativecommons.org/License_statistics
5. http://wikimediafoundation.org/wiki/Press_releases/Dual_license_vote_May_2009
6. http://10.creativecommons.org/
7. A partir de la versió 3.0 de les llicències es contempla la possibilitat d'utilitzar una llicència que no sigui exactament la mateixa que la de l'obra original però que mantingui els mateixos termes d'ús.
8. http://creativecommons.org/weblog/entry/35773
9. http://ocw.mit.edu/terms/#noncomm
10. http://wiki.creativecommons.org/Wiki/cc_license_compatibility
11. http://fredbenenson.com/blog/2008/10/22/moving-on-from-copyleft/
12. http://wiki.creativecommons.org/CCPlus