Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Interoperabilitat i dades enllaçades en l'entorn de les biblioteques

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Jesús Gascón García
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Seminar Global Interoperability and Linked Data (2012: Florència, Itàlia). Global interoperability and linked data in libraries. Ed.: Mauro Guerrini; proceedings by Gianfranco Crupi and Ginevra Peruginelli. [Firenze]: Università di Firenze, Dipartimento SAGAS, Storia, Archeologia, Geografia, Arte e Spettacolo, 2013. Núm. especial de: JLIS.it: Italian journal of library and information science (vol. 4, n. 1). <http://leo.cilea.it/index.php/jlis/issue/current>. [Consulta: 22 juliol 2013].

Linked Data (Semantic Web) candies

Les dades, habitualment sobre recursos documentals, produïdes per les biblioteques constitueixen catàlegs però, malgrat que aquests són al web, es mantenen al marge de la web semàntica i habitualment són dades ignorades pels cercadors genèrics. És paradoxal que aquestes dades "bibliotecàries" són de gran qualitat i molt estructurades, tant en els registres bibliogràfics com en els d'autoritat, i, en canvi, no són aprofitades fora del seu àmbit. 

L'adopció de dades enllaçades als catàlegs, vinculades al web, poden facilitar la cerca i la recuperació de continguts, traient profit del control i la precisió característiques dels llenguatges i metallenguatges emprats en les eines bibliotecàries, dels vocabularis controlats i les ontologies. Igualment, els catàlegs poden integrar informacions i dades procedents d'altres entorns, per tal d'enriquir la informació que donen. D'altra banda, aquestes eines adquireixen una visibilitat i un ús que fins ara no han tingut, i per usuaris aliens a la comunitat bibliotecària. 

El congrés fou organitzat conjuntament per l'Istituto centrale per il catalogo unico i per Linked Heritage Project, en el que participen institucions culturals de vint estats europeus (Europeana n'és el producte més conegut). L'objectiu era compartir coneixements i experiències referides a l'aplicació de dades enllaçades com a mitjà d'accés i intercanvi de continguts al web, la necessitat dels quals ha estat accentuada per la digitalització massiva de documents, com en el cas d'Europeana. El congrés, però, se centra en les dades enllaçades obertes i la interoperabilitat en l'àmbit de les biblioteques. 

Les vint-i-vuit contribucions de la trobada s'estructuren en una introducció i tres blocs. A la introducció, Rosa Caffo presenta l'àmbit institucional i la tasca duta a terme en el camp per l'ICCU i les institucions europees, i Mauro Guerrini (editor de les actes) en presenta els objectius del seminari. Gianfranco Crupi (Università La Sapienza, Roma: "Beyond the Pillars of Hercules: linked data and cultural heritage") i "Linked data: a new alphabet for the semantic web", de Mauro Guerrini i Tiziana Possemato (Università degli studi di Firenze, encara que al primer bloc de comunicacions), fan sengles síntesis de l'estat de la qüestió referit a les dades enllaçades, passant de la web semàntica a la seva presència i la seva funció en l'"univers bibliogràfic".

El primer bloc de comunicacions ("Linked data as a new paradigm of data interconnection") presenta els principis generals de la qüestió i la necessitat urgent d'aplicar les dades enllaçades en l'àmbit cultural i bibliotecari. Karen Coyle adverteix que malgrat la conversió d'esquemes d'estàndards bibliogràfics (ISBD, RDA, FRBR...) a dades de web semàntica, el món bibliotecari no ha afrontat sistemàticament la interconnexió i intercanvi d'aquestes dades amb la web i ha de fer-ho per no perdre usuaris, ja acostumats al continu intercanvi de dades entre diverses plataformes i entorns. En la mateixa línia, Tom Baker (Dublin Core Metadata Initiative) propugna la traducció de les descripcions de recursos a URI mitjançant RDF, de manera que puguin integrar-se fàcilment en la web semàntica. Michele Barbera (Net7) exposa el valor social de l'intercanvi que suposen les dades enllaçades.

El segon bloc ("Publishing value vocabularies and Standard as linked data") se centra en com determinats estàndards bibliogràfics s'han adaptat a l'entorn de les dades enllaçades per poder funcionar en la web semàntica. Pat Riva (Bibliothèque et Archives nationales du Québec) comenta les iniciatives del FRBR Review Group en aquest sentit, desenvolupant els models FRBR, FRAD i FRSAD i l'extensió de FRBRoo. Elena Escolano (Biblioteca Nacional, Espanya) es refereix a l'adaptació de les ISBD a la web, mitjançant RDF, per tal de publicar catàlegs en format de dades enllaçades. Barbara Tillett (Library of Congress) i Alan Danskin (British Library) parlen de RDA: la primera de manera genèrica; el segon, detallant-ne la publicació del conjunt d'elements com a dades enllaçades en Open Metadata Registry. Kevin Ford (Library of Congress) amb la Library of Congress classification, i Joan S. Mitchell i Michael Pranzer (OCLC) amb Dewey decimal classification, presenten l'adaptació dels fitxers d'autoritat d'ambdues classificacions a dades enllaçades, amb RDF i SKOS. DDC, disponible en aquest format des de 2009, ja ha estat utilitzat per altres llocs web que n'han enllaçat dades, com ara AGROVOC o GeoNames. Quant a experiències de conversió de vocabularis controlats, Marie-Veronique Leroi (Ministère de la culture et de la communication, França) presenta el projecte Linked Heritage, successor de l'Athena Project per aportar continguts de museus a Europeana, i el desenvolupament de diversos vocabularis formalitzats en SKOS. Giovanni Bergamin i Anna Lucarelli (Biblioteca nazionale centrale, Florència) comenten l'experiència de conversió del Nuovo soggettario, tesaurus que, en el seu nou format, pot ésser aplicat més enllà de l'àmbit bibliotecari. Finalment, Tommaso Agnoloni i quatre membres més de l'Istituto di teoria e tecniche dell'informazione giuridica del CNR explica el pas a dades enllaçades de la base de dades jurídica DoGi-Legal Doctrine, fent-la interoperable des d'altres proveïdors de serveis i accessible a la web semàntica.

L'últim bloc, "Towards a web of data: applications and experiences", reuneix experiències concretes i estudis de cas. Aldo Gangemi comenta la del Consiglio nazionale delle ricerche, centrada en l'accessibilitat de dades de l'administració pública. També Giovanni Menduni, G. Vannunccini i G. Innocenti presenten el tractament de les dades administratives del govern municipal de Florència per fer-les accessibles als ciutadans. Tiziana Possemato presenta l'ITACH@ Project, per fer interoperables les dades d'institucions culturals com museus, arxius, biblioteques o relacionades amb el turisme. Jan Brase (National Library of Science and Technology) comenta el cas de DataCite, consorci internacional que vol fomentar l'intercanvi i ús de conjunts de dades, que els ofereix en un dipòsit de metadades i en un servei de dades enllaçades. Gordon McKenna (Collections Trust, Regne Unit) resumeix la trajectòria del Linked Heritage Project (2011-2013), de la Comissió Europea, per proveir de continguts a Europeana, procedents tant del sector públic com del privat.

La necessària col·laboració del sector privat està tractada per Graham Bell (EDItEUR), que remarca el potencial de l'ISNI (International Standard Name Identifier) per identificar unívocament els subjectes implicats en la creació, i Patrizia Martini (ICCU), que comenta les recerques de Work Package 4 Public, entitat privada que estudia les diferències de l'ús de metadades entre institucions públiques i privades, i com poden beneficiar-se'n mútuament. En l'àmbit privat, Axel Kaschte exposa el paper dels proveïdors de serveis a biblioteques, concretament d'Ex Libris Group, en l'anàlisi de necessitats dels centres pel que fa a l'aplicació de dades enllaçades. Maurizio Lunghi, C. Cirina i E. Bellini (Fondazione Rinascimento digitale) parlen de la importància de la verificació, la integritat i les relacions de les dades. Concretament, exposen sistemes de certificació basats en la tecnologia URN, com identificadors permanents, per exemple, NBN:IT.

Es presenten experiències de biblioteques en la conversió de les seves metades: la Bayerische Staatsbibliothek (per Gabriele Messmer), la Bibliothèque nationale de France (Romain Wenz), la Kungliga biblioteket sueca (Martin Malmsten) i la Biblioteca apostolica vaticana (Paola Manoni).

Finalment, Federico Morando (Politecnico di Torino) presenta el concepte d'"interoperabilitat jurídica", la possibilitat legal de barrejar dades provinents de fonts diferents, i comenta els diferents tipus de llicències que s'hi apliquen.

Globalment, és una bona aproximació per entendre els conceptes fonamentals de les dades enllaçades en l'àmbit de les biblioteques, amb cert èmfasi en l'intercanvi de les dades dels catàlegs i la seva conversió a formats que en permetin la interoperabilitat i l'ús des d'altres àmbits.