Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Capbussar-se en la comunitat arxivística

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 

Washburn, Bruce; Eckert, Ellen; Proffitt, Merrilee (2013). Social Media and Archives: A Survey of Archive Users. Dublin, Ohio: OCLC Research: Agost 2013. 32 p. [Consulta el 5/11/2013]. Disponible a <http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2013/2013-06.pdf> ISBN: 1-55653-462-0 (978-1-55653-462-1).

Buceo. Pato pescando en un estanque del Alcázar. Sevilla

 
Conèixer els hàbits i les preferències de la comunitat arxivística és l'objectiu principal de l'informe que us ressenyem. Fins ara al Blok de BiD havíem parlat del comportament dels usuaris, però mai centrant-nos en el sector dels arxius i les col·leccions especials. L'interès per information behaviour té una trajectòria consolidada, permet focalitzar en perfils concrets d'usuaris i repetir l'anàlisi al llarg del temps per veure l'evolució i tendències.
 

Durant el període d'un mes es van recollir dades del professorat, estudiants graduats i genealogistes, tant d'Estats Units com del Regne Unit, mitjançant una enquesta que combinava metodologies quantitatives i qualitatives. Aquesta estava estructurada en les següents  àrees d'interès:

Qui són els investigadors d'arxius i col·leccions especials?
Com troben i comparteixen els recursos?
A on recorren els investigadors per tenir ajuda a l'inici de les investigacions?
Quin paper tenen els social media?
 

L'elecció dels 3 perfils d'usuaris per distribuir l'enquesta es justifica en l'aprenentatge adquirit prèviament amb ArchiveGrid que podríem descriure com la base de l'experimentació d'OCLC Research. El portal recull dos milions de descripcions dels materials d'arxius; a més, proporciona accés a informació sobre les col·leccions d'arxius detallades: documents històrics, documents personals, històries familiars i altres materials. També facilita informació de contacte de les institucions on es guarden les col·leccions.

Els autors avancen en les primeres línies de l'informe que volen focalitzar en el paper dels social media (a més de les recomanacions i revisions, entre d'altres), però curiosament de les 15 preguntes plantejades al qüestionari, només dues d'elles introdueixen conceptes com Twitter i Facebook.

El cos de l'informe (introducció, metodologia, revisió bibliogràfica i resultats) és extremadament breu i deixa l'essència pels annexos, on es pot consultar l'enquesta i les figures resultants, així com part de la revisió bibliogràfica i estudis anteriors –que al meu entendre seria de més utilitat a l'inici. Més diria, la totalitat dels annexos, excepte el model d'enquesta, hauria de formar part del nucli de l'informe.

De les 695 respostes obtingudes un 95,7% han fet ús de les col·leccions especials, sobretot de cartes i manuscrits (el 4 i escaig que han respost amb un no, justifiquen per la no necessitat, no ho han considerat o no hi ha pogut tenir accés). El fet de ser fonts primàries i úniques són els atributs més valorats, amb un 90 i un 70% respectivament. En relació a les temàtiques de recerca emprades durant el darrer any, destaca la història i les seves variants, com per exemple història familiar o genealogia. Els objectius de la recerca són bàsicament publicació, tot i que també destaca la recerca per interessos personals. Per altra banda, el qüestionari també demanava quin rol tenen habitualment els usuaris quan fan ús de les col·leccions especials, i el 30% indicava acadèmics.

Per donar resposta al segon i tercer bloc: "com troben i comparteixen els recursos" i "on recorren els investigadors per tenir ajuda", si diferenciem els estadis inicials de recerca, demanen suport als catàlegs i bases de dades de la biblioteca, i als motors de cerca en segona posició. Aquest resultat es contradiu amb altres investigacions que afirmen que la recerca s'inicia típicament amb els motors de cerca. En etapes més avançades de les investigacions o al final, segueixen escollint amb més d'un 80% els catàlegs i bases de dades, però llavors prefereixen en segona posició els materials impresos per davant dels motors de cerca (tercera posició).

El quart bloc és l'únic que focalitza en els social media. És a la pregunta 10 on apareixen a les opcions de resposta Facebook i Twitter, tot i que les respostes indiquen que se'ls hi dóna un ús mínim. En primeres posicions són els col·legues i amics, i els correus-e de llistes i comunitats les eines que els ajuden a descobrir webs i recursos. A més, els e-mails i el boca orella són les vies principals per compartir informació amb un 80 i 60% respectivament, Facebook amb un 20% i Twitter al voltant d'un 10%. Per altra banda, les revisions i les recomanacions són les eines més valuoses pels investigadors, però sempre i quan les emeti el personal de biblioteca i/o arxiu i acadèmics, que coneixen la seva reputació.

Washburn i el seu equip conclouen dient que el correu electrònic i les recomanacions personals segueixen sent les vies primàries per compartir la informació descoberta. La utilitat dels social media depèn de la credibilitat i l'expertesa de la font. Tot i que l'informe permet fer un capbussament a la comunitat arxivística, no aconsegueix aprofundir en l'ús i les necessitats dels usuaris en relació als social media –bàsicament pel plantejament de l'enquesta.