Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

L’Accés Obert en quin punt està? Com es mesura?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Paola Gargiulo
Consorzio per le Applicazioni di Supercalcolo per Università e Ricerca
CASPUR


Eric Archambault, Didier Amyot, Philippe Deschamps,Aurore Nicol, Lise Rebout & Guillaume Roberge( 2013). Proportion of Open Access
Peer-Reviewed Papers at the European and World Levels—2004-2014. European Commission DG Research & Innovation Science-Metrix Inc. http://www.science-metrix.com/pdf/SM_EC_OA_Availability_2004-2011.pdf

Julie Caruso, Aurore Nicol & Eric Archambault (2013). Open Access Strategies in the European Research Area.
European Commission DG Research & Innovation Science-Metrix Inc. http://www.science-metrix.com/pdf/SM_EC_OA_Policies.pdf

Aurore Nicol,Julie Caruso,& Éric Archambault Open Data Access Policies and Strategies in the European Research Area
and Beyond (2013). European Commission DG Research & Innovation Science-Metrix Inc. http://www.science-metrix.com/pdf/SM_EC_OA_Data.pdf

La Comissió Europea - DG Research & Innovation ha encarregat a la societat Science – Metrix1, especialitzada en els estudis de mesura de serveis i avaluació bibliomètrica, tres estudis publicats a l'agost de 2013, destinats a desenvolupar, analitzar i reflectir sobre un conjunt d'indicadors per mesurar l'accés obert2.

Fa ja diversos anys que la CE finança projectes els objectius dels quals són aquells de promoure l'implementació de l'accés obert, mitjançant la realització d'infraestructures per la interoperabilitat entre els repositoris (DRIVER, DRIVER II), per la recollida, la individualització, la disseminació i el monitoratge d'articles Open Acces (OA a partir d'ara) peer reviewed i dades de recerca (OpenAIRE, OpenAIREPLus), mitjançant anàlisis i investigacions per individualitzar la sostenibilitat econòmica de les estratègies o dels models de negoci per les publicacions OA (SOAP), finançant per exemple els projectes per la coordinació en l'elaboració d'estratègies i de polítiques per l'execució d'estratègies d'èxit en una base geogràfica com el projecte MedOANet. A part, el juliol de 2012 ha publicat un paquet de Comunicacions i Consells sobre la informació científica on hi ha inclosos els Consells per l'accés obert a la comunicació científica i la seva conservació (2012/417/UE). Recentment s'ha estès l'obligació de dipositar els articles peer reviewed resultants de tots els projectes de recerca europeus finalitzats en el programa recent estrenat Horizon 2020 (2014-2020) i al mateix temps ha llençat un projecte pilot pel dipòsit i accés obert de les dades de la recerca.

No sorprèn, doncs, que la CE hagi cregut oportú i sensat començar un monitoratge sobre 3 aspectes destacats de l'accés obert tenint en consideració no només els països europeus sinó també altres àrees geogràfiques extraeuropees: la proporció de les publicacions científiques amb accés obert; les polítiques i les estratègies de suport a l'accés obert de la literatura científica; les polítiques i les estratègies per l'accés obert a les dades de la recerca.

L'estudi Proportion of Open Access Peer-reviewed Papers at European and World Levels, 2004-2011, dedicat a la proporció dels articles peer reviewed disponibles amb accés obert, ha tingut com a objectiu aquell d'estimar la percentual dels articles amb accés obert publicats en el període 2004-2011 en 22 camps disciplinaris en els països de l'Espai de Recerca Europea i a Brasil, Canadà, Japó i Estats Units. Per efectuar aquesta mesura metodològicament han estat utilitzats els conceptes de la mètrica, l'exactitud i precisió, junt amb els dos conceptes de la recuperació de la informació: la precisió i la citació.

L'estudi ha estat dividit en dues fases, una primera amb l'estudi pilot, successivament, organitzat en més fases i després amb un primer estudi de mesura a llarga escala. Les conclusions de l'estudi revelen que la taxa dels articles peer reviewed accessibles lliurement (a la mesura no s'efectua cap distinció entre l'accés lliure i gratuït ni tan sols sobre el model verd, Gold OA, híbrid, etc) resulta ser el doble d'aquells estudis precedents (els estudis del grup de treball Harnad3 i del grup de treball Biork4). Aquesta diferència amb les anàlisis precedents es deu en part a la diversa metodologia usada (segons la seva opinió el seu model presenta una discreta precisió estadística), però fins i tot a l'elecció de fons d'incloure tots els articles peer reviewed trobats lliurement disponibles en xarxa, incloent ocasionalment també aquells que segons el copyright no haurien de ser-ho.

Per acabar, l'estudi confirma una tendència de creixement de l'accés obert dels articles peer reviewed (la taxa de creixement anual compost és de 2%) i estima que el 2011 el 40% dels articles peer reviewed publicats estaven disponibles en alguna forma d'accés obert a nivell global, i la proporció en alguns països i alguns sectors disciplinaris arribava fins i tot al 50%; s'observa que el tant per cent dels articles disponibles amb accés obert fins i tot en un mateix any està subjecte a variacions en el temps i això es deu a l'efecte de les polítiques d'embargament, als comportaments dels autors en l'auto-arxiu (per exemple alguns autors en el moment en què decideixen fer el dipòsit arxiven l'article publicat més recentment i després comencen a dipositar també aquells publicats amb anterioritat), a una certa labilitat en la disponibilitat dels articles a accés obert deguda a les polítiques dels editors que decideixen per exemple de posar a accés obert per un període de temps limitat paquets sencers de revistes, per després tancar-ne l'accés de nou.

El segon estudi Open Access Strategies in the European Research Area, es concentra en les polítiques i les estratègies per l'implementació de l'accés a la literatura científica periodística presa dels repertoris. De la investigació resulta que la major part dels governs nacionals no han proposat o posat en marxa algunes legislacions directes sobre l'accés, sobretot s'han limitat a instruments menys formals, per exemple l'elaboració de directrius pels ens que financen la recerca. Es descriuen algunes estratègies nacionals posades a punt pels governs en els països aferents a l'Espai de Recerca Europea, després segueixen les estratègies d'organismes internacionals i per tant es fa referència a les accions iniciades per la Comissió Europea i citades anteriorment i pel World Bank a favor de l'OA. També s'examinen les polítiques dels ens que financen la recerca que confirmen, com se sap, que la taxa d'adhesió al dipòsit creix allà on hi ha una obligació respecte les polítiques sobre una base voluntària. Una secció està dedicada a mesurar els efectes de les estratègies open access a nivell nacional, a nivell institucional i sobre els editors i les seves respostes i una altra a les fortaleses i les debilitats d'aquestes estratègies. De l'estudi surt que la situació està en continua evolució, que presenta encara diverses crítiques i que l'estat d'avançament de l'accés obert, així com les estratègies varien de país a país.

El tercer estudi, Open Data Policies and Strategies in the European Research Area and Beyond es concentra en les polítiques i les estratègies per l'accés obert a les dades de la recerca.

També aquí es descriuen les estratègies governatives, els governs nacionals han centrat l'atenció primordialment en les dades produïdes pels mateixos governs més que en les dades de la recerca.

Passa que siguin els ens que financen la recerca, siguin les institucions, són més aviat deficients en les accions en comparació de les dades de la recerca, sigui per allò que fa a la petició de dipòsit de les dades, sigui en l'elaboració de polítiques pel que fa a això, no obstant que diversos estudis demostrin que les dades obertes governatives però també aquelles de la recerca donen un avantatge competitiu en una economia basada cada cop més sobre la informació.

Si s'està encara enrere amb l'implementació de polítiques institucionals sobre l'accés obert de les publicacions, encara més endarrerida es presenta la situació sobre les dades de la recerca, sobretot en un context on la producció de dades de la recerca en format digital està en constant creixement, mentre la col·laboració entre governs, institucions universitàries i de recerca, la societat civil i el sector privat en aquest àmbit és per ara, com a mínim, mancada en el desenvolupar l'infraestructura, els estàndards, els prototips, els models de negoci necessaris.

Els 3 estudis són segurament útils, ofereixen signes de reflexió i se n'aconsella la lectura a qui vulgui fer-se una idea general sobre l'estat global de l'art de l'OA; amb excepció del primer estudi que, monitorant amb una metodologia diversa la tendència de creixement dels articles amb accés obert, ha facilitat dades noves, però necessita repetir-se fins i tot en mode més precís, els altres dos confirmen allò que ja se sap, però ho corroboren, sobretot aquell sobre les polítiques i les estratègies amb una allau d'informacions i dades analitzades, enriquides amb taules i gràfics, extretes de diversos registres internacionals (RoarMap, Juliet, Melibea, Sherpa Romeo, DOAJ, etc.), de la literatura professional i d'investigacions i anàlisis disponibles en llengua anglesa i de les respostes a algunes preguntes fetes a 162 directors de biblioteques.

En el conjunt els estudis confirmen que el camí de l'OA ha estat iniciat i és un camí sense retorn, però hi ha encara molta feina per fer. Mentre els punts de força de l'OA són cada vegada més compartits en línea de principi, els punts febles, tot i que coneguts encara són presents i necessiten actuacions sigui en el pla d'actuació de polítiques reals en suport a l'accés obert a nivell institucional i a nivell governatiu, però també en el pla cultural, jurídic i sobre els models econòmics; a més els estudis sobre l'impacte de l'OA així com sobre l'eficàcia de les estratègies i de les polítiques són encara pocs. S'infereix també que els editors estan interessats a explorar la varietat d'opcions que l'OA ofereix i estan a la recerca desesperada d'un mercat en ràpida evolució, però per ara actuen encara amb temptatives.

D'altra banda s'observa que l'OA evoluciona mitjançant una complexa xarxa d'influències que inclouen les forces motrius d'algunes comunitats d'investigadors (per exemple ArXiv), les polítiques implementades, però també les reaccions per exemple a la mancança d'accés i als preus dels abonaments i afegiria les resistències i les pors dels editors i també els dubtes i els temors dels investigadors en particular en el sector humanístic i en algunes ciències socials.

Serà segurament útil poder tenir accés a aquests estudis d'aquí uns anys quan es repetiran i veure quins progressos efectius s'hauran assolit; és d'esperar que tot i que els països individuals no anglòfons mentrestant emprendran estudis de mesura i avaluació internament publicant els resultats també en llengua anglesa i que siguin diligents en el facilitar sempre les informacions relatives al propi país als repertoris internacionals, que són a la base dels estudis conduïts a nivell global. 


1.Science – Metrix Inc.

2. Proportion of Open Access Peer Reviewed Papers at European level and WorldWide – 2004-2011
http://www.science-metrix.com/pdf/SM_EC_OA_Availability_2004-2011.pdf
Nota de la traductora.

 
3.Gargouri, Yassine, Lariviere, Vincent, Gingras, Yves, Carr, Les and Harnad, Stevan (2012) Green and Gold Open Access percentages and growth, by discipline. In, 17th International Conference on Science and Technology Indicators (STI), Montreal, CA, 05 – 08 Sep 2012. 11 pp.

4.Bo-Christer Björk, Patrik Welling, Mikael Laakso, Peter Majlender, Turid Hedlund, Guðni Guðnason, Open Access to the Scientific Journal Literature: Situation 2009, PLOSONE, 2010 http://www.plosone.org/article/info:doi/10.1371/journal.pone.0011273