Afegeix un nou comentari

La implicació dels usuaris en el disseny dels serveis

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona
 

Participatory Design in Academic Libraries: New Reports and Findings. Nancy Fried Foster (ed.) February 2014. Washington, DC: Council on Library and Information Resources. (CLIR Publication, n. 161). 110 p. http://www.clir.org/pubs/reports/pub161/pub161.pdf [Consulta: 27/08/2014].

Aquest nou document de la col·lecció d'informes de la CLIR presenta diverses experiències que tenen com a fil conductor la participació dels usuaris en el disseny o la millora dels serveis bibliotecaris.

L'editora del recull és Nancy Fried Foster, una antropòloga especialitzada en ajudar les biblioteques i d'altres organitzacions a usar mètodes participatius per a comprendre els seus usuaris i, a partir d'aquí, poder dissenyar espais, serveis i tecnologies que s'adaptin a les seves necessitats. És també la coordinadora de diversos seminaris sobre disseny participatiu. Amb les experiències d'alguns dels bibliotecaris assistents al seminari celebrat el juny de 2013 a la University of Rochester, s'ha preparat aquest recull, que presenta vuit casos en què s'han aplicat les tècniques proposades per la Dra. Foster. Aquesta no és la primera publicació de recull de casos basats en l'experiència d'assistents a cursos de disseny participatiu promoguts pel Council on Library and Information Resources. De fet, a la mateixa col·lecció hi ha disponible Participatory Design in Academic Libraries: Methods, Findings, and Implementations, resultat també d'un seminari, celebrat el maig de 2012, a la University of Maryland. En aquella ocasió el nombre de casos pràctics exposats va ser de tretze.

Disseny participatiu

El disseny participatiu parteix de la base que no podem fer les coses "com s'han fet sempre", per molt bons resultats que aquesta manera de fer hagi donat en el passat. En aquests temps de canvis ràpids i sovint força trencadors, els professionals no podem adoptar enfocaments metodològics de disseny de serveis en què les aportacions directes dels usuaris que hauran de gaudir -o patir- d'aquests serveis presencials o virtuals, siguin, sinó inexistents, gairebé anecdòtiques.

Que cal dissenyar productes i serveis a partir de les necessitats del públic a qui es dirigeixen no és cap novetat. L'aportació del disseny participatiu en la construcció d'espais, serveis i eines és la de proposar que les persones que els utilitzaran participin de manera més activa i significativa tant en la seva concepció inicial com en el disseny real dels serveis que han de rebre.

Encara que puguem comptar amb bons especialistes dels àmbits de l'arquitectura i de l'enginyeria informàtica que dissenyin i desenvolupin espais i tecnologies, el gran repte és crear canals que permetin que els membres de la comunitat universitària contribueixin amb el seu coneixement personal a aquests processos. I és amb la informació de primera mà facilitada pels estudiants, pel personal docent i investigador i pel personal administratiu i de serveis, que podrem disposar dels dissenys que proporcionin la millor resposta a les necessitats de qualsevol persona que utilitzarà un servei, eina o espai determinat.

Mètodes participatius

Els mètodes que es proposen per a facilitar aquesta comunicació inclouen entrevistes, tallers i activitats en què els usuaris han de dibuixar ells mateixos les seves propostes de com ha de ser el seu espai de treball ideal. L'observació sistemàtica de l'activitat realitzada pels usuaris a la biblioteca presencial, o la de la manera com consulten les pàgines web de la biblioteca és també una font d'informació. Tots aquests enfocaments cerquen d'entendre la manera de treballar dels usuaris.

Els casos presentats en aquesta publicació són d'un abast força desigual, des de la millora d'unes pàgines web dedicades a formació d'usuaris fins a propostes de construcció o remodelació de grans biblioteques universitàries. Les presentacions no defugen les dificultats que s'han trobat, sobretot pel que fa al temps emprat en la implicació dels usuaris, la recollida i el processament de les dades obtingudes, i les derivades de com trobar la millor manera de traduir tota aquesta informació en dissenys operatius. També es troba algun cas on els resultats no arriben a concretar-se en espais o serveis reals degut a la manca de finançament, o a canvis en la política universitària.

En definitiva, aquest recull de casos ens mostra que, el repte de l'adequació dels serveis a les necessitats dels usuaris, no es limita a saber obtenir informació sobre la seva manera de treballar i les seves expectatives sinó també en saber-les traduir, a partir dels recursos disponibles, en dissenys pràctics que les assoleixin plenament.