Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

La creació i conservació de vídeos nascuts digitals: la qualitat importa

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Anna Valls
Centre de Documentació i Museu Arts Escèniques
Institut del Teatre 
 

Federal Agencies Digitization Guidelines Initiative (2014). Creating and Archiving Born Digital Video. Part III. High Level Recommended Practices. Disponible: http://www.avarchivering.nl/node/1973 [Consulta: 02/06/2015]


El document  forma part d’una sèrie de quatre que analitzen els aspectes més rellevants de la creació  i el sistema d’arxiu dels vídeos nascuts digitals. Tots quatre estan redactats i avalats per la  FADGI (Federal Agencies Digitization Guidelines Initiative)  que va néixer  el 2007 per definir pautes comunes, mètodes i pràctiques per a la digitalització d’audiovisuals de contingut històric,  però ara  ha editat la col.lecció de documents del qual forma part el document que és objecte d’aquesta ressenya  i que tracta ja dels documents nascuts digitals.

El document  presenta pràctiques recomanades  fruit de 8  casos/projectes analitzats al segon document. Els 8 casos analitzats  són tots americans: tres de la Library of Congress ( un projecte del testimoni oral de persones vinculades en la lluita pels drets civils,  la secció tècnica que adquireix, conserva i proporciona accés a la col·lecció més gran i més completa del món de pel·lícules, programes de televisió, etc i  un servei emmagatzemament de vídeos de youtube ); un dels Arxius Nacionals, un projecte de vídeos  de l’oceà i de l’espai del Departament de Comerç, dos projectes de la Institució Smithsonian  ( organització amb 19 museus, 9 centres de recerca repartits per tot el món) i finalment  Veus d’Amèrica, un altre projecte relacionat amb la memòria oral.

El document s’estructura en 3 parts: la primera s’adreça als creadors de vídeos, la segona als arxivers i bibliotecaris, i la tercera als dos a la vegada. Dins cada apartat, cada recomanació s’estructura en: enunciat de la recomanació, justificació i opcions preses en dos o tres dels casos analitzats. 

Primera part: Consells per als creadors 
Malgrat el títol, s’especifica que s’adreça també als bibliotecaris, arxivers, caps de projecte, especialistes en metadades i  tecnòlegs que liderar projectes relacionats amb el vídeo.  L’objectiu de les pràctiques recomanades en aquest apartat és tenir clars els beneficis d’una bona planificació en el moment de la creació de cara a la ingesta i emmagatzemament posteriors en un dipòsit digital i  compren 10 recomanacions organitzades en dos àmbits

El primer àmbit  abasta la planificació de la gravació amb alta qualitat i de la recollida metadades des de l’inici.

Trobarem recomanacions per la selecció dels equips d’enregistrament d’alta qualitat i dels dispositius d’emmagatzematge ( cintes de vídeo, discos òptics,  +discs durs, etc);  per la planificació en tots els àmbits, incidint molt en la planificació de la recollida de metadades i  que  cal prendre’s el temps que sigui necessari,  

El segon àmbit fa referència a la creació dels arxius de vídeo  de  la més alta que la teva institució pugui assumir i mantenir.  Les recomanacions cobreixen les especificacions tècniques  a tenir en compte durant la gravació, la importància de la mida de les imatges, dels bits que es processen per unitat de temps i freqüència; del nombre de bits utilitzats per mostra,  del croma i del submostreig, de les taxes de fotogrames, de com capturar informació del temps i de les hores del dia si és necessari.

Segona part: Consells per als  bibliotecaris i arxivers 
A la segona part trobem consells per a tots aquells que reben vídeos nascuts digitals i  tenen la responsabilitat de descriure, preservar i proporcionar accés a aquests vídeos. Les recomanacions  ofereixen pràctiques segures  d’emmagatzematge, elecció de formats sostenibles, incrustració de metadades, aspectes a tenir en compte per a futures migracions i per tant s’entra també en el camp de la interoperabilitat.

Aquesta segona part s’estructura en 3 àrees:  la primera fa referència  a la documentació de la procedència i context de l’arxiu, la segona i la tercera fan referència a l’emmagatzemament estable i a llarg termini i  a la capacitat de control dels canvis tècnics que es donen amb el temps. Tots aquests continguts es despleguen en  13 recomanacions.

Tercera part : Consells per a creadors i bibliotecaris/arxivers 
En aquesta tercera part es recullen recomanacions relacionades ja sigui  en relació al codi  en el moment de la captura o   per normalitzar un format d’arxiu comú. Conté  tota una sèrie de recomanacions pel que fa a la captació i l’estructuració de les metadades des del moment de la gravació fins a la ingesta en un repositori, i com en la segona part es despleguen 13 recomanacions que abasten: models de dades, metadades tècniques, codificacions sense compressió, compressió sense pèrdues, procediments per evitar múltiples compressions i descompressions, la importància de mantenir-se dins la mateixa família de còdecs. I en relació als formats: recomanacions per a escollir un format, com valorar el futur d’un format, aposta  pels  formats oberts i no propietaris, formats  compatibles amb les aplicacions posteriors, formats el més estàndards possibles i sobretot ben documentats, formats que permetin metadades tècniques,  formats de metadades integrat que no  dupliqui  metadades al llarg del procés i formats que permeten contenir configuracions complexes  d’àudio.

Opinió 

El document pertany a una sèrie de quatre i crec que cal conèixer-los tots quatre. Són documents de referència  que cal  tenir en compte en qualsevol projecte relacionat amb el vídeo.
Un dels punts més forts del document es troba en l’èmfasi que es posa en la viabilitat dels projectes, per això es remarca la importància de la planificació  de tots els  àmbits i aspectes, així com la tria de les opcions que es puguin mantenir. I en coherència amb aquest esperit es pot veure com  més d’una vegada organitzacions importants no sempre opten per l’opció tècnicament més recomanable perquè es prioritza la viabilitat dels projectes.  Crec que la frase “ crea arxius de la més alta qualitat que la teva institució pugui mantenir “ resumeix l’article.