Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

El valor de la biblioteca pública: com es demostra?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada


Togores Martínez, Rosa (2015). El valor de les biblioteques públiques en la societat: el cas de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Barcelona: Diputació de Barcelona. Gabinet de Premsa i Comunicació. Disponible a: http://www.diba.cat/documents/16060163/22275360/El+valor+de+les+bibliote...


La Diputació de Barcelona (Diba) acaba de fer públic, el juliol de 2015, un informe sobre El valor de les biblioteques públiques en la societat: el cas de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Es tracta d’un document molt reeixit i de gran utilitat i, per tant, de consulta imprescindible per a òrgans de decisió i de gestió de serveis bibliotecaris –no tan sols de biblioteques públiques- i molt recomanable per a autoritats i gestors de l’àmbit cultural en el seu conjunt per tractar-se d’una problemàtica comuna del sector.

La temàtica de l’informe s’emmarca dins de la ja llarga i dilatada experiència de les biblioteques en la recollida d’evidències i de dades estadístiques sobre recursos, processos i activitats, serveis o productes de cara a, primer, la difusió nacional i internacional sota el paraigua de la UNESCO i d’altres organismes d’àmbit supranacional, i, més recentment, a afrontar la necessitat cada cop més indefugible de demostrar de manera fefaent l’impacte real i els resultats més o menys tangibles en els ciutadans de la inversió de recursos públics en serveis bibliotecaris. Aquesta necessitat ja es venia detectant, -per exemple, i no només-, en el sector de les biblioteques universitàries des dels anys noranta, en les polítiques d’avaluació i millora de la qualitat, en els processos de certificació de la qualitat i en la consegüent adaptació i aplicació de metodologies ja contrastades en el sector privat (normes ISO de qualitat o models d’excel·lència tipus EFQM, per exemple) a l’àmbit públic, on sempre apareixia com a més problemàtica l’acumulació d’evidències sobre impacte i resultats, davant la mera i relativament més fàcil recollida tradicional de dades de recursos, processos i productes, activitats o serveis.

Gràcies a aquesta dilatada experiència el sector de les biblioteques s’ha convertit en un dels àmbits de l’activitat i de la inversió pública on primer s’han desenvolupat i aplicat les tècniques de la gestió estratègica, de l’avaluació i millora de la qualitat, de la mesura del rendiment i, en definitiva, de la rendició de comptes davant de les autoritats i davant dels ciutadans que financen i utilitzen els serveis. Referent a això, la Diba i la seva xarxa de biblioteques municipals gaudeix d’un merescut reconeixement d’abast internacional en els entorns bibliotecaris i culturals per la seva ja llarga i provada contribució al desenvolupament dels més diversos tipus d’activitats i serveis bibliotecaris, i a la recollida i tractament de les corresponents dades. Com és lògic i just subratllar, això no resulta aliè al desenvolupament històric i a la realitat present de la professió bibliotecària a Catalunya.

Per tant, es presenten a la Diba i a la seva xarxa de biblioteques municipals les condicions adequades per tractar de contribuir, específicament per a l’àmbit de les biblioteques públiques i mitjançant el grup de projectes del qual aquest informe n’és el resultat, al clima internacional de preocupació pel desenvolupament de nous instruments de demostració del valor de les biblioteques que es feia sentir en el sector (IFLA, UNESCO, etc.) des de final de segle i més específicament arran de l’inici dels canvis socials i tecnològics de les darreres dècades i, en particular, de la crisi econòmica i social actual; aquest clima internacional es reflecteix també en algunes de les línies prioritàries del primer Plan Estratégico 2013-2015 del Consejo de Coordinación Bibliotecaria o en les Jornadas de FESABID 2013, on ja es van presentar els primers resultats d’aquests projectes de la Diba, com també a l’informe FESABID 2014 sobre el valor econòmic i social de les biblioteques.

Mitjançant una recopilació substancial de la literatura cientificotècnica i administrativa disponible i d’una curosa i encertada anàlisi del seu contingut, a l’informe s’identifiquen quinze blocs de beneficis que la biblioteca pública aporta a l’individu i a la comunitat, estructurats en quatre eixos ben delimitats: el cultural, el social, l’econòmic i l’educatiu-informatiu:

Eix cultural 1 (perspectiva individual): Foment de l’hàbit i la competència lectora. - Eix cultural 2 (perspectiva individual): Accés universal al coneixement i a la lectura. - Eix cultural 3 (perspectiva comunitària): Preservació i difusió de la memòria cultural local. - Eix cultural 4 (perspectiva comunitària): Progrés cultural i artístic local.

Eix social 5 (perspectiva individual): La inclusió social. - Eix social 6 (perspectiva individual): Inclusió de persones amb discapacitat. -  Eix social 7 (perspectiva individual): Inclusió de la diversitat cultural. - Eix social 8 (perspectiva comunitària): Cohesió social. - Eix social 9 (perspectiva comunitària): Capital social. - Eix social 10 (perspectiva comunitària): Revitalització de l’espai públic.

Eix econòmic 11 (perspectiva individual): Foment de la inclusió laboral. - Eix econòmic 12 (perspectiva comunitària): Foment del progrés econòmic local.

Eix educatiu-informatiu 13 (perspectiva individual): Alfabetització informacional. – Eix educatiu-informatiu 14 (perspectiva individual): Inclusió digital. - Eix educatiu-informatiu 15 (perspectiva comunitària): Societats més i millor informades.

A tall de conclusió, l’informe es tanca amb la identificació de deu punts estratègics per incrementar el valor de les biblioteques públiques: 1: Proximitat i implicació. – 2: Accessibilitat i igualtat. – 3: Pertinença. – 4: Evolució, innovació i adaptació. – 5: Cooperació. – 6: Participació. – 7: Equip de treball. – 8: Planificació i avaluació. – 9: Comunicació. – 10: Eficiència, qualitat i sostenibilitat.

El cos central de l’informe el constitueixen la identificació de cadascun d’aquells quinze blocs de beneficis ressaltats a la literatura i el seu tractament i presentació a partir d’un patró idèntic de continguts que inclou el següent esquema: definició i descripció del benefici d’acord amb la literatura especialitzada (sobretot teoria biblioteconòmica i normes i directrius professionals internacionals); dades rellevants de la xarxa de biblioteques de la Diba, incloent-hi activitats i serveis concrets considerats com a exemples de bones pràctiques; enumeració de possibles activitats i tasques, amb exemples concrets de biblioteques de la xarxa que les estan aplicant; recursos necessaris; equips de treball i possibles agents per a la cooperació (amb exemples concrets inclosos). Cada element es tanca amb unes conclusions, un llistat de recomanacions i un quadre-resum molt útil i pràctic on es recullen, ampliats, tant la conceptualització com les accions i tasques, els serveis i els beneficis a obtenir pels individus i la comunitat.

Ens trobem, doncs, davant d’un informe d’una utilitat indubtable, donat que ens aporta una valuosíssima sistematització i descripció dels beneficis que els ciutadans i les autoritats responsables del finançament poden esperar de la inversió en les biblioteques públiques. Aquesta sistematització i la literatura corresponent constitueixen un bon punt de partida per a nous desenvolupaments més específics. En concret, el personal de biblioteques públiques immers en les angoixes quotidianes de les seves tasques i activitats té aquí un bon resum de la teoria i de les normes i directrius internacionals, però, sobretot, uns elements immillorables per a la planificació i avaluació d’activitats específiques, una llista de comprovació dels recursos, processos i tasques pròpies i en col·laboració per a cadascun dels beneficis identificats, a més d’instruments per a benchmarking de processos i per a selecció d’evidències per a les autoritats, agents socials i comunitat en general.

No té per què entelar aquesta valoració altament positiva la constatació que aquest informe pateix, lògicament, d’algunes de les debilitats teòriques i pràctiques que encara són presents en aquesta àrea d’estudis en l’àmbit internacional. Hilario Hernández ja subratllava algunes d’aquestes dificultats en la seva ressenya de l’informe FESABID 2014 en aquest mateix blog, però el lector interessat en aquesta problemàtica podrà trobar un magnífic resum de les debilitats d’aquest tipus d’estudis per a l’àmbit específic de les biblioteques a l’informe Evidence review of the economic contribution of libraries (BOP Consulting, 2014), i, per al sector de la cultura en general, a l’estudi Measuring the value of culture (O’Brien, 2010), excel·lents complements a la literatura recollida a l’informe.

Finalitzo amb un consell personal i molt privat al personal de les biblioteques: molta cura a l’hora d’aplicar aquestes metodologies de valoració de la rendibilitat social i econòmica dels serveis. Si la nota és molt baixa, pot ser que no els financin i fins i tot arribin a tancar la biblioteca. Però si és molt alta, pot ser que algú n’exigeixi la privatització per tal d’aconseguir aquells beneficis. Segur que el TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership) i algú més estaran a l’aguait.