Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

El futur ja és aquí: 10 tendències per a les nostres biblioteques

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Judit Terma
Directora tècnica de planificació, projectes i avaluació
Biblioteques de Barcelona


Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años (2013). Elaborado por: Grupo Estratégico para el Estudio de Prospectiva sobre la Biblioteca en el Nuevo Entorno Informacional y Social. [Madrid]: Consejo de Cooperación Bibliotecaria. Disponible a: http://www.mcu.es/bibliotecas/docs/MC/ConsejoCb/GruposTrabajo/GE_prospec...

L’informe Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años és el resultat del Grupo de Trabajo Estratégico para el Estudio de Prospectiva sobre la Biblioteca en el Nuevo Entorno Informacional y Social. El grup va ser creat pel Consejo de Cooperación Bibliotecaria1 (CCB), en el marc del I Plan estratégico 2013-2015. Un dels objectius d’aquest Pla era el d’impulsar estudis2 de prospectiva sobre la biblioteca en el nou entorn econòmic, social i digital. L’informe el van elaborar un grup de 14 professionals3 en representació dels diferents àmbits i tipologies de biblioteques que integren el CCB sota la coordinació de José Pablo Gallo León.

L’objectiu del grup era la realització d’un informe de prospectiva (analitzar i estudiar el futur) de les biblioteques espanyoles, a partir de la revisió d’estudis i propostes realitzades en d’altres àmbits i la seva adaptació a la realitat bibliotecària espanyola, com també l’elaboració de tendències clares de futur per als diferents sectors bibliotecaris.

Del procés d’elaboració d’aquest document –que se’ns presenta com un document viu, que deixa la porta oberta a la discussió, a d’altres estudis, a d’altres metodologies que sobretot potenciïn la participació– en destacaria, principalment, l’impuls de l’Informe de tendències IFLA4; l’estudi de la bibliografia existent, d’estudis previs, d’estadístiques, d’anàlisi de tendències i d’aportacions pròpies dels autors; les reunions presencials, el treball “a distància”; i la jornada de reflexió amb politòlegs, tecnòlegs, economistes i sociòlegs5, amb l’objectiu de tenir una idea de com hi afectaria la política, l’economia, la societat i la tecnologia (anàlisi PEST).

L’informe està presentat en forma de decàleg i aborda temes davant dels quals els professionals tenim la possibilitat i l’obligació d’influir-hi, de desenvolupar-los, d’afrontar-los i de transformar-los: des de la flexibilització de la gestió, la cooperació i la col·laboració, la creació de nous serveis i espais, els diferents perfils de professionals, la biblioteca com a espai que garanteix la cohesió i la igualtat d’oportunitats, la biblioteca com a tercer lloc,... fins a l’encaix en el món digital.

Es tracta de 10 tendències comunes –amb certes particularitats– per a tots els tipus de biblioteques. En cadascun dels punts del decàleg trobarem: elements de context compartits (transformacions socials i demogràfiques, TIC, crisi i restriccions al sector públic, competència d’altres agents, valoració ciutadana de les biblioteques i dels seus professionals, etc.); punts de partida diferents que hauran de trobar plantejaments de futur diferents; i les tendències, presentades seqüencialment, sense prioritzar. Tendències associades a la gestió, a la relació amb la societat i els usuaris i, finalment, als serveis i a les col·leccions6.

1. La flexibilització de la gestió de les biblioteques. Gestió del canvi, transversalitat, cooperació, gestió flexible, etc. són conceptes clau. S’han de desenvolupar habilitats de gestió flexible en un entorn rígid i normativitzat com és el de l’administració pública; cal remarcar, també, el valor que han d’aportar les biblioteques en el si de les seves institucions.  

2. Més cooperació i més col·laboració ampliaran el paper de la biblioteca dins i fora de la seva institució. La cooperació en un sentit clàssic continua essent necessària; les biblioteques han de fomentar el seu caràcter únic, la seva autonomia però, alhora, han de ser complementàries d’altres biblioteques i participar en àmbits compartits (xarxes, associacions, consorcis, etc.). Finalment, les biblioteques han de buscar complicitats en sectors externs, no bibliotecaris.

3. Escassetat de recursos i noves estratègies d’estalvi i de finançament. S’ha de millorar la gestió de les biblioteques, buscar la sostenibilitat, l’eficiència econòmica; la responsabilitat és de les administracions però s’ha de ser imaginatiu i buscar noves formes de finançament; i sobretot reforçar el paper de les biblioteques com a agents formatius bàsics per al desenvolupament social i econòmic.

4. Els perfils flexibles i canviants dels professionals. Les biblioteques necessiten personal amb coneixements diversos; la formació deixarà de tenir un caràcter unitari. Els professionals han d’aportar valor, han de ser interdisciplinaris i polivalents, han d’incorporar l’aprenentatge d’altres destreses –no només les tecnològiques– gestió i organització, idiomes, capacitats educatives, negociació, etc.

5. Les biblioteques i la creació de comunitat i de cohesió social. S’han d’identificar les noves necessitats dels usuaris, adaptar-s’hi i crear nous serveis; les biblioteques han de ser garants de l’accés a la informació en igualtat de condicions; i tenir cura de la informació minoritària, de caràcter únic i sense interès comercial.

6. Biblioteques àgora o biblioteques tercer lloc, enteses com a espais on construir comunitat, espais de confiança, espais de creació i on compartir experiències, espais de socialització.

7. Els espais han de ser flexibles, acollidors i socials. De biblioteques per a llibres a biblioteques per a persones: espais comunitaris, de reunió, de trobada, de creació, per a usos diferents, transformables, flexibles, amb la tecnologia que permeti i afavoreixi la creació i la producció de continguts.

8. L’educació, l’aprenentatge i les habilitats clau de la missió de les biblioteques. Les biblioteques continuaran essent un lloc on aprendre; l’accés a la informació perd importància davant la formació sobre com buscar, trobar, avaluar i utilitzar de forma crítica la informació; les biblioteques hauran de donar suport a emprenedors i a la cerca de feina.

9. Serveis que s’adapten a una realitat digital. Complementarietat dels serveis digitals i presencials; el valor del servei personalitzat, objectiu, fiable i sense interès comercial en contraposició amb els grans agents de la informació digital, la creació i difusió de continguts digitals; la importància de la presència a les xarxes socials.

10. Gestionar fonts i col·leccions híbrides. Aposta clara per l’open access a la informació científica, als recursos educatius i patrimonials; la importància de la preservació en l’univers digital, de les big data; les dificultats de la gestió de la propietat intel·lectual.

Un document d’obligada lectura, on els futurs que s’apunten són fruit d’una anàlisi a fons dels presents i de les tendències identificades. Un document realista que recull tendències en general de tots els tipus de biblioteques, que pot servir de punt de partida perquè cada tipologia de centre aprofundeixi i incorpori les reflexions en la presa de decisions a curt i mitjà termini. Les biblioteques al llarg de la història han demostrat tenir una alta adaptabilitat, si bé és cert que com a professionals hem de continuar esforçant-nos a aportar valor a la nostra feina, i a més hem de reforçar i fer visible el nostre paper i el de les biblioteques com a garants de la igualtat d’oportunitats en l’accés a la informació. Hem d’estar atents als canvis socials, culturals, educatius i influir en les polítiques culturals.


1 Òrgan de composició interadministrativa que ha de canalitzar la cooperació bibliotecària entre administracions públiques a l’Estat.
2 Altres projectes per al període 2013-2014: Estudio del impacto socioeconómico de las bibliotecas en la sociedad, Apertura de un diálogo entre los sectores implicados para definir un modelo sostenible de préstamo de libro electrónico en bibliotecas, Elaboración de un manual de funcionamiento del CCB, i Plan de comunicación interna y externa del CCB.
3 Concha Vilariño Periañez, Carmen Méndez Martínez, Julia Merino García, Lluís Mª Anglada i de Ferrer, Cristina Novoa Fernández, Lorena Gómez Méndez, Juan Francisco Elizari Huarte, Hilario Hernández Sánchez, Honorio Penadés de la Cruz, María Jesús del Olmo, Isabel Bordes Cabrera, Javier Docampo Capilla, Pedro Quílez Simón.
4 IFLA World Library and Information Congress. Singapour, 2013.
5 Nicolás Barbieri, Gema Requena, Igor Sábada i Javier Celaya. Es van treballar tendències socioculturals, demogràfiques, de política educativa, tecnològiques, econòmiques, d’edició i de mitjans de comunicació i de propietat intel·lectual.
6 Las bibliotecas dentro de 15 años: la visión desde España de los principales cambios que nos esperan. Lluís Anglada. CBBD, Brasil 2015. Presenta una agrupació de tendències interessants: gestió (adaptabilitat, nous perfils professionals, cooperació i recursos escassos), usuaris (comunitat i aprenentatge), edificis (socialització i repensar espais) i col·lecció (món digital i col·leccions híbrides).