Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Els adolescents són de Neptú, els bibliotecaris de Plutó

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya

 

Connaway, Lynn Silipigini, comp. 2015. The library in the life of the user: Engaging with people where they live and learn. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/research/publications/2015/oclcresearch-library-in-life-of-user.html [Consulta: 02/12/2015]


Desenganyem-nos i tinguem present que fora de la nostra òrbita (la informativa-documental) molta gent no fa servir la biblioteca per buscar i recuperar informació, sinó que se serveix de l’entorn proper i d’Internet. Per tant, sigui quin sigui el nostre paper –com  acadèmics, bibliotecaris, usuaris o d’altres– la pregunta a fer-nos és: la biblioteca encaixa en la vida de les persones?

L’informe que us ressenyem s’estructura en 10 articles que corresponen a una dècada de recerca amb l’objectiu de conèixer més i millor el comportament dels usuaris. En línies generals, les investigacions fetes combinen metodologies quantitatives i qualitatives; i els qüestionaris, les entrevistes, els focus groups i els xats han estat les tècniques emprades per recollir la informació per part dels usuaris i no usuaris de biblioteques. Destacar que es parla de manera reiterada en l’informe de la generació batejada com a millennials i, més en concret, els screenagers (els millennials són els nascuts després de 1980 i els screenagers tenen entre 12-18 anys) perquè han crescut rodejats de pantalles i el seu comportament a l’hora de cercar i recuperar informació és totalment diferent. Són els usuaris, no usuaris i bibliotecaris del futur immediat.

En les escasses dues pàgines de ressenya he intentat destacar el més rellevant de les 200 pàgines de l’informe i, per tant, el contingut complet mereix ser llegit amb calma i íntegrament, per la rellevància, solidesa i aplicabilitat dels resultats. Al Blok de BiD ja hem ressenyat una vintenta dels informes de la OCLCResearch, els podeu consultar a http://www.ub.edu/blokdebid/es/search/node/OCLC%20Research%20language%3Aca%20%22OCLC%20Research%22?page=1

El capítol 1 vol ajudar a reinterpretar les cinc lleis de Ranganathan –que encara tenen vigència– tot reordenant-les. En el context actual d’abundància d’informació, la disponibilitat de recursos i de serveis han de resultar atractius per als usuaris, i les biblioteques i els bibliotecaris poden connectar-hi millor.

El segon article vol conèixer en el procés de cerca i recuperació d’informació com i quan decidim quina i quanta informació és suficient per satisfer els nostres objectius o necessitats. La resposta s’intenta aconseguir amb l’aplicació de la teoria dels rols i teoria de l’elecció racional.

El tercer estudi se centra en els usuaris del present i del futur, els millennials i els screenagers, i té caire internacional –a diferència de les anteriors que era només nord-americana. Els entrevista, així com també analitza més de 400 transcripcions de xat. Per als millennials, els serveis virtuals de referència són més atractius via xat o missatgeria instantània que no pas l’e-mail, per exemple. Una recomanació extreta és incorporar-los en els processos de desenvolupament i avaluació dels serveis.

El capítol 4 té com a punt de partida el gran repte de la biblioteca (digital o presencial): desenvolupar i actualitzar les col·leccions i serveis per tal de servir a les diferents generacions d’usuaris. S’apunta la idea que els bibliotecaris haurien de crear diferents espais per les diverses necessitats dels usuaris, així com promoure el perfil de bibliotecari com a guia o ajudant, però mai com a filtre/seleccionador d’informació.

El 5è estudi selecciona una dotzena de projectes de comportament d’usuaris (OCLC, RIN i JISC) amb la voluntat d’oferir una síntesis, tant dels resultats contradictoris com dels de consens. Els resultats compartits, en línies generals, diuen que existeixen diferències per disciplina; es confirma un increment de la importància de les revistes electròniques; la centralitat de Google i motors de cerca; i enumera les implicacions per les biblioteques –que tradueixo seguidament:

• “La biblioteca serveix a molts grups, amb diferents necessitats i comportaments.
• Els sistemes de biblioteca han de millorar el fet de proporcionar un accés transparent als recursos.
• Els bibliotecaris han de tenir en compte cada vegada més una major varietat de formats i continguts digitals.
• Els sistemes bibliotecaris i de contingut han d'estar preparats per al canvi de comportaments dels usuaris.
• Els sistemes de biblioteca han de semblar i funcionar més com a motors de cerca, és a dir, Google i Yahoo, i serveis web, és a dir, Amazon.com, ja que aquests són familiars per als usuaris que se senten còmodes i confiats en el seu ús.
• Les metadades d'alta qualitat són cada vegada més importants per al descobriment dels recursos apropiats.
• La biblioteca ha de donar una millor publicitat a la seva marca, el seu valor, i els seus recursos a la comunitat”.

En el sisè bloc es pregunten: per què la gent tria una font d'informació en lloc d’una altra? Quins factors contribueixen a la seva selecció de fonts d'informació? La resposta: la conveniència. És un factor per a la presa de decisions en totes les situacions, i els resultats diuen que se sacrifica el contingut per la conveniència. Per tal d'atraure la gent les interfícies i els sistemes bibliotecaris han de semblar més familiars, accessibles i populars, sense necessitat de formació prèvia per fer-les servir.

El setè informe pren com a referent un nou model de desenvolupament de serveis i sistemes bibliotecaris: l’usuari com a centre de la presa de decisions. 

En vuitena posició trobem The Digital Visitors and Residents project (també d’abast internacional, Regne Unit, Estats Units i a curt termini resultats de l’Estat espanyol, entre d’altres països). Vol aprofundir en les motivacions i maneres que té la població de connectar amb la tecnologia a l’hora d’obtenir informació. 

El penúltim capítol vol aprofundir en: on busquem la informació, què busquem i per què? Cal destacar la nomenclatura de les 4 etapes/perfils en la vida acadèmica dels usuaris: emerging; establishing; embedding i experiencing.

Per acabar, el darrer estudi se centra en allò que caldria fer perquè al 2020 les biblioteques fossin rellevants. A part de continuar adaptant-se de manera constant i oferir serveis a la gent, caldrà que “involucrin i motivin els investigadors, acadèmics i empresaris per contribuir, compartir i reutilitzar el contingut”, per exemple. A més, hauran de “desenvolupar aliances amb els individus que creen, recopilen i analitzen conjunts de dades per tal de proporcionar les polítiques, sistemes i serveis per a l'emmagatzematge, accés, conservació i reutilització".