Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

La formació continuada del personal: un procés que es consolida

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Maite Comalat1
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Consejo de Cooperación Bibliotecaria. Grupo de Trabajo sobre Perfiles Profesionales. (2015). Formación continua en el Sistema Español de Bibliotecas: resultados de una encuesta. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Subdirección General de Documentación y Publicaciones. Disponible a: http://hdl.handle.net/10421/8990. [Consulta: 01/02/2016]


Seguint la línia de treball que inicià el 2013 amb la publicació de les fitxes de caracterització dels perfils professionals, aquest grup de treball acaba de publicar els resultats d’un estudi que han dut a terme per conèixer com s’està desenvolupant la formació contínua a les biblioteques de titularitat pública a l’Estat espanyol.

L’estudi es basa en una enquesta estructurada en cinc grans apartats orientats a aprofundir en els sistemes d’organització, les temàtiques tractades, la valoració, la identificació de bones pràctiques i les necessitats d’infraestructura i suport institucional de la formació del personal. En l’estudi van participar, en un primer grup, el 22,9 % de les 741 biblioteques o serveis del Sistema Español de Bibliotecas (SEB) als quals es va fer arribar l’enquesta entre els mesos de juny i juliol de 2014. En aquest grup s’inclouen les biblioteques regionals i nacionals de les comunitats autònomes, la Biblioteca Nacional, les 53 biblioteques públiques de l’Estat, les xarxes de biblioteques públiques municipals, les biblioteques d’ensenyament superior i les biblioteques especialitzades. En un segon grup s’agrupen les respostes de les biblioteques escolars, les característiques de les quals van fer recomanable una enquesta diferenciada que es va difondre entre setembre i octubre de 2014 i en la qual van participar 539 institucions educatives. En aquest cas, no és possible valorar el percentatge de participació ja que no és possible concretar la dimensió de l’univers. Les respostes rebudes per cadascun d’aquests dos grups són analitzades a l’informe de manera diferenciada i permeten veure algunes variacions significatives entre elles.

Tot i que a l’enquesta estan proporcionalment ben representades totes les comunitats autònomes, en relació amb el desenvolupament bibliotecari de cadascuna d’elles, es posa en evidència una resposta més baixa de la que correspondria en els casos d’Astúries, Cantàbria, Euskadi i Illes Balears. En el cas de biblioteques escolars s’observen, també, alguns buits molt importants de comunitats de les quals no s’ha obtingut cap resposta (Andalusia, Aragó, Navarra, la Rioja o Múrcia) o, en el cas d’altres comunitats, com Madrid i Catalunya, amb una resposta molt baixa. Aquestes desigualtats, que només afecten els resultats d’algunes preguntes puntuals que s’analitzen per comunitats autònomes, sí que suposen una limitació a l’hora d’analitzar els resultats. Disposar de més dades permetria, també, una anàlisi per territoris que ajudaria a valorar els esforços que algunes administracions i institucions han dut a terme per millorar la formació continuada del personal de les biblioteques del seu territori.

Malgrat tot, cal destacar de l’informe l’interès de les dades que s’analitzen i que poden ser útils per als serveis centrals que donen suport a les xarxes i als centres i que dissenyen polítiques de formació. Ens han semblat especialment rellevants les que destaquem a continuació:

  • Política de formació: són les biblioteques escolars (BE), en un percentatge molt més alt, les que afirmen que no disposen d’una política de formació (un 27 % de BE respecte a un 10 % de biblioteques del SEB).
  • Avaluació de necessitats: tot i que és força significatiu el percentatge de centres que responen que no es recullen les necessitats de formació (un 16 % de biblioteques del SEB i un 21 % de BE), un percentatge força alt afirma que sí que es fa. Ho diu un 78 % de biblioteques del SEB i un 21 % de biblioteques escolars. En tots dos casos es fa a través d’enquestes al personal o de la recollida a les reunions periòdiques que es realitzen.
  • Formació presencial / Formació en línia: les biblioteques del SEB responen que el percentatge de formació en línia és cada vegada més similar a la formació presencial (un 95 % de centres fan formació presencial i un 70 % formació en línia). No és aquesta la realitat viscuda a les biblioteques escolars entre les quals encara és majoritària l’oferta de formació presencial (un 46 % respecte a un 12 %).
  • Formació pròpia / Formació externa: tot i que majoritàriament la formació s’organitza des de la mateixa institució (78,4 %), el 69,6 % afirma que el personal participa en formació organitzada per organismes externs. En aquests casos, es destaca la importància de l’oferta feta per les associacions professionals que, a més, apareixen com a entitats referent per realitzar aquesta formació. En el cas de les biblioteques escolars la formació a través d’organismes externs és gairebé inexistent (un 13 % respecte al 70,5 % de la resta del sistema).
  • La repercussió de la formació: un percentatge alt, des del nostre punt de vista, afirma que no es fomenta que les activitats de formació donin resultats en les tasques i que l’aprenentatge pugui ser aprofitat per altres membres. Un 27 % de biblioteques del SEB i un 33 % de biblioteques escolars ho constaten. Aquesta és una mancança que es reitera quan es fan preguntes obertes.
  • Destaquem, especialment, la informació que es dóna a l’apartat de bones pràctiques on apareixen diferents propostes per fer formació entre iguals. Un 37 % de biblioteques del SEB i un 29 % de biblioteques escolars afirmen tenir eines per fer-la a través de comunitats virtuals o grups de treball, organització de jornades o sessions per compartir coneixements o gestió de coneixement intern a partir de formació impartida pel personal especialitzat mateix.
  • Formació més enllà dels cursos: una de les opcions possibles, les estades a l’estranger, ha estat especialment valorada. Un 80 % de les biblioteques del SEB considera que són una proposta interessant però que no tenen un programa que les reguli. En el cas de les biblioteques escolars el percentatge augmenta fins al 88 %.   
  • L’avaluació de la formació: també és rellevant el nombre de biblioteques que afirmen que s’ha generalitzat l’avaluació de la formació i que els resultats es tenen en compte a l’hora de programar noves formacions tot i que, malauradament, la resposta a les preguntes següents posa en evidència que l’impacte de l’avaluació no és, probablement, el que caldria esperar. Del 45 % d’institucions que afirmen que s’han introduït canvis els vinculen amb l’organització i en destaquen: la institucionalització a través de la creació d’un departament o del nomenament d’un responsable; la planificació i la detecció de necessitats; els sistemes de control d’assistència i d’aprofitament i, finalment, la vinculació de la formació amb persones clau en l’organització i amb els llocs de treball.

Les respostes a les preguntes obertes, pel que fa a aspectes millorables a la formació, aporten elements de reflexió interessants. En aquest apartat, i en relació a biblioteques del SEB, es posa en evidència, entre d’altres, la manca d’oferta formativa específica per al personal que treballa a les biblioteques, la manca d’aplicació pràctica dels coneixements tractats als cursos i l’absència de seguiment dels resultats. En aquest mateix apartat es considera, i ens ha semblat significatiu, que la formació presencial és més operativa i eficient que la formació a distància, sense que es precisi què vol dir això exactament.
En el cas de biblioteques escolars, aquesta pregunta permet detectar punts febles, ben coneguts, com la minsa dotació de fons i mitjans tècnics o l’escassa dedicació del professorat, a més de posar en evidència la manca d’un programa de formació i l’absència de planificació de la dedicació del professorat encarregat de la biblioteca.

És especialment rica l’anàlisi de les temàtiques i els cursos que s’han impartit en els darrers cinc anys i l’apartat en el qual es fan propostes de futur. Les propostes que es fan s’agrupen en tres àmbits: totes les que estan relacionades amb les tecnologies, des de l’ús de les xarxes socials, dispositius mòbils fins al préstec electrònic, se situen en primer lloc. Aspectes vinculats a la formació, l’atenció i el suport als usuaris, en segon lloc i, finalment, en un tercer grup, tots els temes que estan relacionats amb els drets d’autor, la propietat intel·lectual i la protecció de dades. En el cas de les biblioteques escolars apareixen, lògicament, temes vinculats a l’alfabetització informacional o a la formació d’usuaris i, també, a la lectura digital.

Tal com hem comentat, seria interessant poder disposar de les respostes segregades per comunitats autònomes per poder valorar si els esforços que s’han fet des de les diferents administracions i serveis de suport tenen algun tipus d’impacte en les seves respostes. De tota manera, els resultats apunten que s’ha avançat positivament per tal de millorar la formació a partir de l’avaluació de les necessitats, diversificant l’oferta, obrint nous canals de formació, promovent l’intercanvi de coneixements i institucionalitzant la planificació de la formació. Cal continuar treballant per generalitzar aquestes millores i consolidar l’oferta de la formació adequant-la a les necessitats, en quantitat i qualitat, i fent propostes més ajustades a les competències necessàries per als diferents perfils professionals o àrees de treball.


1Maite Comalat és membre del Grupo de Trabajo sobre Perfiles Profesionales del Consejo de Cooperación Bibliotecaria.