Afegeix un nou comentari

L’escletxa digital és la imatge de l’escletxa social: el nivell econòmic de les persones determina l’accés tecnològic dels ciutadans de Barcelona

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Dídac Martínez
Director del Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius SBPA
Universitat Politècnica de Catalunya. UPC


Mobile World Capital Barcelona, Roca Salvatella. L'escletxa digital a la ciutat de Barcelona [en línia]. Febrer de 2016. Estudi de la MWCapital encarregat per l’Ajuntament de Barcelona. Disponible a: http://mobileworldcapital.com/escletxa-digital/download/escletxa-digital... [Consulta: 8 març 2016]


Us comento breument l’informe elaborat pel Mobile World Capital Barcelona sobre l’escletxa digital de la ciutat de Barcelona.

Com tots els informes d’aquest tipus està basat en enquestes realitzades als ciutadans sobre el comportament davant les TIC. Què fan els ciutadans que disposen d’ordinadors o telèfons mòbils amb accés a Internet? Quantes vegades es connecten? Què consulten? On accedeixen? etc. Si totes les respostes les organitzem per edats, gènere, barris etc. ens dóna un mapa de la ciutat de Barcelona en relació a les TIC i en relació, també, a l’escletxa digital.

Els qui, com els bibliotecaris, fa temps que estem treballant en contra de les noves formes d’analfabetisme funcional ja sabem què significa “escletxa digital”. Aquest informe la defineix de la següent manera: “L’escletxa digital fa referència a la desigualtat entre les persones que poden tenir accés o coneixement en relació a les noves tecnologies i les que no. Aquest terme també fa referència a les diferències entre grups segons la seva capacitat per utilitzar les TIC de manera eficaç.”  

L’informe parla també de l’Agenda Digital Europea, el seu seguiment a Barcelona i les dades recollides que s’ordenen a partir del marc metodològic de la Unió Europea anomenat “Digital Economy and Society Index (DESI)”. Aquesta metodologia és important ja que permet comparar-nos amb altres països i ciutats europees.

Què ens diu aquest informe i quin mapa de Barcelona ens mostra?

L’informe és molt interessant i complet perquè inclou moltes dades i unes conclusions que no són estranyes per als qui, com els bibliotecaris, fa temps que estan fomentant l’ús d’Internet: a) que la majoria d’usuaris usen les tecnologies per als correus electrònics o per comunicar-se a les xarxes socials, b) que la gent més gran té dificultats per accedir i usar Internet, per tant, necessiten una alfabetització tecnològica, c) que l’e-administració no acaba d’arrancar, d) que la majoria de ciutadans usen més d’una tecnologia, i e) possiblement la més essencial, que el nivell educatiu i econòmic està lligat a l’ús d’aquestes tecnologies i, per tant, influeix en la profunditat de l’escletxa digital.

Portant-ho a l’extrem i per simplificar-ho: si tens un nivell econòmic alt, vius en un barri “ric” i tens una educació superior, llavors utilitzes habitualment les TIC per al teu desenvolupament personal, econòmic i social. Si, en canvi, vius en un barri “pobre”, no tens ingressos econòmics per sobreviure i no tens ni els estudis bàsics, no tens accés a les TIC ni als seus beneficis, i l’escletxa digital és més profunda. No obstant, l’informe indica que, globalment, la ciutat de Barcelona està avançant cap a una societat amb una integració de les tecnologies i l’accés a la informació, sense excessives diferències, com pot passar en altres llocs del planeta.   

L’informe mostra taules i gràfics amb conclusions relacionades amb el gènere, persones, barris, nivells, informació, xarxes, infraestructures, etc. la qual cosa permet entendre millor la ciutat de Barcelona i la progressiva extensió de l’ús de les TIC. No aprofundeix, en canvi, en les polítiques necessàries que cal implementar per tal que aquesta escletxa digital no sigui cada vegada més gran, o les conseqüències negatives d’una societat i d’una ciutat plenament “TICficada” amb aspectes, que comencen a ser importants, com l’ús i la privacitat de les dades, la dependència dels grans sistemes d’informació comercials i de les multinacionals de l’energia, la transformació dels hàbits de lectura i, per tant, del nivell cultural de les persones, etc. Malgrat això, el mapa de l’escletxa digital de la ciutat de Barcelona ens aporta tota una sèrie de dades i conclusions evolutives que són molt interessants per als bibliotecaris.
 
És per això que us aconsello que llegiu habitualment aquest tipus d’informes ja que permeten analitzar amb dades d’on vénen i on són els problemes. Aquest informe, per exemple, és d’especial interès per a les biblioteques públiques que estan inserides en els barris i estan alineant les seves activitats i objectius en relació a l’escletxa digital dels seus usuaris. És veritat que les biblioteques ja estem fent moltes accions cada dia per tal de solucionar tots aquests problemes en la mesura que podem i amb els recursos que ens donen, però no hem de defallir mai en aquest objectiu respecte a les TIC. Sabem per experiència de segles que si els ciutadans no tenen accés a la informació no progressen. És veritat que la nova economia dirigida per les grans companyies tecnològiques comporta grans oportunitats per als ciutadans i les ciutats, però no per a tots. Les biblioteques hem d’ajudar a què no quedi exclòs cap ciutadà i que tots puguin pujar al carro d’aquestes anunciades oportunitats. Malauradament, això ara mateix no està passant i l’escletxa digital és, encara, la imatge de l’escletxa social.