Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Dissenyant la biblioteca de recerca del futur

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Tancheva, Kornelia et al. (2016). A day in the life of a (serious) researcher: envisioning the future of the research library. Ithaka S+R. Disponible a: http://sr.ithaka.org/?p=277259 [Consulta: 05/04/2016]


Com seria una biblioteca de recerca que poguéssim dissenyar partint de zero? Aquesta és l’ambiciosa pregunta que es van plantejar un grup de bibliotecaris de la Cornell University. Per tal de donar-li resposta van dur a terme, amb l’ajut de la consultora Ithaka S+R, un estudi etnogràfic estructurat en dues parts. En primer lloc, van sol·licitar a 21 usuaris, entre els quals s’incloïen alumnes i professors de diferents disciplines i amb diversos graus d’experiència investigadora, que durant un dia portessin un registre de totes les seves activitats relacionades amb la cerca d’informació. A continuació, van entrevistar individualment cadascun d’ells per comentar la informació recollida.

L’informe que presenta els resultats de l’estudi es divideix en dues parts. La primera, la més extensa, descriu els resultats obtinguts, mentre que la segona ofereix algunes reflexions sobre les implicacions d’aquests resultats, si no per al disseny d’una biblioteca de nova planta, sí en l’adaptació dels serveis bibliotecaris existents a les necessitats dels investigadors.

Els resultats del treball de camp s’estructuren en set apartats relacionats amb els comportaments observats entre els investigadors: cerca d’informació, activitats acadèmiques, treball intel·lectual, activitats relacionades amb les acadèmiques, recursos bibliotecaris, espais i gestió personal.

En l’àmbit de la cerca d’informació, les dades aportades pels participants posen de manifest que la consulta d’informació, acadèmica i no acadèmica, és una constant en la seva vida quotidiana, ja sigui com a resultat d’una acció deliberada per mantenir-se al dia, com un hàbit adquirit o per omplir estones lliures durant el dia. La consulta del correu electrònic, xarxes socials, notícies, informació meteorològica, etc. es contínua. En aquest punt, els autors destaquen un aspecte que consideren especialment rellevant: l’abandonament immediat d’una tasca de cerca d’informació si els participants troben dificultats i no són capaços de resoldre la tasca sense tardança.

El treball d’investigació s’articula entorn de tres activitats que els investigadors no solen discriminar: escriure (sigui un article, una classe, una proposta de projecte, etc.); prendre notes (a mà o en format electrònic); i gestionar la informació (organitzar els articles i llibres consultats, les notes, etc.). La primera activitat, escriure, és la més important i al voltant de la qual giren les altres dues. En aquest punt la connectivitat és imperativa per poder treballar en els diversos espais, escollits motu proprio o marcats per les circumstàncies, on desenvolupen la seva activitat els investigadors.
Les entrevistes van donar lloc a múltiples referències al treball intel·lectual desenvolupat pels investigadors i a les estratègies utilitzades per mantenir o incrementar la seva productivitat: reservar alguns dies per a determinades activitats, planificar les setmanes per endavant, etc.

Al marge de l’activitat estrictament acadèmica, els investigadors duen a terme una seguit de tasques que no són estrictament de recerca però que inclouen la cerca i la difusió d’informació: els contactes amb d’altres investigadors, ja sigui de manera presencial o virtual a les xarxes socials, la cerca d’informació sobre el copyright del seus treballs, la localització de fons per a desenvolupar la seva investigació, etc.

Referent als serveis bibliotecaris, els investigadors prefereixen, evidentment, els recursos electrònics. No obstant, molts d’ells informen de l’ús intensiu d’uns pocs o, fins i tot, d’un únic recurs que dóna resposta a gairebé totes les seves necessitats. Malgrat la preferència pels recursos digitals, són molts els investigadors que fan referència a la biblioteca com a refugi on treballar tranquil quan l’activitat a desenvolupar requereix atenció continuada i calma.

Finalment, al fer referència a la gestió personal, els participants descriuen les dificultats que troben per fer front a les distraccions, sovint en forma de temptacions proposades per la tecnologia, i a les estratègies que utilitzen per mantenir centrada l’atenció. En aquest punt destaca la dependència d’eines analògiques, com ara calendaris i llistes de tasques, fins i tot entre els tecnòfils més avesats.

En definitiva, els resultats de l’informe resulten limitats tenint en compte l’ambiciosa pregunta inicial i són similars als obtinguts en treballs previs sobre el comportament dels investigadors en els seus hàbits de cerca i consum d’informació. Les solucions proposades no difereixen massa de les que molts centres ja estan implantant avui dia.