Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Qui es recorda dels llibres en paper?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Report of the Collection Development Executive Committee Task Force on Print Collection Usage Cornell University Library. http://staffweb.library.cornell.edu/system/files/CollectionUsageTF_ReportFinal11-22-10.pdf

En un moment en què l'interès per les monografies a les biblioteques universitàries es centra en la incorporació dels llibres electrònics a la col·lecció, ningú sembla recordar-se dels llibres en paper. No obstant això, la Cornell University ha encarregat recentment a un grup de treball que estudiés l'ús de les monografies impreses a la biblioteca. L'objectiu era saber com circulen els llibres per millorar la gestió de la col·lecció, intentant respondre a preguntes com les següents: fins a quin punt és justificable l'existència d'un percentatge de llibres en la col·lecció que mai surten en préstec?, S'ha de considerar l'adquisició, gestió i conservació d'aquests llibres una despesa supèrflua o una inversió en un recull de reserva estratègica?

L'informe resultant d'aquell encàrrec analitza l'ús dels llibres utilitzant tres mesures: el préstec entre 1990 i 2010 dels llibres publicats durant aquest mateix període, el préstec dels llibres adquirits el 2001, i el préstec en un dia qualsevol d'abril de 2010.


Possiblement la troballa més cridanera de l'informe és que el 55% de les monografies publicades des de 1990 no han sortit mai en préstec de la biblioteca. Però com es pot interpretar aquesta dada?, És molt?, És poc? Al llarg del treball són diverses les ocasions en les quals els autors alerten del perill d'extreure conclusions precipitades de les dades i, en aquest cas, la resposta tampoc és senzilla. Factors com la llengua limiten el nombre de lectors potencials d'una obra i la Cornell University té llibres en molts idiomes. Entre 1990 i 2010 la biblioteca va comprar llibres en 337 llengües i les adquisicions en anglès representar el 55% del total. En aquest grup la taxa de préstec va ser més elevada: el 61% de les monografies va sortir en préstec en comparació amb el 45% del conjunt de la col·lecció. I una dada sorprenent: analitzant el percentatge de documents que van sortir en préstec en relació a la dimensió del fons, el català és la quarta llengua amb més circulació, per darrere de l'anglès, el turc i el grec clàssic.

A causa de la manca de dades completes per a la dècada del 1990 al 2000, el següent pas va consistir en portar a terme una anàlisi longitudinal del préstec dels llibres adquirits en 2001. El resultat és que el 20% dels llibres adquirits el 2001 havia circulat al final de 2002, el 30% al final del 2005 i el 35,5% al final de 2009. Un dels resultats més interessants d'aquesta anàlisi és que, tot i que el préstec dels llibres tendeix a créixer a mesura que passa el temps, sembla estancar-se 12 anys després de la data de publicació. No obstant això, caldrà esperar alguns anys per tancar un cicle complet i verificar aquesta hipòtesi que podria tenir repercussions en la política de conservació i preservació de documents de baix ús.

Des del punt de vista metodològic, crida l'atenció l'estratègia de prendre "instantànies" del préstec en un dia concret. Així, el 19 d'abril de 2010, el 34% dels llibres en préstec estaven en mans d'estudiants de postgrau (una mitjana de 8 llibres per alumne), el 24% els tenien professors (13 llibres per professor), mentre que els estudiants de grau només havien pres en préstec el 11% de les obres que estaven fora de la biblioteca (una mitjana d'un llibre per alumne). Novament cal ser prudents en la interpretació d'aquestes dades, ja que la anàlisi a llarg termini mostra que la diferència no rau tant en el nombre de llibres en préstec com en el temps mitjà de durada de cada préstec, molt inferior entre els alumnes de grau com a conseqüència de necessitats diferents.

Òbviament, s'observen moltes diferències per disciplines, destacant un ús molt intens en filosofia. En l'informe s'analitzen amb detall no només les xifres d'ús dels departaments, sinó també les matèries que es consulten des de cada un d'ells.

L'informe, un exemple de rigor i gust pel detall, finalitza amb 5 recomanacions relatives a la necessitat de recollir sistemàticament dades d'ús de les monografies, la integració d'aquestes dades en la presa de decisions de gestió de la col·lecció i la seva posada a disposició de les persones encarregades de la selecció.