Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Digue'm com busques i et diré qui ets

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 


Gardner, Tracy; Inger, Simon (2016). How readers discover content in scholarly publications: trends in reader behaviour from 2005 to 2015. Abingdon: Renew Training. ISBN 978-0-9573920-4-5. Disponible a: http://www.simoningerconsulting.com/papers/How%20Readers%20Discover%20Co... [Consulta: 24/05/2016]


Les dades i estadístiques que tenen els editors i bibliotecaris només són una part del complex mapa de navegació que dibuixen els usuaris a l’hora de buscar informació –moltes vegades aquests dades romanen ocultes i no es comparteixen. A més, cal sumar-hi la caixa negra de dades dels grans motors de cerca (Google i Google Acadèmic). Així que, per tal de conèixer amb més detall i exactitud com els lectors cerquen i localitzen continguts i consegüentment orientacions dels models de serveis per als usuaris, una bona opció és preguntar-los directament.

La quarta edició de l’enquesta, corresponent al 2015, (prèviament se’n van fer el 2005, 2008 i 2012), ens permet veure l'evolució i tenir una comparativa al llarg d'una dècada. En aquesta darrera onada, s’han incorporat algunes preguntes relatives als llibres electrònics per tal d’ampliar el coneixement del comportament informacional en aquest àmbit.

Em sembla interessant proposar-vos una inversió de l’ordre de lectura de l’informe, que tot i superar les 60 pàgines, bàsicament l’integren diagrames de barres i, per tant, vosaltres mateixos n’extraureu les conclusions. Crec que entendreu ràpidament per què us proposo el canvi i anar directament a conèixer quina és la metodologia utilitzada i com s’ha obtingut la mostra. Per tant, llegiu primerament el bloc 8. No vull treure importància ni rellevància a l’estudi però crec que és qüestionable –i és el punt feble– emprar una mostra no representativa basada en llistes de contactes facilitades per les plataformes editorials que s’analitzen en l'informe mateix, des del meu punt de vista una mostra de conveniència. Caldria ser més rigorosos quan l’estudi és d’abast internacional i amb resultats extrapolables; remarco aquest aspecte ja que implica una interpretació amb cautela dels resultats.

Després de la metodologia considero interessants els blocs 4, 5, 6 i 7, sobretot els dos darrers: “Dispositius mòbils i apps” i “Característiques de l’espai web de les revistes”. Són relativament breus en comparació amb el nucli de l’estudi però si hi ha una edició posterior hauria de posar el focus en aquests aspectes i aprofundir més en les xarxes socials (mètriques, opcions de compartir continguts, etc.) que ja estan incorporades al qüestionari –tot i que l’accés via dispositius mòbils és baix (10 %) ha anat augmentant els darrers anys.

En el qüestionari hi han participat més de 40.000 persones i s’ha considerat un ampli ventall de variables: sectors, països, rols acadèmics, corporatius, i diferents nivells d'ingrés nacional, i diferents camps i disciplines, entre d’altres.

On comença el trajecte quan un investigador, estudiant o bibliotecari busca articles?

Hi ha moltes variacions en el comportament de cerca segons el sector, regió, tipus de feina, disciplina i també s’han produït canvis al llarg de la dècada analitzada, i les tendències i patrons s’han de considerar sense perdre de vista les necessitats dels usuaris i la seva satisfacció. Per exemple, un proveïdor de contingut internacional o una biblioteca té una tasca desafiant, ja que no pot seguir les "millors pràctiques" d'una altra institució sinó que ha d’examinar quin conjunt de necessitats són de la major importància per a les seves pròpies comunitats d'usuaris, i la millor manera de satisfer-les.

L'informe revela un augment global significatiu en l'ús de l'editor de llocs web com a punt de partida per a recerques d'articles de revistes sobre un tema específic (taula 4), així com una tendència general a la baixa de recerques a la plataforma, amb una proporció cada vegada més gran del trànsit procedent d'un tercer, com és la xarxa. Les taules detallen també els altres espais de cerca que, en conjunt, sumen més trànsit de cerca que les plataformes i, per tant, Google Acadèmic s’ha de considerar més enllà d’una estratègia de visibilitat.

Alguna de les necessitats específiques, en aquest cas dels químics, expressa que s'enfronten a una "allau" d'articles rellevants, i estan lluitant per mantenir el coneixement actual en el seu camp i, per tant, estan buscant mecanismes d'actualització permanent millorats, i no estar al dia amb una selecció de revistes preferides. Globalment, l’informe confirma una davallada de l’ús de les TOC (table of contents) i apunto que seria interessant estudiar la creació d’apps per donar resposta a aquestes necessitats.

Els acadèmics d’Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud donen la mateixa importància als webs dels editors, dels motors de cerca acadèmics i les bases de dades bibliogràfiques, en canvi a Europa i als Estats Units els espais web dels editors són considerats menys importants que els altres dos. Els resultats del 2015 indiquen que només el sector acadèmic prefereix Google Acadèmic i Google pel que fa als motors de cerca.

Per apuntar algun resultat referent als llibres electrònics, aquests darrers mostren algunes diferències significatives en comparació amb les revistes. En les respostes relatives a l'àmbit acadèmic, les pàgines web de la biblioteca, eines de descobriment, i els motors de cerca amb prou feines van superar els motors de cerca web general situats en la primera posició, i les llibreries en línia com Google Books i el Kindle d'Amazon en la tercera posició (taula 31).

En total, són més de 50 taules amb moltes dades per interpretar, que plasmen al paper l’enorme diversitat en l’accés a la literatura, variacions segons l’edició de l’enquesta, segons el perfil d’usuari, de la seva procedència geogràfica, de l’especialitat, dels ingressos, entre d'altres.

Per tancar la ressenya us deixo amb aquesta cita:

Librarians behave quite differently to everyone else in search, preferring professional search databases and library-acquired resources. This may point to a significant gap between what librarians recommend, and how their patrons behave”.