Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Un entorn en transformació per a les biblioteques universitàries

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Llarina González Solar
Biblioteca da Universidade da Coruña


ACRL Research Planning and Review Committee (2015). Environmental Scan 2015. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. American Library Association. 32 p. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh... . [Consulta: 15/09/16].


Cada dos anys, l’ACRL Research Planning and Review Committee analitza, amb una mirada àmplia més que detallada, l’escenari de les biblioteques acadèmiques estatunidenques. Cada Environmental Scan completa i expandeix l’anàlisi als temes més destacats que una altra publicació del mateix comitè, Top trends in academic libraries, identifica l’any anterior.

L’Environmental Scan 2015 considera dos motors de canvi per a les biblioteques acadèmiques estatunidenques: l’ambient competitiu i la intervenció de les noves tecnologies en l’ensenyament superior. La creixent dificultat per a accedir a les fonts de finançament motiva una clara competitivitat, que als Estats Units es tradueix en nous criteris de repartiment econòmic, que busca mitigar la desigualtat social i potenciar la investigació a través del millor aprofitament de les dades.

La tecnologia ha facilitat l’aparició de nous models educatius orientats al mercat, com els cursos oberts massius en línia (MOOC) i l’educació basada en competències (CBE), amb els estudiants adults entre els grups demogràfics d’interès. Això té conseqüències en els objectius de la biblioteca, les seves col·leccions i serveis com també en el mesurament dels seus resultats.

L’Environmental Scan analitza els efectes d’aquest context canviant, sumàriament descrit, i en destaca les seves implicacions a un nivell pràctic sobre l’acció bibliotecària. Si tot l’informe conté notes d’interès, la lectura d’aquestes implicacions és la part més reveladora.

Dedica diverses pàgines a les tendències en col·leccions i adquisicions, i se centra en l’impacte del llibre electrònic. Recorda que les biblioteques seguiran treballant cert temps en un entorn híbrid però les anima a anar-se posicionant respecte d’aspectes concrets: a treballar amb els agents involucrats en el llibre electrònic per millorar la gestió de la distribució i preservació del seu contingut; a aprofundir en els desafiaments propis dels serveis de difusió d’audiovisuals; a la implantació cautelosa de programes d’adquisició basats en dades i en patrons d’ús (Data Driven Acquisition, DDA i Patron Driven Acquisition, PDA); a ser agents de canvi en l’ecosistema dels llibres de text; i a avaluar les col·leccions en base a la seva contribució a la visió/missió/objectius de la institució, tenint en compte els nous models d’ensenyament.

Els serveis de dades d’investigació són un altre dels temes destacats de l’Environmental Scan, que insta a potenciar l’accés a les dades tant amb la creació de plataformes interinstitucionals com facilitant la disponibilitat de les produïdes per agències governamentals. Les relaciones amb els investigadors i el coneixement dels seus processos de treball s’evidencien clau en la millora i difusió d’aquests serveis i en l’avenç dels programes de formació.

En aquest punt l’informe amplia les seves reflexions als serveis de suport a la investigació, que apareixen com una oportunitat per reposicionar les prioritats i les estructures bibliotecàries al voltants d’àrees d’innovació. Aquests serveis exigeixen i propicien una nova dimensió tant en les competències com en la col·laboració entre bibliotecaris.

Les biblioteques poden apoderar els seus usuaris en la creació de nou coneixement, facilitant-los el descobriment i l’anàlisi de la informació. Per això, recomana avançar en els sistemes de descobriment, mantenint l’usuari en l’eix del seu desenvolupament i potenciant la col·laboració, que amb tant d’èxit es mostra en projectes com Europeana o Digital Project Library of America. Sobre les bases de dades apunta l’interès d’explorar les seves funcionalitats en mineria de dades.

Les instal·lacions han d’adaptar-se amb creativitat a les noves necessitats, facilitar espais per a la col·laboració dels estudiants i respondre als canvis tecnològics. Tot i que avui són innovadors els serveis d’impressió 3D o els makerspaces, hi ha al darrere una situació de canvi continu, de beta permanent, que només es pot afrontar des de la planificació i la formació dels bibliotecaris.

Les biblioteques acadèmiques tenen un important paper en l’accés obert a la informació científica. L’informe planteja l’interès d’assumir noves posicions, com la d’editores, i noves funcions, com ara col·laborar tant en la indexació de revistes d’accés obert com en la construcció de polítiques i codis de bones pràctiques sobre la gestió de drets de propietat intel·lectual. Adverteix que tot plegat tindrà conseqüències en les adquisicions, que són necessaris canvis en els fluxos de treball i un major esforç en la formació dels usuaris i que els mitjans socials tindran cada dia més importància, entre d’altres, per l’interès de les altmètriques.

El document insta a reivindicar el valor de la biblioteca, aprofitar la major col·laboració amb els docents i en l’elaboració de currículums; avaluar i documentar el seu impacte en l’èxit estudiantil i comunicar la seva importància en la captació i conservació de talent per a la universitat.

Aquest Environmental Scan mostra un moment de canvi continu, més que de transició, en el qual l’entorn de les biblioteques evoluciona en múltiples fronts: la rendició de comptes i la competitivitat pel finançament; la necessitat de comunicar el valor de la biblioteca i dels bibliotecaris o l’impacte de la tecnologia i dels nous models d’ensenyament i de comunicació científica. No han de ser vistos únicament com a reptes, sinó com a oportunitats per tal que la biblioteca jugui un paper més rellevant i més visible en l’èxit d’estudiants i d’investigadors.

L’element central del sistema és, cada cop més, el personal bibliotecari. A l’informe es repeteix constantment la necessitat de la seva valorització però també de la seva capacitació que no pot continuar construint-se amb formació puntual, que no és suficient per adquirir les noves competències necessàries. Planteja, crec que encertadament, que cal que sigui la biblioteca qui doni suport  per a l’accés a especialitzacions i certificacions en programes d’educació permanent.

La qüestió inevitable és preguntar-se fins a quin punt aquesta anàlisi de la situació de les biblioteques acadèmiques estatunidenques és rellevant per als espanyols. Ho és i molt, ens enfrontem a reptes globals que poden adquirir matisos diferencials però que, al capdavall, ens afecten igualment. Les solucions que allà es trobin i els errors en els quals caiguin ens poden ajudar a no errar el tir sobre les prioritats de les nostres biblioteques.